Llegeixo als diaris, aquesta mateixa setmana, dues not\u00edcies inquietants de la regi\u00f3 del m\u00f3n amb m\u00e9s assassinats, Am\u00e8rica Llatina. Una regi\u00f3 amb un ter\u00e7 de les v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de tot tipus, en una espiral d\u2019acci\u00f3-reacci\u00f3 que involucra el narcotr\u00e0fic, el crim organitzat, grups armats, policies, ex\u00e8rcits, bandes juvenils i un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n\n\n\n
La primera not\u00edcia correspon a les declaracions del president conservador de l\u2019Equador, Guillermo Lasso \u2013recentment descobert pels papers de Pandora<\/em> com a propietari d\u2019empreses en paradisos fiscals–, arengant les forces armades del pa\u00eds per ajudar la policia a frenar l\u2019onada de viol\u00e8ncia a les ciutats: \u201cActueu amb la valentia que us caracteritza perqu\u00e8 aquest govern indultar\u00e0 tots aquells que siguin condemnats injustament per haver fet la seva feina\u201d. De passada, va carregar contra els jutges que \u201chaurien de garantir la pau i l\u2019ordre, no la impunitat i el delicte\u201d.<\/p>\n\n\n\n La segona \u00e9s del tamb\u00e9 conservador president de Xile, Sebasti\u00e1n Pi\u00f1era \u2013tamb\u00e9 esquitxat pels papers de Pandora<\/em>, oh casualitat o b\u00e9 causalitat–, que dos anys despr\u00e9s de l\u2019esclat social contra el seu govern (hereu de la dictadura) ha iniciat una ofensiva contra el poble ind\u00edgena maputxe, decretant l\u2019estat d\u2019excepci\u00f3 al sud del pa\u00eds arran de l\u2019increment de viol\u00e8ncia, enviant 900 militars en funcions de policia i declarant: \u201dCal que l\u2019Estat faci \u00fas de tots els mitjans per protegir la poblaci\u00f3, preservar l\u2019ordre p\u00fablic i garantir els drets constitucionals\u201d.<\/p>\n\n\n\n On rau la meva inquietud per les dues not\u00edcies? No tant per la resposta habitual dels estats davant la viol\u00e8ncia de qualsevol mena, fent \u00fas del monopoli de la viol\u00e8ncia que li atorguen les lleis. Aix\u00f2 ho s\u00e9, encara que no ho comparteixo. Tampoc perqu\u00e8 sabem que aquest monopoli s\u2019utilitza moltes vegades per reprimir la dissensi\u00f3 pol\u00edtica o el descontentament social. Aix\u00f2 tamb\u00e9 ho s\u00e9 i ho desaprovo fermament.<\/p>\n\n\n\n S\u00f3n les raons d\u2019Estat que esgrimeixen els mandataris el que em preocupa extraordin\u00e0riament. En el primer cas, conculcant fins i tot la divisi\u00f3 de poders que consagra la democr\u00e0cia liberal, el president equatori\u00e0 d\u00f3na carta blanca als militars perqu\u00e8 s\u2019enfrontin a qualsevol tipus de viol\u00e8ncia (i a la queixa social, tamb\u00e9?) amb la seguretat de que els excessos seran indultats. Renya, a m\u00e9s, l\u2019estament judicial per si de cas se\u2019ls ocorre condemnar algun militar. \u00c9s la seguretat que protegeix l\u2019statu quo<\/em> sense reserves, encara que sigui laminant drets i llibertats. Ras i curt i sense embuts, vol dir l\u2019ex\u00e8rcit i les forces de seguretat com a garants de la continu\u00eftat del sistema pol\u00edtic i econ\u00f2mic que \u2013no ho oblidem\u2014 est\u00e0 provocant uns \u00edndex de desigualtat mai vistos, especialment \u2026 a Am\u00e8rica Llatina!<\/p>\n\n\n\n I en el segon cas el president de Xile fa un pas m\u00e9s, proclamant que les raons per les quals fa \u00fas de la viol\u00e8ncia s\u00f3n \u201cprotegir la poblaci\u00f3, preservar l\u2019ordre p\u00fablic i garantir els drets constitucionals\u201d. \u00c9s precisament aquest argumentari el que m\u2019inquieta i em preocupa de veritat: \u00bfEst\u00e0 segur que l\u2019\u00fas de la viol\u00e8ncia protegeix la poblaci\u00f3 o garanteix els drets constitucionals? \u00bfQu\u00e8 significa exactament garantir l\u2019ordre p\u00fablic en un context de pobresa creixent, de greuges hist\u00f2rics dels pobles originaris o de malestar social permanent? \u00bfLa resposta est\u00e0 en l\u2019ex\u00e8rcit, o en el refor\u00e7ament de mesures policials, realment? \u00bfNo deuen estar atenent nom\u00e9s els s\u00edmptomes d\u2019un malestar, m\u00e9s que les causes reals que el provoquen?<\/p>\n\n\n\n En el model de seguretat imperant, en qu\u00e8 el subjecte a protegir \u00e9s l\u2019Estat, les seves institucions i la unitat de la p\u00e0tria, tota la l\u00f2gica i el discurs porta a protegir les elits, a mantenir les estructures de poder establertes i a considerar fins i tot, de vegades, els ciutadans com a s\u00fabdits.<\/p>\n\n\n\n Si pensem en un altre paradigma, el de la seguretat humana que propos\u00e0 el PNUD a finals del segle XX, els subjectes a protegir s\u00f3n les persones, els ciutadans i ciutadanes, i els seus estats han de ser els garants d\u2019aquesta protecci\u00f3, amb normes democr\u00e0tiques i garanties de participaci\u00f3 pol\u00edtica i social. Des d\u2019aquest punt de vista sorgeixen molts m\u00e9s interrogants davant les actuacions de molts governs, no nom\u00e9s d\u2019Am\u00e8rica Llatina, per construir societats m\u00e9s cohesionades i m\u00e9s justes, que finalment resulta l\u2019eina m\u00e9s potent perqu\u00e8 siguin tamb\u00e9 societats m\u00e9s segures.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Xavier Masllorens, president de l’ICIP<\/strong><\/p>\n","protected":false},"featured_media":19912,"template":"","class_list":["post-23347","icip_opinion","type-icip_opinion","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n