Les marxes ciutadanes, els homicidis i desaparicions, i la tensi\u00f3 pol\u00edtica posen de manifest la nova dimensi\u00f3 del conflicte a Col\u00f2mbia: un conflicte al voltant del canvi, on conflueixen demandes i expectatives diverses que xoquen amb el poder que es resisteix al canvi.<\/p>\n\n\n\n
L’Acord de Pau de 2016 entre el govern i la guerrilla de les FARC \u00e9s un referent clau d’aquesta disputa. A difer\u00e8ncia d’acords en altres llocs del m\u00f3n, a l’Havana no es van negociar concessions significatives per a la guerrilla, sin\u00f3 les condicions per emprendre reformes estructurals llargament postergades al pa\u00eds, en gran mesura amb l’excusa de la guerra. De fet, un cop les FARC van entregar les armes i es van inserir en la vida pol\u00edtica, el pes de l’antiga guerrilla \u00e9s marginal. Es van esfondrar, aix\u00ed, els mites sobre l’amena\u00e7a del castro-chavisme i de les FARC com un cavall de Troia que portaria el pa\u00eds a un r\u00e8gim autoritari d’esquerres.<\/p>\n\n\n\n
El conflicte actual es pot analitzar tamb\u00e9 des d’una perspectiva global, on les crisis de salut, econ\u00f2mica i ecol\u00f2gica tensionen les capacitats institucionals per oferir respostes que benefici\u00efn el conjunt de la poblaci\u00f3. Una poblaci\u00f3 que ha perdut l’esperan\u00e7a en el progr\u00e9s de la societat i que pateix i es desespera per la bretxa creixent entre minories privilegiades i majories excloses.<\/p>\n\n\n\n
Uns sectors propugnen transformacions profundes en la nostra forma d’entendre el m\u00f3n i el paper que juguem els \u00e9ssers humans en el mateix i, pel mateix, empenyen per nous models econ\u00f2mics, socials i tamb\u00e9 culturals. I altres sectors, reticents al canvi, s’aferren a la idea d’un passat d’ordre enfront del que perceben com un futur de caos.<\/p>\n\n\n\n
Aquest conflicte transcendeix, en certa manera, els debats hist\u00f2rics entre dreta i esquerra, perqu\u00e8 hi ha sectors progressistes i conservadors en ambd\u00f3s grups. I perqu\u00e8, enfront de la incertesa del futur i la manca de referents econ\u00f2mics i pol\u00edtics, els dogmes pol\u00edtics perden for\u00e7a per la rigidesa en la seva an\u00e0lisi.<\/p>\n\n\n\n
En aquesta cru\u00eflla global hi ha dos temes fonamentals: la qualitat de la democr\u00e0cia i les pol\u00edtiques p\u00fabliques de seguretat.<\/p>\n\n\n\n
La cultura i les institucions democr\u00e0tiques s\u00f3n fonamentals per canalitzar els conflictes socials i pol\u00edtics inherents a la condici\u00f3 humana. Per\u00f2 nom\u00e9s poden exercir aquesta funci\u00f3 si la ciutadania confia en elles. Aquesta confian\u00e7a est\u00e0 minvada en molts pa\u00efsos perqu\u00e8 les institucions no aconsegueixen respondre a les necessitats de les majories i s\u00f3n percebudes com a instruments per consolidar els privilegis d’unes minories. En alguns pa\u00efsos hi ha dubtes de si l’Estat s’ha convertit, fins i tot, en un instrument del crim organitzat.<\/p>\n\n\n\n
En aquest context el concepte de seguretat pren especial rellev\u00e0ncia: qu\u00e8 entenem per seguretat? Seguretat de qui i davant de qu\u00e8? Si l’Estat no permet dirimir les diferents propostes pol\u00edtiques per vies democr\u00e0tiques, les forces de seguretat es converteixen en un bra\u00e7 protector de l’statu quo, ja sigui a Vene\u00e7uela, Hong Kong, Estats Units o Col\u00f2mbia.<\/p>\n\n\n\n
El que passa a Col\u00f2mbia aquests dies, llavors, \u00e9s l’expressi\u00f3 local d’un fenomen m\u00e9s ampli. Un esclat d’afartament pels que temen un futur m\u00e9s negre o que ja no tenen res a perdre. Tamb\u00e9 \u00e9s un nou cas de les batalles digitals pel relat, on cada qui esgrimeix un v\u00eddeo per refor\u00e7ar la seva posici\u00f3 i deslegitimar la de l’altre, sense prendre en consideraci\u00f3 la visi\u00f3 de conjunt.<\/p>\n\n\n\n
Cinc d\u00e8cades de conflicte armat pesen molt. Una cultura pol\u00edtica colombiana molt marcada per la viol\u00e8ncia t\u00e9 poca toler\u00e0ncia i poca experi\u00e8ncia per bregar amb la discrep\u00e0ncia i possibilitar alternances de poder. Un cop acabada la guerra amb les FARC, no hi ha raons per les quals el pa\u00eds no pugui encarar un futur amb esperan\u00e7a i propiciar una millora en les condicions de vida per al conjunt de la societat.<\/p>\n\n\n\n
El pa\u00eds necessita un nou marc de pau. L’acord del 2016 \u00e9s un punt de partida que convoca a noves deliberacions, a tots els nivells, per identificar i consensuar la ruta cap a un futur millor. On la pau no germini en solcs de dolors -com suggereix l’himne nacional- sin\u00f3 com a resultat d’un comprom\u00eds col\u00b7lectiu i incloent.<\/p>\n\n\n\n
Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP<\/strong><\/p>\n","protected":false},"featured_media":19226,"template":"","class_list":["post-19199","icip_opinion","type-icip_opinion","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n