Hi havia una vegada un cec que demanava caritat al carrer amb un r\u00e8tol que deia \u201cS\u00f3c cec, necessito ajuda\u201d. Poca gent es parava a donar-li una moneda, fins que va passar una persona, especialista en comunicaci\u00f3, que li va demanar perm\u00eds per modificar el text del cartell. Ho va fer, i tot seguit tothom s\u2019aturava i li donava diners. El que deia ara el cartell arribava al cor de la gent: \u201cAvui \u00e9s primavera\u2026 i no puc veure-la\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Canviant l\u2019enfocament de la nostra mirada sempre podem copsar coses noves. Demano, doncs, que llegiu les seg\u00fcents ratlles amb una mirada nova, amb els m\u00ednims prejudicis i estereotips possibles, i me\u2019n donar\u00e9 per satisfet. No pretenc conv\u00e8ncer ning\u00fa, sin\u00f3 compartir la idea de que una nova cultura \u00e9s possible. Una cultura basada en el di\u00e0leg, en la cura de l\u2019altre, en la cooperaci\u00f3 per comptes de la competici\u00f3 i en la solidaritat. Una cultura in\u00e8dita fins ara, per\u00f2 ben possible i que t\u00e9 anclatges en molt\u00edssims exemples d\u2019\u00e8xits que ha aconseguit la humanitat fins ara.<\/p>\n\n\n\n
La viol\u00e8ncia s\u2019ha instal\u00b7lat a la Hist\u00f2ria de la humanitat com quelcom inq\u00fcestionable. Potser com la pitjor de les solucions per resoldre els conflictes entre persones, comunitats i pa\u00efsos, per\u00f2 finalment com un mal necessari que cal acceptar, com si es tract\u00e9s d\u2019una plaga b\u00edblica. Se sustenta en dos principis que contenen \u2013segons el meu parer\u2014 veritats a mitges: que l\u2019agressivitat \u00e9s inherent a la naturalesa humana, i que m\u00e9s val que els Estats tinguin el monopoli de la viol\u00e8ncia per regular els conflictes de tota mena.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta fal\u00e0cia \u00e9s f\u00e0cilment rebatible, ja que identifica l\u2019impuls agressiu -de car\u00e0cter animal- amb la resposta violenta com a eina leg\u00edtima de resoluci\u00f3 de conflictes. Si b\u00e9 \u00e9s cert que l\u2019agressivitat \u00e9s com\u00fa a tots els animals, nom\u00e9s la Humanitat agredeix i mata per assolir poder, justifica l\u2019assassinat d\u2019altres iguals i fins i tot l\u2019honora quan conv\u00e9. Potser, com diu Jean-Marie Muller, \u201c<\/em>ha arribat l\u2019hora de rendir-se a l\u2019evid\u00e8ncia de que la viol\u00e8ncia \u00e9s el factor m\u00e9s potent de desordre en el m\u00f3n\u201d.<\/em> D\u2019altra banda, \u00e9s evident que si tothom tingu\u00e9s la potestat de respondre violentament a qualsevol conflicte el m\u00f3n seria inhabitable (com passa arreu amb el crim organitzat). Per\u00f2 massa sovint la viol\u00e8ncia \u201cleg\u00edtima\u201d dels estats nom\u00e9s serveix a les elits i als poders establerts, i no al conjunt de la ciutadania que pret\u00e9n servir.<\/p>\n\n\n\n Davant l\u2019espectacle diari de la viol\u00e8ncia institucionalitzada potser ha arribat l\u2019hora – com diu Muller- de dir no davant la injust\u00edcia i \u201c<\/em>considerar el pensament just com una dissid\u00e8ncia\u201d, fent elogi de la desobedi\u00e8ncia a les lleis injustes, tot i considerar que \u201cla llei compleix la important funci\u00f3 social d\u2019obligar la ciutadania a un comportament raonable\u201d. Perqu\u00e8 \u201cno \u00e9s la llei la que ha de dictar el que \u00e9s just o no; \u00e9s el que \u00e9s just el que ha de dictar la llei\u201d. I aix\u00f2 penso que \u00e9s possible des de l\u2019acci\u00f3 noviolenta, des del seg\u00fcent raonament:<\/p>\n\n\n\n La l\u00f2gica de la competici\u00f3 porta a valorar la for\u00e7a per damunt de la ra\u00f3. La l\u00f3gica de la cooperaci\u00f3 porta a valorar\u00a0positivament la difer\u00e8ncia amb l\u2019altre per assolir un objectiu com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n La noviol\u00e8ncia no \u00e9s f\u00e0cil de definir perqu\u00e8 t\u00e9 aproximacions molt diverses (espirituals, religioses, pol\u00edtiques, sociol\u00f2giques, \u00e8tiques), i perqu\u00e8 es defineix \u2018en contraposici\u00f3 a\u2019, per\u00f2 en tot cas podem dir que \u00e9s al mateix temps una filosofia, una forma de vida i un m\u00e8tode de lluita pol\u00edtica. Jamila Raqib parla de \u201c<\/em>superar la viol\u00e8ncia, com s\u2019han superat l\u2019arc i les fletxes\u2026\u201d,<\/em> per explicar que l\u2019acci\u00f3 noviolenta pertany a un estadi superior de la humanitat.<\/p>\n\n\n\n La resist\u00e8ncia noviolenta \u00e9s \u2013com diu l\u2019organitzaci\u00f3 Novact\u2014\u201c una actitud activa, valenta, compromesa i solid\u00e0ria que busca no reproduir les mateixes injust\u00edcies contra les que combat. L\u2019estrat\u00e8gia noviolenta t\u00e9 diferents etapes que permeten una lluita inclusiva front les injust\u00edcies. Aquestes s\u00f3n di\u00e0leg, den\u00fancia, no cooperaci\u00f3, desobedi\u00e8ncia civil i construcci\u00f3 d\u2019alternatives. Algunes persones confonen la noviol\u00e8ncia amb una actitud passiva. Per\u00f2 la noviol\u00e8ncia implica acci\u00f3 contra la injust\u00edcia.\u201d<\/p>\n\n\n\n Acabo amb un pensament del mahatma Gandhi, que va fer de la noviol\u00e8ncia un compendi de vida i de lluita per la just\u00edcia. Ell deia que \u201cels mitjans i els fins s\u00f3n indivisibles, perqu\u00e8 els mitjans s\u00f3n el fi en proc\u00e9s I l\u2019ideal en vies de fer-se\u201d. Per aix\u00f2, precisament, no t\u00e9 sentit justificar mai la viol\u00e8ncia. Simplement, utilitzant la viol\u00e8ncia com a mitj\u00e0 nom\u00e9s podem esperar un fi: m\u00e9s viol\u00e8ncia. Finalment acceptarem que els pacifistes som els realistes, com deia sempre el professor i amic Vicen\u00e7 Mart\u00ednez Guzman.<\/p>\n\n\n\n Xavier Masllorens, president de l’ICIP<\/strong><\/p>\n\n\n\n (Resum del contingut d\u2019una xerrada-col\u00b7loqui donada als Amics de les Arts, de Terrassa, el mes de maig de 2021)<\/em><\/p>\n","protected":false},"featured_media":19912,"template":"","class_list":["post-19915","icip_opinion","type-icip_opinion","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n