Vagi per endavant que, en expressar opinions sobre la invasi\u00f3 russa a Ucra\u00efna, \u00e9s necessari fer alguns advertiments com a pr\u00e8via. El primer \u00e9s que els esdeveniments i el volum de canvis de gui\u00f3 estan sent enormes, per tant tota reflexi\u00f3 c\u00f3rrer el risc d\u2019envellir molt r\u00e0pidament. A m\u00e9s, \u00e9s impossible abstraure\u2019ns de la carrega emocional que t\u00e9 pels europeus viure una guerra al nostre continent. No pretenc menysprear la import\u00e0ncia i gravetat d\u2019altres conflictes del m\u00f3n, per\u00f2 \u00e9s absurd negar que aquells que succeeixen m\u00e9s a prop nostre ens impel\u00b7leixen de manera m\u00e9s directa. Per acabar amb els pre\u00e0mbuls, la situaci\u00f3 produeix un estat d\u2019alarma encara m\u00e9s gran, especialment per aquells nascuts dels 70\u2019s enrere, donat que ens vam socialitzar amb la por quotidiana d\u2019un possible atac nuclear en qualsevol moment fruit de la Guerra Freda, i aquesta situaci\u00f3 ens la rememora.<\/p>\n\n\n\n
Entrant en mat\u00e8ria, no vull defugir d\u2019assenyalar el principal responsable de la guerra que estem vivim ara: Vladimir Putin. Va decidir, primer, recon\u00e8ixer les autoproclamades rep\u00fabliques de Donetsk i Lugansk i, posteriorment, iniciar un atac militar sobre Ucra\u00efna amb el pretext de protegir les poblacions d\u2019aquells territoris. Amb tot, cal fer un advertiment addicional: malgrat que Putin en sigui el responsable no hem de confondre\u2019ns titllant-lo de boig. Putin pot fer errades de c\u00e0lcul, clarament ara les ha fet, per\u00f2 \u00e9s un actor racional, fa c\u00e0lculs respecte del que pot arribar aconseguir i els costos que l\u2019impliquen. En aquest sentit, la possibilitat de fer \u00fas d\u2019armament nuclear \u00e9s altament remota, com encara ho \u00e9s m\u00e9s que decideixi fer qualsevol mena d\u2019atac a territori d\u2019un pa\u00eds membre de l\u2019OTAN.<\/p>\n\n\n\n
Per continuar amb el quadre amb tra\u00e7 gruixut que ens pinten alguns mitjans: Ucra\u00efna \u00e9s una gran democr\u00e0cia, Zelinski un l\u00edder exemplar i la resist\u00e8ncia militar ucra\u00efnesa aconseguir\u00e0 la vict\u00f2ria militar. Res \u00e9s tan senzill. Blanc i negre son \u00fatils si volem autoconv\u00e8ncer-nos de la nostra posici\u00f3 per\u00f2 algunes not\u00edcies semblen m\u00e9s properes a la propaganda de guerra que a la informaci\u00f3 vera\u00e7<\/strong>. La realitat \u00e9s molt m\u00e9s grisa.<\/p>\n\n\n\n Armar militarment Ucra\u00efna no \u00e9s una decisi\u00f3 f\u00e0cil, i els arguments en contra son importants. Primer, implica una moviment ascendent en l\u2019escalada militar. En segon lloc transmet la idea que davant el risc militar l\u2019\u00fanica soluci\u00f3 \u00e9s armar-se, i no ho \u00e9s, si b\u00e9 \u00e9s el que ha triat la societat ucra\u00efnesa. Una conseq\u00fc\u00e8ncia immediata \u00e9s que diversos pa\u00efsos europeus ja han anunciat increments en la despesa militar. Per\u00f2 hem de ser conscients que la resposta armada no permet aspirar a una vict\u00f2ria militar i, per contra, hi haur\u00e0 m\u00e9s morts, de civils, de militars i de civils exercint de militars. L\u2019\u00fanica esperan\u00e7a d\u2019armar Ucra\u00efna rau en veure m\u00e9s a prop una vict\u00f2ria pol\u00edtica. En altres paraules: d\u2019una banda, la resist\u00e8ncia armada allarga la guerra, i permet que R\u00fassia s\u2019afebleixi a les negociacions diplom\u00e0tiques; d\u2019altra banda, permet albirar que la capacitat de control pol\u00edtic de R\u00fassia sobre Ucra\u00efna i sobre la seva poblaci\u00f3 \u2013 en cas d\u2019una m\u00e9s que probable vict\u00f2ria militar de Putin- es veur\u00e0 seriosament limitada. I insisteixo: els experts militars ens han deixat clar que les armes no permetran una vict\u00f2ria militar ucra\u00efnesa.<\/p>\n\n\n\n Per tant, tot son not\u00edcies terribles? No hi ha cap escenari positiu en el curt termini? Certament, la guerra \u00e9s una cat\u00e0strofe, ning\u00fa no la guanya, la perdem tot@s<\/strong>. Per decisions pol\u00edtiques, que perfectament podrien haver estat d\u2019altres, milers de persones innocents perdran la vida, i d\u2019altres quedaran marcades pel trauma que aquesta guerra, com totes, implica pels que la pateixen.<\/p>\n\n\n\n En aquest escenari, com sempre que esclata una guerra, els que defensem i treballem per la transformaci\u00f3 pac\u00edfica dels conflictes estem assenyalats i se\u2019ns pregunta: I ara qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n Doncs ara el risc de no fer res \u00e9s massa alt. Perqu\u00e8 estar\u00edem enviant el missatge \u2013 a Putin i a arreu- que l\u2019\u00fas de la for\u00e7a militar \u00e9s suficient per saltar-se el dret internacional, que amb la viol\u00e8ncia tot s\u2019hi val. Per\u00f2, alhora, quan esclata una guerra els pacifistes ja hem perdut. I en aquests moments adre\u00e7ar-se al pacifisme en busca de respostes \u00e9s injust<\/strong>: qui alerta del perill de la despesa militar o la injust\u00edcia no pot ser responsable de trobar solucions una vegada s\u2019ha fet el contrari del que defensava.<\/p>\n\n\n\n I aix\u00ed doncs, tornem. I ara qu\u00e8? En el curt termini poc podem fer: donar suport a les poblacions ucra\u00efnesa i russa que estan en el nostre entorn, els que hi son i els que vindran, tamb\u00e9 als que des d\u2019all\u00ed gosen expressar-se contraris a la guerra i que s\u2019arrisquen a ser empresonats perfer-ho. I defensar mecanismes per garantir que qui ha fet servir la viol\u00e8ncia no aconsegueixi la vict\u00f2ria: sancions, pressi\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 sobretot el que hem de fer \u00e9s treballar per evitar l\u2019esclat de noves guerres <\/strong>i m\u00e9s tenint compte el grau de destrucci\u00f3 que hem assolit. Quina paradoxa: en la capacitat per construir instruments amb els quals fer-nos mal som una civilitzaci\u00f3 admirable, en aprofundir sobre mecanismes per garantir una gesti\u00f3 noviolenta dels conflictes encara estem a infantil.<\/p>\n\n\n\n La Uni\u00f3 Europea \u00e9s el resultat de dues terribles barb\u00e0ries, la Primera i la Segona Guerra Mundial. Tanmateix conforma l\u2019exemple m\u00e9s exit\u00f3s del que Karl Deutsch anomena comunitat de seguretat, \u00e9s a dir, un grup de pa\u00efsos amb una arquitectura de seguretat tan forta que pr\u00e0cticament han desterrat la viol\u00e8ncia com a mecanisme per resoldre els seus conflictes. Aquest \u00e9s un proc\u00e9s llarg i dif\u00edcil, i \u00f2bviament amb R\u00fassia no es pot construir una instituci\u00f3 com la Uni\u00f3 Europea. Per\u00f2 s\u00ed que hem d\u2019anar cap a arquitectures institucionals que garanteixin la seguretat de tots els pa\u00efsos del continent europeu i que garanteixin una gesti\u00f3 pac\u00edfica dels conflictes<\/strong>. L\u2019alternativa \u00e9s incrementar la despesa militar i apropar, potser fatalment, una nova guerra. Ens hi juguem molt. I hem de comen\u00e7ar a treballar ara, no quan tornin a sonar els canons.<\/p>\n\n\n\n