Una campanya electoral com la que tenim a sobre \u00e9s un per\u00edode propici per a l\u2019accentuaci\u00f3 de la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica: els posicionaments pol\u00edtics tendeixen a extremar-se, les difer\u00e8ncies es fan m\u00e9s evidents que les semblances i es creen blocs oposats sobre els temes de debat. Un cert grau de polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica, i social, no deixa de ser un fenomen sa, natural i propi dels sistemes democr\u00e0tics, sobretot dels sistemes bipartidistes \u2013 com el brit\u00e0nic o el nord-americ\u00e0-. Entra dins el joc democr\u00e0tic d\u2019exposici\u00f3 d\u2019idees pol\u00edtiques i de defensa d\u2019un argumentari \u2013 en el cas de les eleccions, per engrescar i atreure els potencials votants.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 en els darrers temps estem vivint la proliferaci\u00f3 d\u2019un altre tipus de polaritzaci\u00f3: un fenomen que sobrepassa la defensa de les pr\u00f2pies idees i que busca deslegitimar les opinions contr\u00e0ries<\/strong>, si cal, amb promoci\u00f3 de l\u2019odi vers qui pensa diferent. \u00c9s el que anomenem polaritzaci\u00f3 t\u00f2xica<\/strong> i, a la inversa que la confian\u00e7a social, pot cr\u00e9ixer molt r\u00e0pidament per\u00f2 reduir-la requereix d\u2019un esfor\u00e7 progressiu i de llarga durada.<\/p>\n\n\n\n Els dos fen\u00f2mens \u2013 la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica i la polaritzaci\u00f3 t\u00f2xica- tenen relaci\u00f3 per\u00f2 conv\u00e9 no confondre\u2019ls ja que no sempre les persones amb posicionaments m\u00e9s extremats toleren menys els posicionaments diferents al propi. Segons dades de l\u2019Enquesta ICIP 2020 sobre polaritzaci\u00f3 i conviv\u00e8ncia a Catalunya<\/a>, les persones que en els debats se situen en els extrems no tenen opinions m\u00e9s negatives cap a la resta que les persones que tenen opinions moderades.<\/p>\n\n\n\n La polaritzaci\u00f3 t\u00f2xica \u00e9s un problema democr\u00e0tic<\/strong>, com alerta aquest audiovisual<\/a> animat produ\u00eft per l\u2019ICIP. O, en paraules del polit\u00f2leg Mariano Torcal, la polaritzaci\u00f3 t\u00f2xica transforma els votants en hooligans:<\/em> la confrontaci\u00f3 pol\u00edtica es converteix en un espai de batalla, on la diferenciaci\u00f3 es porta al nivell de \u201camb mi o contra mi\u201d i, m\u00e9s que defensar els propis arguments, s\u2019apel\u00b7la als sentiments de la poblaci\u00f3. En lloc de detallar les propostes pol\u00edtiques sovint, per tal d\u2019espurnar als votants propis, s\u2019insufla por a la vict\u00f2ria rival, o es parla de l\u2019orgull de pert\u00e0nyer a una determinada for\u00e7a pol\u00edtica. Un altre s\u00edmptoma que ens permet detectar l\u2019exist\u00e8ncia de polaritzaci\u00f3 t\u00f2xica \u00e9s l\u2019\u00fas de llenguatge b\u00e8l\u00b7lic: paraules com \u201ctra\u00efdors\u201d, \u201cenemics\u201d ocupen l\u2019\u00e0mbit parlamentari i medi\u00e0tic, i contribueixen a generar crispaci\u00f3 i divisi\u00f3. Recentment des de la tribuna parlament\u00e0ria se li deia a una diputada \u201cCallese. Que hoy ya le han dado bastante, no me haga que le de yo tambien\u201d a la que aquesta va respondre \u201cA mi cap nazi em mana callar\u201d. Pocs exemples m\u00e9s evidents del menysteniment mutu i l\u2019exageraci\u00f3 per fer de la disputa pol\u00edtica un espai barroer i de poc nivell. <\/p>\n\n\n\n Aquestes din\u00e0miques, si b\u00e9 poden donar rendiment electoral a curt termini, generen a la llarga desafecci\u00f3 pol\u00edtica i abstenci\u00f3<\/strong>, ja que la ciutadania percep que els partits, i les institucions, no es preocupen realment pels seus problemes. La polaritzaci\u00f3 t\u00f2xica tamb\u00e9 t\u00e9 repercussi\u00f3 sobre la conviv\u00e8ncia: quan els referents pol\u00edtics fan atribucions morals positives als seguidors propis (\u201cpersones de b\u00e9\u201d) o negatives dels altres (\u201cmales persones\u201d) la confrontaci\u00f3 pol\u00edtica emergeix com un terreny del b\u00e9 contra el mal i la divisi\u00f3 pol\u00edtica enterboleix les relacions socials. <\/p>\n\n\n\n Si entenem les eleccions municipals com una balan\u00e7a cabdal per a la cohesi\u00f3 social, at\u00e8s que permeten escollir les persones que gestionaran el b\u00e9 com\u00fa en els propers quatre anys, caldria que els partits estiguessin a l\u2019al\u00e7ada i plantegessin els comicis, i la campanya, des del respecte, la toler\u00e0ncia i l\u2019acceptaci\u00f3 de l\u2019altre. \u00c9s responsabilitat dels partits, i tamb\u00e9 de tots els conciutadans, tractar-nos amb CURA: mantenint la cu<\/strong>riositat pels plantejaments i els per qu\u00e8s dels altres, el r<\/strong>especte per les persones, independentment de la discordan\u00e7a m\u00e9s absoluta que puguem tenir amb les seves idees, i sent capces de fer a<\/strong>utocr\u00edtica, perqu\u00e8 ning\u00fa est\u00e0 en possessi\u00f3 de la veritat absoluta.<\/p>\n\n\n\n Nom\u00e9s aix\u00ed farem de les eleccions un espai de debat i disputa necessari per al funcionament democr\u00e0tic, partint de la premissa que l\u2019exist\u00e8ncia de conflictes (i de posicionaments moderats o extremats respecte d\u2019ells) no \u00e9s un problema. Els conflictes i la discrep\u00e0ncia formen part de la naturalesa humana. El que hem d\u2019aprendre \u00e9s a transformar-los i gestionar-los positivament<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Pablo Aguiar, responsable de l’\u00e0rea “Di\u00e0leg social i pol\u00edtic<\/a>” de l’ICIP<\/p>\n\n\n\n