{"id":41031,"date":"2023-11-14T10:35:41","date_gmt":"2023-11-14T10:35:41","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/?post_type=icip_opinion&p=41031"},"modified":"2023-11-21T14:52:33","modified_gmt":"2023-11-21T14:52:33","slug":"la-forma-de-la-terra","status":"publish","type":"icip_opinion","link":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/","title":{"rendered":"La forma de la Terra"},"content":{"rendered":"\n

Avui fa quaranta dies de la mort de Vikt\u00f2ria Am\u00e8lina<\/strong>. La tradici\u00f3 cristiana diu que quan fa quaranta dies que una persona \u00e9s morta, l\u2019\u00e0nima es presenta davant D\u00e9u i rep el Seu judici final. Llavors l\u2019\u00e0nima potser tomba la vista cap a la Terra i n\u2019observa la forma. Qui sap si li recorda una poma.<\/p>\n\n\n\n

Comen\u00e7a l\u2019estiu del 2022. Kh\u00e0rkiv, la segona ciutat m\u00e9s gran d\u2019Ucra\u00efna, situada a quaranta quil\u00f2metres de la frontera amb R\u00fassia, acaba de passar per la primavera m\u00e9s dif\u00edcil de la seva hist\u00f2ria recent. Les tropes russes han bombardat la ciutat cada dia d\u2019en\u00e7\u00e0 que va comen\u00e7ar la invasi\u00f3 a gran escala, i alguns dels districtes \u2013com el nord de Saltivka\u2013 han esdevingut un escenari d\u2019apocalipsi. Dotzenes d\u2019edificis blancs de setze pisos del carrer de Natalia Uzhvii s\u2019han tornat negres amb el foc. Alguns s\u2019han ensorrat. Vika tenia una fotografia al costat d\u2019un d\u2019aquests edificis i la va publicar a Twitter. Una dona jove, de cabells llargs i rossos, amb un vestit llarg i una bossa ecol\u00f2gica, dreta al costat d\u2019un col\u00f3s blanc parcialment enrunat. Signes d\u2019apocalipsi, aquestes cases convertides en cementiris.<\/p>\n\n\n\n

Alguns cotxes aparcats a la vora van ser llan\u00e7ats per les explosions als terrats dels garatges. La guerra converteix les m\u00e0quines pesades en insectes. Els cossos humans i les vides es fan tan vulnerables com papallones. O com formigues.<\/p>\n\n\n\n

El juny del 2022, la ciutat encara rep els impactes dels m\u00edssils russos, i \u00e9s mig buida. Un avantatge d\u2019una ciutat en guerra \u00e9s que hi pots c\u00f3rrer quan condueixes. La gent ho pren per costum per evitar de ser blanc de l\u2019artilleria russa. Els amics que ens porten a Saltivka ja tenen aquest h\u00e0bit al moll de l\u2019os.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 en aquesta ciutat encara hi viuen infants. En un v\u00eddeo que publico ara, m\u00e9s d\u2019un any despr\u00e9s d\u2019aquella actuaci\u00f3, Vika llegeix el seu llibre per a infants i ells la miren, magnetitzats. Parla el seu llenguatge. Els mira amb ulls de nena. Ells responen amb paraules, per\u00f2 tamb\u00e9 amb els cossos. Es mouen, responent-li, es mouen cap a ella. La reconeixen com una d\u2019ells.<\/p>\n\n\n\n

Sabia parlar tant amb infants com amb adults. Pensava que els uns i els altres mereixien la seva atenci\u00f3 i el seu temps.<\/p>\n\n\n\n

Aquest va ser el \u201cnostre\u201d \u2013\u00e9s a dir, del PEN d\u2019Ucra\u00efna\u2013 primer viatge junts a la l\u00ednia de front. Despr\u00e9s d\u2019aquella primera incursi\u00f3, els viatges es van fer habituals. De vegades port\u00e0vem armilles antibales i cascs, per\u00f2 la majoria de vegades, no. No pens\u00e0vem gaire en el perill. \u00c9s comprensible: a Ucra\u00efna pots morir per un impacte de m\u00edssil rus a mil quil\u00f2metres del front, aix\u00ed com pots sobreviure vivint a pocs quil\u00f2metres de la frontera russa.<\/p>\n\n\n\n

En el nostre darrer viatge plegats, Am\u00e8lina va tornar a organitzar una actuaci\u00f3 per a infants a Sloviansk, una ciutat a la Ucra\u00efna oriental, a uns trenta quil\u00f2metres del front. La ciutat \u00e9s bombardada per l\u2019artilleria russa almenys dues vegades per setmana. Potser hi viuen m\u00e9s soldats que civils. Ens agrada passar pels seus carrerons meravellosos, coberts per arbres, i fer un caf\u00e8 r\u00e0pid en alguna cafeteria hipster<\/em>. Encara existeixen, per\u00f2 els visitants s\u00f3n sobretot gent uniformada. La ciutat tamb\u00e9 t\u00e9 infants, i Vika parla amb ells, i hi juga i hi fa broma. Tamb\u00e9 aqu\u00ed, la seva pres\u00e8ncia els electrifica.<\/p>\n\n\n\n

Vika feia molta broma. Feia broma de la mort. La seva veu, quan parlava de la guerra, tenia sovint una entonaci\u00f3 ir\u00f2nica. Somreia i ens deia qu\u00e8 hav\u00edem de fer si es moria. Per Vikt\u00f2ria, la mort era massa espantosa per a fer por. La seva rialla la feia encara menys important.<\/p>\n\n\n\n

Vikt\u00f2ria va interpretar molts papers en la seva curta vida. Era una especialista en tecnologies de la informaci\u00f3 que va decidir de fer-se escriptora. Va deixar una feina ben pagada per escriure novel\u00b7les. Va fundar un festival de literatura a Niu-York, ciutat del front, i en va fer la segona \u201cNew York\u201d m\u00e9s coneguda del m\u00f3n. Despr\u00e9s de la invasi\u00f3 a gran escala es va fer documentalista dels crims de guerra russos. Se n\u2019anava a ciutats i pobles, parlava amb la gent, prenia nota dels seus testimonis. No ho feia en absolut de manera improvisada: seguia una metodologia ben desenvolupada, com si en el seu temps lliure s\u2019hagu\u00e9s format en criminologia. Tamb\u00e9 va comen\u00e7ar a escriure poesia. Cada una d\u2019aquestes tasques la portava a terme com ella mateixa. Explicar hist\u00f2ries de fantasia als infants i documentar casos de tortura i crims de guerra de R\u00fassia: ella era aix\u00ed. Una dona jove de cabells llargs i rossos, amb sarcasme r\u00e0pid i que es reia d\u2019ella mateixa, d\u2019un coratge natural, i imbu\u00efda d\u2019un sentit profund de la import\u00e0ncia de la just\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n

Formava part de la nostra comunitat, una gran fam\u00edlia d\u2019escriptors ucra\u00efnesos, i, tanmateix, sempre anava pel seu compte. Apareixia de manera inesperada, i de manera inesperada desapareixia. Quan vam anar a Kherson, el desembre del 2022 (la ciutat havia estat alliberada per l\u2019ex\u00e8rcit ucra\u00efn\u00e8s un mes abans, per\u00f2 els russos eren a l\u2019altra banda del riu Dnipr\u00f2, a pocs quil\u00f2metres, i bombardaven amb artilleria cada dia), Vikt\u00f2ria no ens va acompanyar a l\u2019autob\u00fas. Va agafar un tren de K\u00ediv a Kherson i ens va demanar que l\u2019an\u00e9ssim a buscar a l\u2019estaci\u00f3 de tren. Li vam insistir que es pos\u00e9s un casc; s\u2019hi va negar. En un altre viatge cap a l\u2019est va deixar sobtadament el nostre autob\u00fas per acostar-se a la seva estimada Niu-York ucra\u00efnesa, que llavors ja era una ciutat de la l\u00ednia de front. Un lloc on sempre hauries de dur armilla antibales i casc. Dibuixava el seu propi cam\u00ed, definia els seus propis ritmes, feia el seu propi laberint amb el temps i l\u2019espai. Una visita seva podia canviar un lloc per sempre.<\/p>\n\n\n\n

Va canviar Niu-York fundant-hi un festival literari. Va canviar el nostre record de Volod\u00edmir Vakulenko (un escriptor ucra\u00efn\u00e8s assassinat pels soldats russos durant l\u2019ocupaci\u00f3 de la Ucra\u00efna oriental) trobant-ne el diari, que Volod\u00edmir havia enterrat al jard\u00ed per amagar-lo dels russos. Va canviar la poesia ucra\u00efnesa (tot i que tot just havia comen\u00e7at a escriure poesia ella mateixa) basant-se en les proves dels crims de guerra que documentava, inventant-se una poesia que d\u00f3na testimoni m\u00e9s que no imagina.<\/p>\n\n\n\n

Vikt\u00f2ria va passar el temps des de la invasi\u00f3 russa documentant crims de guerra. La seva mort esdevingu\u00e9 un document de crims de guerra en si mateixa. Els russos van estavellar un m\u00edssil contra un restaurant a Kramatorsk, una altra ciutat de primera l\u00ednia, sabent que el lloc seria ple de gent. Coneix\u00edem el lloc, hi hav\u00edem estat unes quantes vegades. Sempre era ple de gent. Els russos aix\u00f2 tamb\u00e9 ho sabien. Els russos atacaven habitualment llocs plens de gent: una estaci\u00f3 de ferrocarril a Kramatorsk, un mercat a Kherson, un centre comercial a Krementxuk, edificis residencials a Izium, Borodianka, Dnipr\u00f2, Lviv i moltes ciutats m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Nosaltres, els seus amics, vam passar uns quants dies a Dnipr\u00f2, on la van portar despr\u00e9s de l\u2019atac, en coma, inconscient, amb una ferida mortal al cap causada per l\u2019atac del m\u00edssil rus, amb l\u2019esperan\u00e7a de poder salvar-la. Quan parl\u00e0vem entre nosaltres, prov\u00e0vem de fer bromes, tal com feia ella. Per fer la foscor m\u00e9s clara amb el nostre humor. L\u2019humor no pot salvar vides, per\u00f2 pot crear una barrera contra la por. Quan \u00e9rem a prop seu a l\u2019habitaci\u00f3 de l\u2019hospital, sent\u00edem miraculosament la seva veu dins els nostres caps.<\/p>\n\n\n\n

La seva veu ser\u00e0 amb nosaltres mentre visquem. A la darrera lectura de poemes de Vikt\u00f2ria, a la fira anual del llibre de K\u00ediv, la vaig acompanyar amb un teclat, mirant de trobar els sons que combinessin b\u00e9 amb els seus versos i la seva veu. Podeu veure aquesta actuaci\u00f3 a YouTube, i tornar a sentir la seva veu. Una veu aguda de dona, que de cop cau en picat, com si intent\u00e9s de trobar alguna cosa perduda fa molt de temps, sota l\u2019aigua o enterrada molt fondo. Com el diari de Vakulenko.<\/p>\n\n\n\n

La veu que sentim al v\u00eddeo que publico ara. \u00c9s la mateixa veu, per\u00f2 en un to diferent, per a una audi\u00e8ncia diferent. Per als infants.<\/p>\n\n\n\n

Parla als infants de la forma de la Terra. Els diu que \u00e9s desigual, com una poma. Els explica que potser pots parlar als cotxes i a unes altres m\u00e0quines. Com l\u2019ascensor que es deia \u201cElka\u201d i que Vika va inventar al seu llibre per a infants.<\/p>\n\n\n\n

El \u201cm\u00f3n rus\u201d ens porta mort i destrucci\u00f3. Mata la nostra millor gent, al front i fora del front. Fa d\u00e8cades que intenta d\u2019esborrar la nostra cultura. Segles.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, continuem parlant. Parlant als nostres infants. Sobre la forma de la Terra. Sobre els sentiments de les nostres m\u00e0quines. Sobre la vida despr\u00e9s de la mort. Ben igual que ho feia Vika.<\/p>\n\n\n\n

Volod\u00edmir Iermolenko<\/strong> \u00e9s el president del PEN d\u2019Ucra\u00efna. Traducci\u00f3 de l\u2019ucra\u00efn\u00e8s de Miquel \u00c0ngel Llauger<\/strong>. L\u2019article forma part del llibre col\u00b7lectiu \u2018Nothing bad has ever happened. A Bouquet for Vikt\u00f2ria Am\u00e8lina\u2019, editat per Askold Melnyczuk<\/strong>, de pr\u00f2xima publicaci\u00f3 a Arrowsmith Press, 2023.<\/em><\/p>\n","protected":false},"featured_media":41032,"template":"","class_list":["post-41031","icip_opinion","type-icip_opinion","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa forma de la Terra - ICIP<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Article escrit per Volod\u00edmir Iermolenko, president del PEN d'Ucra\u00efna, en record de Vikt\u00f2ria Am\u00e8lina.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La forma de la Terra - ICIP\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Article escrit per Volod\u00edmir Iermolenko, president del PEN d'Ucra\u00efna, en record de Vikt\u00f2ria Am\u00e8lina.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"ICIP\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-11-21T14:52:33+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/icon-48-ermolenko-volodimir-1-e1699958823834.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"199\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"215\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/\",\"name\":\"La forma de la Terra - ICIP\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/icon-48-ermolenko-volodimir-1-e1699958823834.jpg\",\"datePublished\":\"2023-11-14T10:35:41+00:00\",\"dateModified\":\"2023-11-21T14:52:33+00:00\",\"description\":\"Article escrit per Volod\u00edmir Iermolenko, president del PEN d'Ucra\u00efna, en record de Vikt\u00f2ria Am\u00e8lina.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/icon-48-ermolenko-volodimir-1-e1699958823834.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/icon-48-ermolenko-volodimir-1-e1699958823834.jpg\",\"width\":199,\"height\":215},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/\",\"name\":\"ICIP\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#organization\",\"name\":\"ICIP\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/logo-2.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/logo-2.png\",\"width\":562,\"height\":391,\"caption\":\"ICIP\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La forma de la Terra - ICIP","description":"Article escrit per Volod\u00edmir Iermolenko, president del PEN d'Ucra\u00efna, en record de Vikt\u00f2ria Am\u00e8lina.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La forma de la Terra - ICIP","og_description":"Article escrit per Volod\u00edmir Iermolenko, president del PEN d'Ucra\u00efna, en record de Vikt\u00f2ria Am\u00e8lina.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/","og_site_name":"ICIP","article_modified_time":"2023-11-21T14:52:33+00:00","og_image":[{"width":199,"height":215,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/icon-48-ermolenko-volodimir-1-e1699958823834.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/","name":"La forma de la Terra - ICIP","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/icon-48-ermolenko-volodimir-1-e1699958823834.jpg","datePublished":"2023-11-14T10:35:41+00:00","dateModified":"2023-11-21T14:52:33+00:00","description":"Article escrit per Volod\u00edmir Iermolenko, president del PEN d'Ucra\u00efna, en record de Vikt\u00f2ria Am\u00e8lina.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/la-forma-de-la-terra\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/icon-48-ermolenko-volodimir-1-e1699958823834.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/icon-48-ermolenko-volodimir-1-e1699958823834.jpg","width":199,"height":215},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/","name":"ICIP","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#organization","name":"ICIP","url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/logo-2.png","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/logo-2.png","width":562,"height":391,"caption":"ICIP"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion\/41031","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/icip_opinion"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion\/41031\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":41036,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion\/41031\/revisions\/41036"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/41032"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=41031"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}