Tothom afirma que no vol la guerra: R\u00fassia, els Estats Units, l\u2019OTAN, la Uni\u00f3 Europea, i Ucra\u00efna. I, alhora, es multipliquen desplegaments de forces, maniobres militars i transfer\u00e8ncies d\u2019armes. Aquesta paradoxa genera un mar de confusions en l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i el risc de caure en simplificacions bin\u00e0ries buscant els bons i els dolents de la pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n\n\n\n
Aquest article ofereix uns criteris d\u2019an\u00e0lisis, una br\u00faixola per no perdre\u2019ns en la complexitat del tema:<\/p>\n\n\n\n
El context: tres en un<\/strong>. Els conflictes sempre tenen m\u00faltiples capes, com una ceba, que cal identificar i analitzar per tenir una visi\u00f3 m\u00e9s completa. En aquest cas la dimensi\u00f3 visible \u00e9s un pols de poder entre R\u00fassia i l\u2019OTAN. Per\u00f2 no cal perdre de vista dues altres perspectives. La dimensi\u00f3 local ens presenta un pa\u00eds \u2013Ucra\u00efna- que pateix les t\u00edpiques tensions d\u2019estats amb pluralitat identit\u00e0ria \u2013reconeixement de la diversitat cultural i ling\u00fc\u00edstica i la traducci\u00f3 d\u2019aquest reconeixement en la descentralitzaci\u00f3 del poder- i les tensions pr\u00f2pies d\u2019una democr\u00e0cia en construcci\u00f3, amb fortes disputes internes entre diferents grups d\u2019interessos. Aquestes tensions van desembocar en una guerra civil<\/a> al 2014 que ha causat m\u00e9s de 14.000 morts i tres milions de persones despla\u00e7ades.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, ampliar la mirada ens porta a parlar dels reptes de seguretat comuna en el marc europeu. Avui parlem d\u2019Ucra\u00efna. Ahir, de Bielor\u00fassia. Dem\u00e0 pot ser Ge\u00f2rgia, o B\u00f2snia o Xipre. Necessitem solucions per tancar la crisi actual, per\u00f2 aquestes solucions han de tenir en compte el context m\u00e9s ampli i ajudar a prevenir futures crisis.<\/p>\n\n\n\n Els actors: els visibles i els absents<\/strong>. El protagonista de la situaci\u00f3 \u00e9s R\u00fassia<\/strong>, que al desembre va estacionar tropes al voltant d\u2019Ucra\u00efna, probablement amb la intenci\u00f3 reeixida de provocar l\u2019actual enrenou. El principal contrincant formal \u00e9s l\u2019OTAN<\/strong>, a qui R\u00fassia acusa d\u2019amena\u00e7ar la seva seguretat degut a una pol\u00edtica d\u2019expansi\u00f3 cap a l\u2019est. A la pr\u00e0ctica el coprotagonista s\u00f3n els EUA<\/strong> donat que els pa\u00efsos europeus no tenen una visi\u00f3 comuna<\/a> i la pol\u00edtica europea de seguretat i defensa<\/a> encara est\u00e0 en construcci\u00f3. Fran\u00e7a<\/strong> i Alemanya<\/strong> procuren mantenir una certa visibilitat, tots dos amb un discurs menys agressiu que el dels americans<\/p>\n\n\n\n Paradoxalment, qui menys veu t\u00e9 en aquesta disputa actual \u00e9s Ucra\u00efna<\/strong>, que s\u2019ha mostrat sorpresa i ha q\u00fcestionat l\u2019alarmisme dels EUA i els seus aliats m\u00e9s directes. Finalment, l\u2019organisme intergovernamental que est\u00e0 cridat a jugar un paper clau \u00e9s l\u2019Organitzaci\u00f3 per a la Seguretat i la Cooperaci\u00f3 d\u2019Europa<\/strong> (OSCE)<\/a>, de la qual formen part 57 estats. Un organisme creat en plena Guerra Freda precisament per garantir la pau, la democr\u00e0cia i l’estabilitat.<\/p>\n\n\n\n Cal una mirada \u00e0mplia i gestos de distensi\u00f3, i posar en valor el concepte de seguretat compartida. La guerra no pot ser mai una opci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Les necessitats comunes: la seguretat<\/strong>. A ning\u00fa no li interessa la guerra. Si m\u00e9s no la guerra convencional, amb enfrontaments entre tropes russes i de l\u2019OTAN. Les guerres se sap com comencen per\u00f2 no com acaben. A banda del risc, tenen un cost econ\u00f2mic i pol\u00edtic que cap actor es pot permetre. I, malgrat aix\u00f2, no es pot descartar que una espiral de confrontaci\u00f3 verbal mal gestionada acabi amb una situaci\u00f3 que ning\u00fa no desitjava.<\/p>\n\n\n\n Per prevenir-ho cal posar atenci\u00f3 a la necessitat comuna entre tots els actors: garanties de no agressi\u00f3. Aquest \u00e9s l\u2019objectiu de la diplom\u00e0cia. Sobre aquest tema hi ha molta feina a fer, en els tres nivells d\u2019an\u00e0lisi que esment\u00e0vem a l\u2019inici: R\u00fassia ha de deixar de percebre la resta dels pa\u00efsos europeus com una amena\u00e7a, i viceversa. Ucra\u00efna ha de poder consolidar la seva transici\u00f3 a la democr\u00e0cia i resoldre el seu conflicte armat intern. I el conjunt del continent europeu ha de poder canviar de paradigma: de la confrontaci\u00f3 per interessos nacionals a la col\u00b7laboraci\u00f3 per a fer front als reptes globals com ara salut i medi ambient.<\/p>\n\n\n\n Els interessos: el pes de la in\u00e8rcia<\/strong>. Aquests canvis requereixen una mirada \u00e0mplia i gestos de distensi\u00f3 per part de totes les bandes. Una mirada i uns gestos que no tothom est\u00e0 disposat a assumir perqu\u00e8 l\u2019statu quo beneficia molts interessos. En el cas de l\u2019OTAN, per exemple, implicaria q\u00fcestionar la seva naturalesa o, si m\u00e9s no, debatre si les seves actuacions despr\u00e9s de la Guerra Freda han generat m\u00e9s seguretat o inseguretat per als seus membres. I en el cas de R\u00fassia, que juga a recuperar un paper de gran pot\u00e8ncia, li pot interessar molt m\u00e9s alimentar els conflictes de baixa intensitat a la seva perif\u00e8ria com a eina per no perdre protagonisme en l\u2019escenari internacional. Per no parlar dels productors d\u2019armes, un sector en constant creixement<\/a> degut a la nova carrera armamentista que experimenta el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Les opcions: des-escalar la crisi i prevenir-ne de noves<\/strong>. Malgrat els obstacles, si partim de la premissa que ning\u00fa no vol la guerra i que la necessitat compartida de seguretat \u00e9s m\u00e9s forta que els interessos en mantenir l\u2019statu quo, hi ha una s\u00e8rie de mesures que es poden prendre per reconduir la situaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n No hi ha solucions f\u00e0cils per a situacions complexes com aquesta. La guerra no pot ser mai una opci\u00f3. Una simple condemna de la guerra tampoc resol el conflicte. En comptes de polaritzar-nos en defensors i detractors de la m\u00e0 dura davant R\u00fassia, o del paper de l\u2019OTAN, calen m\u00e9s esfor\u00e7os per explorar i entendre el ventall d\u2019opcions disponibles per evitar que les tensions geopol\u00edtiques escalin cap a confrontacions armades.<\/p>\n\n\n\n Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"featured_media":19226,"template":"","class_list":["post-24717","icip_opinion","type-icip_opinion","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n