Avui, 15 de febrer de 2023, fa 20 anys de la gran mobilitzaci\u00f3 contra la guerra de l\u2019Iraq. Mai abans tanta gent s\u2019havia manifestat als carrers de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona. La mobilitzaci\u00f3 ciutadana, pacifista, va arribar a posar nervi\u00f3s el president George Bush, que va afirmar que \u201cla pol\u00edtica de seguretat dels Estats Units no pot dependre de si surt molta o poca gent al carrer a Barcelona\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Vint anys despr\u00e9s, la guerra ha arribat a Europa.<\/strong> I, malgrat la flagrant violaci\u00f3 del dret internacional i els continus crims de guerra comesos per l\u2019invasor, no hem estat capaces de mostrar el mateix nivell de rebuig a l\u2019expansionisme rus.<\/p>\n\n\n\n Malgrat aix\u00f2, vull pensar que la societat catalana continua compromesa amb els valors de la pau, els drets humans i la democr\u00e0cia<\/strong>. Per\u00f2 aquesta guerra no t\u00e9 antecedents en el nostre context, i aix\u00f2 ens en dificulta l\u2019an\u00e0lisi, ens obliga a transcendir marcs mentals i sortir del nostre espai de comoditat. Des de les iniciatives de pau, hem de saber adaptar el nostre missatge a les circumst\u00e0ncies actuals.<\/p>\n\n\n\n Diria que en un extrem hi ha aquells que creuen necess\u00e0ria i possible la derrota militar de R\u00fassia i, amb aquest prop\u00f2sit, aposten per refor\u00e7ar la capacitat militar d\u2019Ucra\u00efna per sobre de qualsevol altra consideraci\u00f3. A l\u2019altre extrem, hi ha qui culpa l\u2019OTAN d\u2019haver provocat la guerra, i la ind\u00fastria armamentista d\u2019alimentar-la. Probablement la majoria de la ciutadania se situa en un punt intermedi: perplexa per l\u2019agressi\u00f3 russa, solid\u00e0ria amb la poblaci\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna, entenent el dret a la leg\u00edtima defensa i preocupada pel risc d\u2019una escalada militar sense una perspectiva de soluci\u00f3, amb la destrucci\u00f3 de vides humanes que aix\u00f2 comporta i amb el risc que l\u2019espiral d\u2019acci\u00f3-reacci\u00f3 aboqui a una confrontaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia, fins i tot a una III Guerra Mundial.<\/p>\n\n\n\n Atrapades en els debats geopol\u00edtics, podem perdre de vista l\u2019opini\u00f3 de la ciutadania afectada per la viol\u00e8ncia. Hem de tenir present que a Catalunya ens manifestem sempre que volem. Per\u00f2 que protestar a R\u00fassia o a Bielor\u00fassia, avui, \u00e9s prohibit i qui desafia la prohibici\u00f3 s\u2019arrisca a la garjola, a la tortura i, fins i tot, a la mort. Com hem pogut sentir en la visita recent a Catalunya de les entitats que han guanyat el darrer Premi Nobel de la Pau, el r\u00e8gim de Putin ha clausurat el centre Memorial i tota la seva junta directiva viu a l\u2019exili. El r\u00e8gim de Lukaixenko mant\u00e9 a la pres\u00f3 el director del centre de drets humans de Bielor\u00fassia Viasna i, de nou, la majoria dels seus membres han hagut d\u2019exiliar-se. Aquesta repressi\u00f3 no \u00e9s culpa de l\u2019OTAN ni de la ind\u00fastria militar. \u00c9s responsabilitat d\u2019uns r\u00e8gims autoritaris que violen els drets humans de la seva ciutadania.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Alhora, el Center for Civil Liberties d\u2019Ucra\u00efna fa anys que treballa per la defensa dels drets humans al seu pa\u00eds. No han tingut cap problema a denunciar violacions comeses per agents governamentals. Per\u00f2, al llarg dels darrers anys, el pa\u00eds ha evolucionat molt, i se n\u2019orgulleixen, amb ra\u00f3, d\u2019haver contribu\u00eft a un canvi cultural i estructural a la societat ucra\u00efnesa, que avui no permet el despotisme i la corrupci\u00f3 que caracteritzava els governs abans de la revoluci\u00f3 no-violenta del Maidan.<\/p>\n\n\n\n