Amb nom\u00e9s el 8% de la poblaci\u00f3 global, Am\u00e8rica Llatina concentra avui en dia m\u00e9s d\u2019una tercera part dels homicidis comesos arreu del m\u00f3n. El continent agrupa 17 dels 20 pa\u00efsos i 43 de les 50 ciutats m\u00e9s violentes del planeta. En una regi\u00f3 on no hi ha cap conflicte armat reconegut com a tal des dels acords de pau de Col\u00f2mbia, la viol\u00e8ncia \u00e9s quotidiana i multidimensional. Les estad\u00edstiques sobre assassinats, desaparicions for\u00e7ades, tr\u00e0fic de persones, extorsions, explotacions, viol\u00e8ncia sexual, o altres brutalitats no paren de cr\u00e9ixer, i arriben, en alguns territoris concrets, a l\u2019horror de la guerra. S\u2019hi sumen l\u00f2giques pr\u00f2pies d\u2019un model econ\u00f2mic que aboquen milions de persones a altres formes de viol\u00e8ncia lligades a la precarietat i l\u2019exclusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La pres\u00e8ncia de delinq\u00fc\u00e8ncia comuna i, sobretot, la prevalen\u00e7a del crim organitzat o de \u201cpandilles\u201d que recorren a actes d\u2019extrema viol\u00e8ncia per imposar el seu poder, estan determinant fortament l\u2019agenda de seguretat a molts pa\u00efsos del continent. Tanmateix, les amenaces no provenen \u00fanicament d\u2019actors irregulars o il\u00b7legals. L\u2019\u00fas excessiu de la for\u00e7a i les violacions dels drets humans per part de forces armades o altres agents de l\u2019Estat, o que compten impl\u00edcitament o expl\u00edcita amb el seu vistiplau, s\u00f3n realitats que no es poden obviar, especialment en aquells contextos on s\u2019ha optat per pol\u00edtiques de \u201cm\u00e0 dura\u201d i de militaritzaci\u00f3 de la seguretat p\u00fablica. Tampoc no es poden obviar els elevad\u00edssims nivells de viol\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit dom\u00e8stic. Si b\u00e9 les viol\u00e8ncies comeses pels actors anteriorment esmentats han adquirit m\u00e9s visibilitat, a Am\u00e8rica Llatina, una part molt important dels homicidis estan relacionats amb din\u00e0miques que transcorren en l\u2019entorn m\u00e9s proper de les v\u00edctimes (parella, fam\u00edlia, comunitat,\u2026) i aquesta viol\u00e8ncia afecta primordialment les dones.<\/p>\n\n\n\n
Tot i que la inseguretat \u00e9s un repte continental amb importants factors transfronterers, cada pa\u00eds t\u00e9 les seves idiosincr\u00e0sies. Les difer\u00e8ncies s\u00f3n considerables incl\u00fas entre regions i ciutats dins d\u2019un mateix pa\u00eds i entre barris d\u2019una mateixa ciutat. La vida pac\u00edfica a determinats municipis contrasta brutalment amb el perill que suposa viure, treballar o transitar en d\u2019altres. La dimensi\u00f3 local de les viol\u00e8ncies \u00e9s clau per entendre-les, com tamb\u00e9 ho \u00e9s la seva dimensi\u00f3 social. Les viol\u00e8ncies no afecten tots els grups poblacionals en la mateixa proporci\u00f3. Les desigualtats estructurals i el racisme s\u00f3n un factor determinant. Els homes joves, pobres i no blancs tenen moltes m\u00e9s probabilitats de ser v\u00edctimes d\u2019homicidi que els homes blancs amb m\u00e9s recursos. A Brasil, \u00e9s flagrant. Dades de l\u2019any 2012 mostren que el 50% de les v\u00edctimes d\u2019homicidi tenien entre 15 i 29 anys i que el 77% d\u2019aquest grup eren negres.<\/p>\n\n\n\n
Que la gran majoria de v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia mortal a Am\u00e8rica Llatina siguin homes, no hauria d\u2019eclipsar l\u2019enorme dimensi\u00f3 de g\u00e8nere del fenomen. \u00c9s important tenir en compte, per entendre millor aquesta dimensi\u00f3, la interrelaci\u00f3 entre viol\u00e8ncia i construcci\u00f3 de la masculinitat. D\u2019altra banda, i sense entrar en una cruel i innecess\u00e0ria jerarquitzaci\u00f3 del sofriment, cal fixar-se tamb\u00e9 en totes les v\u00edctimes i en totes les cares de la viol\u00e8ncia, m\u00e9s enll\u00e0 dels assassinats. Com ens explicava recentment Rosa Emilia Salamanca de CIASE, Col\u00f2mbia, a Am\u00e8rica Llatina, com arreu del m\u00f3n, la inseguretat i la viol\u00e8ncia tenen un efecte diferenciat i desproporcionat en les dones i aquest efecte t\u00e9 una relaci\u00f3 directa amb l\u2019acumulaci\u00f3 hist\u00f2rica de discriminacions i negacions de drets. Aquesta realitat \u00e9s traslladable a altres col\u00b7lectius vulnerats: quanta m\u00e9s estigmatitzaci\u00f3 i discriminaci\u00f3, menors nivells de seguretat i protecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Davant les hist\u00f2ries de vida de centenars de milers de persones que han viscut la viol\u00e8ncia en carn pr\u00f2pia i els milions de persones que tenen motius molt s\u00f2lids per viure amb el temor de ser-ne v\u00edctimes i\/o han decidit emprendre la ruta migrat\u00f2ria per salvar la vida o dignificar-ne les condicions, \u00e9s evident que les macro pol\u00edtiques de seguretat de les dues \u00faltimes dues d\u00e8cades a Am\u00e8rica Llatina estan fracassant. Ho desenvolupa amb m\u00e9s detalls l\u2019analista Sergio Maydeu-Olivares en un Policy Paper<\/a> recentment publicat per l\u2019ICIP<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Encara que alguns municipis han apostat, en l\u2019\u00e0mbit local, per iniciatives m\u00e9s integrals de prevenci\u00f3 de les viol\u00e8ncies, inspirades en els conceptes de \u201cseguretat humana\u201d o \u201cseguretat ciutadana\u201d, a nivell nacional les apostes s\u00f3n majorit\u00e0riament de \u201cseguretat de l\u2019Estat\u201d, \u00e9s a dir, de defensa militaritzada dels poders i de l\u2019estabilitat, de control de la poblaci\u00f3, de repressi\u00f3 contra els actors establerts com a enemics del \u201cb\u00e9 com\u00fa\u201d. Per\u00f2 quin \u00e9s aquest b\u00e9 com\u00fa? Qui el defineix, n\u2019identifica les amenaces i dissenya les estrat\u00e8gies per defensar-lo? Hist\u00f2ricament, unes poques \u2013 i masculinitzades \u2013 elits han pogut incidir en els debats sobre aquestes q\u00fcestions. El restringit paradigma de seguretat sobre el qual es prenen, herm\u00e8ticament, les decisions sembla no coincidir amb la visi\u00f3 de tots els actors socials ni satisfer les necessitats reals i plurals d\u2019una bona part de la poblaci\u00f3. De fet, n\u2019ha incrementat considerablement el nivell d\u2019inseguretat.<\/p>\n\n\n\n Nombroses s\u00f3n les veus tant en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic com de la societat civil que reclamen que aquestes pol\u00edtiques incorporin un enfocament de drets humans, que tinguin una estrat\u00e8gia m\u00e9s preventiva que punitiva i que es desmilitaritzin els carrers. El moviment #SeguridadSinGuerra a M\u00e8xic \u00e9s un exemple de mobilitzaci\u00f3 en protesta per la proposta d\u2019institucionalitzar la militaritzaci\u00f3 de la seguretat al pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n Des de l\u2019epistemologia feminista tamb\u00e9 es proposa resignificar el concepte de seguretat, no nom\u00e9s per fer valer els drets de les dones i la seva participaci\u00f3 en les preses de decisi\u00f3 en aquest \u00e0mbit, sin\u00f3 per q\u00fcestionar profundament les relacions de poder que hi ha darrera les diferents expressions de la viol\u00e8ncia i les pol\u00edtiques que suposadament hi haurien de fer front.<\/p>\n\n\n\n En el context llatinoameric\u00e0, on la conflictologia s\u2019allunya dels esquemes cl\u00e0ssics de les guerres i les amenaces responen a noves tipologies, els plantejaments que s\u2019avancen des de corrents feministes sonen oportuns i necessaris. Posant la mirada sobre factors, din\u00e0miques i col\u00b7lectius habitualment invisibilitzats, reconeixen la diversitat de les afectacions i intenten donar resposta a unes necessitats que s\u00f3n plurals i contextualitzades. Busquen, a m\u00e9s a m\u00e9s, superar les tradicionals l\u00f2giques bin\u00e0ries i dicot\u00f2miques i aposten per la interlocuci\u00f3 m\u00e9s que la confrontaci\u00f3. Aquesta mirada feminista, rica en matisos i q\u00fcestionaments i molt propera al pacifisme, fa possible imaginar estrat\u00e8gies innovadores de prevenci\u00f3 de les viol\u00e8ncies que col\u00b7loquen realment al centre la vida i dignitat de les persones. Explorem-la. <\/p>\n\n\n\n