Hi ha violacions dels drets humans tan atroces que ens afecten a totes i tots, siguin qui siguin les v\u00edctimes, siguin qui siguin els perpetradors. La seva crueltat supera qualsevol justificaci\u00f3 acceptable i representa un atac a la pr\u00f2pia ess\u00e8ncia d\u2019una humanitat compartida. Commouen, o haurien de commoure, a tota la comunitat internacional. Per aix\u00f2 aquestes greus violacions dels drets humans han sigut tipificades com a crims del dret penal internacional: crims de guerra, crims contra la humanitat, genocidis, tortures, execucions extrajudicials, desaparicions for\u00e7ades i tamb\u00e9 determinades viol\u00e8ncies contra les dones. El dret internacional no nom\u00e9s prohibeix aquests actes, estableix que han de ser perseguits penalment.<\/p>\n\n\n\n
Les imatges que aquests dies ens han arribat de Butxa i altres poblacions d\u2019Ucra\u00efna posen cara a aquests crims, rostre a les seves v\u00edctimes. Tristament, la poblaci\u00f3 ucra\u00efnesa no \u00e9s l\u2019\u00fanica que hi ha estat exposada en els darrers anys. Durant els primers quatre mesos de l\u2019any han plogut bombes sobre altres ciutats del m\u00f3n, s\u2019han descobert massacres en d\u2019altres pa\u00efsos i el degoteig de poblacions for\u00e7ades a abandonar els seus pobles a causa de la viol\u00e8ncia \u00e9s constant a pr\u00e0cticament tots els continents. Aix\u00f2 ens fa plantejar molts dubtes sobre l\u2019aplicaci\u00f3 del dret penal internacional i fa aflorar moltes preocupacions sobre el seu futur.<\/p>\n\n\n\n
Si tots aquests actes estan prohibits, com es que se segueixen perpetrant a tan gran escala i sense repercussions per a qui dona les ordres i qui les executa? Hi haur\u00e0 manera de fer just\u00edcia? Infringir de manera tan descarada i massiva els principis m\u00e9s b\u00e0sics del dret internacional humanitari com s\u2019est\u00e0 fent a Ucra\u00efna no pot quedar impune. Deixar passar aquests crims seria un cop massa dur per al sistema de just\u00edcia penal internacional existent, un sistema amb un gran potencial que requereix ser dotat de m\u00e9s for\u00e7a i recursos. \u00c9s probable, de fet, que si s\u2019haguessin perseguit amb m\u00e9s contund\u00e8ncia els crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidis de les \u00faltimes d\u00e8cades, no hi hauria ara aquesta sensaci\u00f3 tan estesa entre els victimaris que en una guerra tot s\u2019hi val i que els excessos no comporten conseq\u00fc\u00e8ncies<\/strong>. S\u2019haurien produ\u00eft les matances de Butxa si s\u2019haguessin perseguit amb fermesa els bombardejos russos contra civils a Alep?<\/p>\n\n\n\n Necessitem mecanismes s\u00f2lids contra la impunitat. No nom\u00e9s per castigar als culpables. Aquests mecanismes han de contribuir precisament a que no es repeteixin els fets i a garantir a les v\u00edctimes uns drets tan b\u00e0sics com s\u00f3n l\u2019acc\u00e9s a la veritat, a la just\u00edcia i a la reparaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n I quins s\u00f3n aquests mecanismes? Els primers de tots sempre haurien de ser els sistemes judicials dels pa\u00efsos afectats. Ara, jutjar els responsables d\u2019aquests crims per les vies ordin\u00e0ries de la just\u00edcia pot resultar ser molt complicat, especialment si aquestes persones ocupen c\u00e0rrecs de poder o el sistema judicial local es mostra inoperatiu per manca de recursos, de compet\u00e8ncies o d\u2019independ\u00e8ncia. Depurar responsabilitats requereix, doncs, tamb\u00e9 de cooperaci\u00f3 i de mecanismes de just\u00edcia penal internacional que arribin all\u00e0 on no poden arribar els tribunals locals ordinaris.<\/strong><\/p>\n\n\n\n En algunes ocasions s\u2019han creat tribunals especials internacionals o h\u00edbrids amb un mandat temporal i territorial limitat: els Tribunals Penals Internacionals per a l\u2019antiga Iugosl\u00e0via o el de Ruanda s\u00f3n els casos m\u00e9s coneguts, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019han creat organismes amb jurisdiccions especials per a Cambodja, Sierra Leone o el L\u00edban, per exemple. Mecanismes amb un nivell d\u2019\u00e8xit relatiu per\u00f2 que han contribu\u00eft a crear jurisprud\u00e8ncia, a refor\u00e7ar la idea que no hi pot haver escapat\u00f2ria per als m\u00e0xims responsables de crims internacionals i a consolidar el concepte dels drets de les v\u00edctimes.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, amb l\u2019Estatut de Roma del 1998 que va crear la Cort Penal Internacional (CPI) ens vam dotar d\u2019un tribunal internacional permanent amb jurisdicci\u00f3 per perseguir \u201cels crims m\u00e9s greus de transcend\u00e8ncia internacional\u201d tipificats en el seu Estatut (genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra, i m\u00e9s recentment, crims d\u2019agressi\u00f3) i d\u2019acord amb una s\u00e8rie de principis tamb\u00e9 establerts en el mateix Estatut. Tanmateix la seva jurisdicci\u00f3 queda limitada als crims comesos per una persona amb nacionalitat d\u2019un Estat Part, en el territori d\u2019un Estat Part o en un Estat que hagi acceptat les compet\u00e8ncies de la Cort. Tamb\u00e9 pot perseguir crims comesos en situacions que li han estat referides per part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (amb l\u2019aprovaci\u00f3 dels cinc membres permanents). A data d\u2019avui, s\u00f3n 123 pa\u00efsos els que han reconegut la jurisdicci\u00f3 de la CPI, per\u00f2 el fet que actors tan significatius com els Estats Units, la Xina, R\u00fassia, Israel, Ar\u00e0bia Saudita no nom\u00e9s s\u2019hagin negat a formar-ne part sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019han esfor\u00e7at per desprestigiar-la, debilita en gran mesura el car\u00e0cter universal del que havia de ser un consens global contra la impunitat.<\/p>\n\n\n\n El recurs a la CPI o a algun altre mecanisme judicial creat de manera ad hoc no es descarta ara mateix en el cas dels crims comesos a Ucra\u00efna. Per\u00f2 no s\u00f3n les \u00faniques vies que t\u00e9 la comunitat internacional per fer front als crims de guerra. De fet, el dret internacional estableix que tots els Estats tenen l\u2019obligaci\u00f3 complement\u00e0ria de perseguir els crims m\u00e9s greus. D\u2019acord amb el principi de jurisdicci\u00f3 universal, els Estats tenen la potestat \u2013 i en alguns casos, l\u2019obligaci\u00f3 – d\u2019investigar greus violacions dels drets humans encara que s\u2019hagin com\u00e8s en altres pa\u00efsos, independentment de la nacionalitat dels seus autors i de les seves v\u00edctimes.<\/p>\n\n\n\n Durant uns anys, Espanya va ser un pa\u00eds valent i pioner en l\u2019exercici de la jurisdicci\u00f3 universal, donant lloc a investigacions de greus violacions dels drets humans al S\u00e0hara Occidental, Ruanda, Guatemala, Xile, Argentina i fins i tot a la Xina. Per\u00f2 el 2014, la reforma expr\u00e9s de l\u2019article 23.4 de la Llei Org\u00e0nica del Poder Judicial va posar fi a aquesta possibilitat. Un retroc\u00e9s lamentable i contrari a qualsevol comprom\u00eds amb el dret penal internacional i amb les v\u00edctimes de greus violacions de drets humans.<\/p>\n\n\n\n Avui que aquestes violacions greus segueixen perpetrant-se per tot el planeta i que fins i tot les tenim a pocs quilometres de casa, contra persones i territoris que sentim propers, ens cal reclamar a la comunitat internacional que es reafirmi manera contundent contra la impunitat. Els tribunals penals internacionals s\u00f3n una via \u2013amb les seves limitacions \u2013 per\u00f2 el comprom\u00eds dels Estats en l\u2019\u00e0mbit dom\u00e8stic n\u2019\u00e9s una altra igualment efectiva i necess\u00e0ria. Com m\u00e9s pa\u00efsos reconeguin compet\u00e8ncies extraterritorials per perseguir greus violacions dels drets humans, menys possibilitats tindran els criminals d\u2019escapar de la just\u00edcia. Els judicis que estan tenint lloc a Fran\u00e7a o Alemanya contra persones que han com\u00e8s greus crims a S\u00edria en s\u00f3n un clar exemple.<\/p>\n\n\n\n Hi ha moltes maneres de fer costat a les v\u00edctimes. En relaci\u00f3 amb la guerra d\u2019Ucra\u00efna, els governs europeus han dubtat poc en enviar armament, tot i ser una via carregada de perills, incoher\u00e8ncies i opacitats. Acollir les v\u00edctimes i donar-los refugi quan fugen de la viol\u00e8ncia \u00e9s una altra manera de donar suport, solid\u00e0ria i a l\u2019hora d\u2019obligat compliment. Proporcionar ajuda material per reconstruir un pa\u00eds ser\u00e0 aviat una altra necessitat. Investigar els greus crims internacionals que absolutament tot apunta que s\u2019hi estan cometent i garantir a les v\u00edctimes els seus drets a la veritat, just\u00edcia, reparaci\u00f3 i garanties de no-repetici\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 responsabilitat de la comunitat internacional. <\/strong><\/p>\n\n\n\n Tot i que la fiscal general de l\u2019Estat ja ha anunciat l\u2019obertura de dilig\u00e8ncies per investigar crims comesos a Ucra\u00efna, Espanya ara mateix no en t\u00e9 la compet\u00e8ncia suficient, se la va circumscriure ella mateixa amb la desactivaci\u00f3 de la jurisdicci\u00f3 universal. El seu \u00e0mbit d\u2019actuaci\u00f3 quedaria limitat a fets comesos per persones amb nacionalitat o resid\u00e8ncia espanyola o persones d\u2019altres nacionalitats que es trobin al pa\u00eds i no siguin extraditades. Precisament la invasi\u00f3 russa a Ucra\u00efna ha donat impuls a alguna iniciativa per tornar a recuperar les compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de just\u00edcia universal. Ens trobem davant una bona oportunitat per rectificar la reforma del 2014 i rehabilitar plenament el principi de jurisdicci\u00f3 universal. Per comprom\u00eds amb els drets humans, i amb les v\u00edctimes que busquen just\u00edcia, siguin qui siguin, no la desaprofitem<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n