Han passat 20 anys des de l’adopci\u00f3 de la resoluci\u00f3 1325 de les Nacions Unides sobre Dones, Pau i Seguretat. En aquests anys s’ha conformat un moviment internacional de dones que han fet una feina important d’incid\u00e8ncia en l’\u00e0mbit multilateral, regional i nacional per aconseguir aven\u00e7os significatius en el reconeixement de les dones com a actors de pau, en la prevenci\u00f3 de les viol\u00e8ncies i en la seva participaci\u00f3 en els processos de negociaci\u00f3 per posar fi als conflictes armats. <\/p>\n\n\n\n
Amb tot, la integraci\u00f3 de la igualtat de g\u00e8nere en l’\u00e0mbit de la pau i la seguretat internacional enfronta encara desafiaments importants. La falta de voluntat pol\u00edtica dels governs, les limitacions que presenta el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l’escassa dotaci\u00f3 financera dels programes i el baix impacte que han tingut algunes mesures en millorar les vides de les dones que viuen en zones en conflictes armats, s\u00f3n alguns d’aquests reptes. No s’ha aconseguit convertir les paraules i discursos en fets concrets que suposin una transformaci\u00f3 de les estructures patriarcals que discriminen, exclouen o legitimen les viol\u00e8ncies contra les dones.<\/p>\n\n\n\n