\u201cVa llorando un r\u00edo
va llorando un r\u00edo que antes se o\u00eda cantar
Lleva muerte lleva olvido, quien lo escuchar\u00e1<\/p>\n\n\n\n
Me voy dejando a los m\u00edos
me voy quebrada por dentro
me voy, siempre sintiendo que mi fuerza crecer\u00e1
que mi fuerza crecer\u00e1 como crece el r\u00edo\u201d
<\/p>\n\n\n\n
Surcos de amor<\/em>, de Marta G\u00f3mez<\/p>\n\n\n\n El nombre de persones que actualment han de sortir del seu pa\u00eds a causa de les amenaces contra la seva vida no t\u00e9 precedents des de la Segona Guerra Mundial. En l\u2019\u00faltima d\u00e8cada hi ha hagut un creixement constant de migraci\u00f3 for\u00e7ada derivada de conflictes armats, viol\u00e8ncia extrema, inestabilitat i repressi\u00f3 pol\u00edtica[1]<\/a>. Al 2021, hi havia 27,1 milions de persones refugiades al m\u00f3n, m\u00e9s del doble dels 10,5 milions que fa una d\u00e8cada estaven sota el mandat de Nacions Unides [2]<\/a>. I aquesta xifra no recull moltes persones que no sol\u00b7liciten protecci\u00f3 internacional i, estad\u00edsticament, es comptabilitzen com a migrants.<\/p>\n\n\n\n L\u2019impacte de les migracions for\u00e7ades, \u00e9s m\u00faltiple<\/strong>: la victimitzaci\u00f3 que ha tingut lloc al pa\u00eds d\u2019origen, les dificultats d\u2019acceptaci\u00f3 i d\u2019adaptaci\u00f3 al pa\u00eds receptor, fet que se suma a la invisibilitzaci\u00f3 i la falta de reconeixement que tenen les persones a la di\u00e0spora, migrades i refugiades, al seus pa\u00efsos d\u2019origen. Aquests impactes s\u2019agreugen en el cas de persones amb una traject\u00f2ria de comprom\u00eds social i pol\u00edtic, que amb l\u2019exili perden la seva capacitat d\u2019incid\u00e8ncia i treball per refor\u00e7ar la democr\u00e0cia i la just\u00edcia social.<\/p>\n\n\n\n En el cas de les dones, aquesta doble identificaci\u00f3 com a dones i com a persones migrants, fa que es percebin socialment, i fins i tot pol\u00edticament, com a v\u00edctimes sense ag\u00e8ncia. Davant aquest discurs, les dones s\u2019han de recon\u00e8ixer com a agents de canvi i subjectes de dret, amb veu pr\u00f2pia i lideratge.<\/strong> Hi ha innumerables exemples de dones que han sabut posicionar-se tot i el context desfavorable, i ho han fet sovint mitjan\u00e7ant l\u2019art com a eina que permet afavorir el di\u00e0leg, generar processos de transformaci\u00f3 personal i col\u00b7lectiva, alhora que facilita la divulgaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3 de situacions i contextos colpidors i impactants, en ocasions complexos, i dels que sorgeixen iniciatives de resili\u00e8ncia i resist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n En trobem experi\u00e8ncies, per exemple, a Col\u00f2mbia, S\u00edria i Ucra\u00efna. Tres contextos diversos: Col\u00f2mbia, un pa\u00eds en qu\u00e8 60 anys de conflicte armat han provocat m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de persones exiliades[3]<\/a>; S\u00edria, deu anys despr\u00e9s de l\u2019inici de la revoluci\u00f3 i de la guerra civil, \u00e9s el pa\u00eds amb m\u00e9s refugiats a nivell mundial, amb gaireb\u00e9 7 milions de persones el 2021[4]<\/a>; i per \u00faltim, el cas m\u00e9s recent d\u2019Ucra\u00efna on 7,7 milions de persones[5]<\/a> han abandonat el pa\u00eds des de l\u2019inici de la invasi\u00f3 russa, principalment dones i nens.<\/p>\n\n\n\n D\u2019aquests tres contextos en vam poder con\u00e8ixer experi\u00e8ncies concretes el passat 20 d\u2019octubre a l\u2019acte “Dones a la di\u00e0spora: el poder de l\u2019art en la construcci\u00f3 de pau<\/a>“, organitzat per l\u2019ICIP en el marc de la Biennal de Pensament de Barcelona, i que va comptar amb la participaci\u00f3 de Mar\u00eda del Rosario V\u00e0squez (Col\u00f2mbia), Lina Al (S\u00edria) i Anna Slizinova (Ucra\u00efna).<\/p>\n\n\n\n Art com a construcci\u00f3 de pau a Col\u00f2mbia, S\u00edria i Ucra\u00efna<\/strong><\/p>\n\n\n\n A Col\u00f2mbia, l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una di\u00e0spora i exili organitzats durant d\u00e8cades ha perm\u00e8s posicionar les demandes i propostes de l\u2019anomenada \u201cCol\u00f2mbia fora de Col\u00f2mbia\u201d, durant diferents moments del proc\u00e9s de pau que viu el pa\u00eds. Per exemple, la Comissi\u00f3 de la Veritat de Col\u00f2mbia, amb el suport de l\u2019ICIP a Europa<\/a>, ha estat la primera en la hist\u00f2ria en promoure i garantir la participaci\u00f3 de les v\u00edctimes i la poblaci\u00f3 colombiana a l\u2019exterior. En aquest proc\u00e9s de construcci\u00f3 d\u2019una mem\u00f2ria polif\u00f2nica, eines art\u00edstiques com el teatre, la m\u00fasica o l\u2019escriptura, han estat instruments centrals per a la sanaci\u00f3 individual i col\u00b7lectiva i per explicar la hist\u00f2ria del conflicte amb llenguatges diversos.<\/p>\n\n\n\n La di\u00e0spora tamb\u00e9 ha tingut un rol central en la mobilitzaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 de la societat civil siriana. Des d\u2019abans de l\u2019inici de l\u2019esclat de la guerra civil el 2011 i fins a l\u2019actualitat, la di\u00e0spora siriana ha actuat de suport i d\u2019altaveu per a les iniciatives de construcci\u00f3 de pau i defensa de drets humans liderant la creaci\u00f3 i l\u2019establiment d\u2019organitzacions a l\u2019exterior. Aquesta societat civil organitzada a la di\u00e0spora ha facilitat, per exemple, el proc\u00e9s de documentaci\u00f3 i den\u00fancia del que ha passat i passa al pa\u00eds. A m\u00e9s, davant un conflicte complex, en qu\u00e8 durant anys s\u2019ha dif\u00f3s molta informaci\u00f3 sense comptar amb tot el context necessari, les persones sirianes migrades i refugiades arreu del m\u00f3n han fet servir el cinema documental, la pintura o l\u2019escultura per explicar el conflicte d\u2019una manera m\u00e9s integral, des d\u2019una \u00f2ptica diferent i que permet interpel\u00b7lar directament a les persones espectadores<\/p>\n\n\n\n En el cas d\u2019Ucra\u00efna, a partir de la invasi\u00f3 russa del passat 24 de febrer, les persones ucra\u00efneses a l\u2019exterior van haver d\u2019organitzar-se i donar resposta r\u00e0pidament. Fent-se constantment la pregunta \u201cQu\u00e8 m\u00e9s podem fer?\u201d, de maner volunt\u00e0ria, es van crear xarxes centrades en mobilitzar ajuda humanit\u00e0ria i acollir les persones refugiades. La m\u00fasica i els concerts solidaris s\u00f3n una eina essencial per recaptar fons per a aquestes tasques, aix\u00ed com per donar a con\u00e8ixer i difondre la situaci\u00f3 que est\u00e0 vivint el pa\u00eds. Alhora, en aquests espais s\u2019han generat sinergies i treball conjunt entre persones d\u2019origen ucra\u00efn\u00e8s i rus contr\u00e0ries a la invasi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Exemples com aquests ens demostren que tenim al davant l\u2019oportunitat de recon\u00e8ixer el potencial i aportacions de les di\u00e0spores en la construcci\u00f3 de processos de pau inclusius i participatius<\/strong>, aix\u00ed com de visibilitzar i donar suport a iniciatives innovadores de transformaci\u00f3 social i pol\u00edtica. Aprofitem-la.<\/p>\n\n\n\n [1]<\/a> Miralles, Nora (2021). Dones i construcci\u00f3 de pau des de la di\u00e0spora i l\u2019exili a Europa<\/a><\/em>. Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau.<\/p>\n\n\n\n [2]<\/a> UNHCR (2022). Global Trends. Forced Displacement in 2021<\/a>. <\/em><\/p>\n\n\n\n [3]<\/a> Comisi\u00f3n para el Esclarecimiento de la Verdad, la Convivencia y la No Repetici\u00f3n (2022). \u201cLa Colombia fuera de Colombia. La verdad del exilio<\/a>\u201d a Hay futuro si hay verdad. Informe Final<\/em>. <\/p>\n\n\n\n [4]<\/a> UNHCR (2022)<\/p>\n\n\n\n [5]<\/a> UNHCR. Ukraine situation<\/a><\/em>. Recuperat el 25 d\u2019octubre de 2022.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n