Els talibans han guanyat la guerra. I ara qu\u00e8? Ara toca negociar. Una tasca certament complexa, carregada de dilemes morals i estrat\u00e8gics. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil encetar la guerra que posar-hi fi. Per\u00f2 ara mateix no hi ha gaires alternatives disponibles, per uns i per altres: calen m\u00faltiples negociacions a m\u00faltiples nivells.<\/p>\n\n\n\n
Jonathan Powell, que va ser cap de gabinet de Tony Blair i pe\u00e7a clau en les negociacions amb l\u2019IRA, recull molt b\u00e9 els dilemes dels governs en relaci\u00f3 a la negociaci\u00f3 de conflictes al llibre Dialogar con terroristas: c\u00f3mo acabar con los conflictes armados,<\/em> que l\u2019ICIP acaba de traduir<\/a> al castell\u00e0. El llibre descriu experi\u00e8ncies de negociaci\u00f3 en una dotzena de conflictes armats d\u2019arreu del m\u00f3n. Powell \u00e9s un ferm defensor del di\u00e0leg, fins i tot amb els grups m\u00e9s extremistes.<\/p>\n\n\n\n La comunitat internacional, efectivament, es troba davant el dilema d\u2019a\u00efllar el nou r\u00e8gim \u2013tal i com va fer durant el primer govern talib\u00e0 (1996-2001)- o mantenir algun tipus d\u2019interlocuci\u00f3<\/a> per mirar d\u2019influir en les seves decisions<\/a>. Les motivacions de mantenir canals de comunicaci\u00f3 poden ser per interessos geopol\u00edtics -per tal de mantenir influ\u00e8ncia en el taulell d\u2019escacs del centre d\u2019\u00c0sia-, per comprom\u00eds humanitari amb les persones que volen fugir i, sobretot, amb les persones que no podran sortir, i per interessos menys lloables com per exemple la prevenci\u00f3 del flux de poblaci\u00f3 refugiada. Les Nacions Unides, concretament, s\u2019hi juguen el prestigi si no s\u00f3n capaces de trobar una manera de liderar i exercir un paper de garant dels drets humans<\/a> i manteniment de la pau<\/a>.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, els talibans tamb\u00e9 s\u2019enfronten a m\u00faltiples dilemes de negociaci\u00f3<\/a>. En primera inst\u00e0ncia, els caldr\u00e0 resoldre les disputes de poder internes. Els talibans no s\u00f3n una organitzaci\u00f3 monol\u00edtica sin\u00f3 m\u00e9s aviat una federaci\u00f3. Al seu interior hi ha faccions m\u00e9s moderades i m\u00e9s radicals i hauran de conciliar les seves expectatives.<\/p>\n\n\n\n En paral\u00b7lel, tamb\u00e9 hauran de decidir si comparteixen el poder amb altres grups pol\u00edtics del pa\u00eds i estableixen una mena de govern de transici\u00f3. En cas contrari, \u00e9s possible que s\u2019organitzi una oposici\u00f3 armada amb el risc d\u2019iniciar una nova guerra civil.<\/p>\n\n\n\n En tercer lloc, el nou govern necessitar\u00e0 establir relacions diplom\u00e0tiques i garantir un m\u00ednim de suport internacional<\/a> (financer, t\u00e8cnic i humanitari) per a fer rutllar l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica d\u2019un pa\u00eds en ru\u00efnes. La darrera vegada que van governar nom\u00e9s van comptar amb el reconeixement del Pakistan, l\u2019Ar\u00e0bia Saudita i els Emirats \u00c0rabs Units. Ara saben que amb nom\u00e9s aix\u00f2 no n\u2019hi ha prou. Tamb\u00e9 han apr\u00e8s que si volen col\u00b7laborar amb altres poders regionals com R\u00fassia i, sobretot, la Xina, hauran de negociar, cedir i demostrar el seu comprom\u00eds i la seva capacitat de complir amb els acords.<\/p>\n\n\n\n Finalment, les negociacions m\u00e9s importants: entre governants i la seva pr\u00f2pia poblaci\u00f3. No ens referim a unes negociacions directes, per\u00f2 el nou govern haur\u00e0 de determinar una manera de gestionar la cr\u00edtica. No ens enganyem: com a qualsevol regim autoritari, la repressi\u00f3 probablement ser\u00e0 l\u2019opci\u00f3 preferida. Per\u00f2 la repressi\u00f3 t\u00e9 un cost que els talibans hauran de calibrar.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, a hores d\u2019ara a l\u2019Afganistan ning\u00fa no t\u00e9 gaire inter\u00e8s en el di\u00e0leg i la negociaci\u00f3, per\u00f2 semblen factors inevitables. A l\u2019hora de la veritat la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s si cal o no cal negociar, sin\u00f3 saber trobar el moment i encertar amb la metodologia i amb l\u2019agenda de la negociaci\u00f3… aspectes que no s\u00f3n gens f\u00e0cils per\u00f2: l\u2019any 2001 els americans van tenir l\u2019opci\u00f3 de negociar la rendici\u00f3 dels talibans. Tenien la paella pel m\u00e0nec per\u00f2 van rebutjar l\u2019oportunitat<\/a>, per sup\u00e8rbia. 20 anys despr\u00e9s, amb una trag\u00e8dia humanit\u00e0ria a l\u2019esquena, van acabar negociant amb els seus enemics un acord molt q\u00fcestionable<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Kristian Herbolzheimer, director de l\u2019ICIP<\/strong><\/p>\n","protected":false},"featured_media":19226,"template":"","class_list":["post-21635","icip_opinion","type-icip_opinion","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n