Quan el febrer de l’any passat va comen\u00e7ar la nova invasi\u00f3 russa d’Ucra\u00efna, els personatges de la novel\u00b7la que escrivia en aquell moment se\u2019m van escapar. En el meu proc\u00e9s literari, em van deixar tot sol i em vaig quedar, com si tingu\u00e9s les mans lligades, entre el meu escriptori i la finestra. Al comen\u00e7ament, vaig sentir les explosions dels m\u00edssils russos, despr\u00e9s vaig veure l’horror als ulls dels vianants i, tot cercant not\u00edcies a Internet, vaig veure que totes les carreteres que portaven cap a l’oest estaven obstru\u00efdes amb centenars de milers de cotxes plens d’ucra\u00efnesos que fugien de la guerra.<\/p>\n\n\n\n
Llavors no tenia ni idea del que ens esperava a la meva fam\u00edlia i a mi, ni del que esperava a Ucra\u00efna. Encara no m\u2019havia adonat que els personatges de la meva novel\u00b7la inacabada serien els primers refugiats del meu cap, del nostre pis, del nostre m\u00f3n familiar. No em podia imaginar que tindrien por, per\u00f2 no han tornat a mi, fins i tot despr\u00e9s de quinze mesos d’aquesta nova invasi\u00f3. Des del 24 de febrer de 2022, aquesta novel\u00b7la est\u00e0 congelada a la p\u00e0gina 61.<\/p>\n\n\n\n
Un cop em vaig haver quedat sense els herois del meu llibre, jo tamb\u00e9 vaig esdevenir un refugiat. No immediatament, sin\u00f3 gradualment. El segon dia de la guerra, la meva dona i jo vam pujar al cotxe, vam agafar una amiga i el seu fill i vam anar a la nostra casa de camp, situada a una hora en cotxe cap a ponenet. Just acab\u00e0vem de desempaquetar quan un vell amic meu va trucar i, despr\u00e9s de preguntar-nos on \u00e9rem, va cridar: \u201cPartiu de seguida! Els tancs russos van cap all\u00e0!\u201d. Vam tornar al cotxe i vam seguir endavant.<\/p>\n\n\n\n
Durant aquest viatge em vaig adonar que ara era un personatge d’una hist\u00f2ria sobre la guerra i sobre fugir de la guerra. Els periodistes estrangers que no deixaven de trucar-me mentre condu\u00efa em van ajudar a entendre el meu nou estatus.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, vaig comen\u00e7ar a parlar de les nostres tristes aventures, de com ens vam quedar atrapats a la nit a les muntanyes dels C\u00e0rpats hivernals, arrossegant-nos en un emb\u00fas de 70 quil\u00f2metres, de com les benzineres eren buides i de com vam haver de trobar un lloc per allotjar-nos. Aleshores vaig comen\u00e7ar a escriure-ho tot i, d’alguna manera, em vaig convertir en l’heroi gens heroic de les meves pr\u00f2pies hist\u00f2ries.<\/p>\n\n\n\n
Fa quinze mesos que parlo de mi i d’Ucra\u00efna, d’altres ucra\u00efnesos que lluiten o que fugen de la guerra, i dels meus amics que es van negar a abandonar K\u00ediv fins i tot quan l’amena\u00e7a d’ocupaci\u00f3 russa era terriblement real.<\/p>\n\n\n\n
Algunes hist\u00f2ries romanen per sempre amb qui les explica i amb qui les escolta. Una d\u2019aquestes hist\u00f2ries \u00e9s la de Volod\u00edmir Vak\u00falenko. Era un autor de llibres infantils, un pare solter que cuidava el seu fill, que tenia problemes d’aprenentatge. Volod\u00edmir va decidir no abandonar casa seva, a prop de la ciutat d’Izium. Quan els russos van capturar el seu poble, se\u2019l van emportar per interrogar-lo, per\u00f2 m\u00e9s tard el van alliberar. Quan va tornar a casa, va agafar el seu diari escrit a m\u00e0, el va posar en una bossa de pl\u00e0stic i el va enterrar al jard\u00ed sota el cirerer. Uns dies despr\u00e9s, el 23 de mar\u00e7 de 2022, l’ex\u00e8rcit rus va tornar a buscar-lo.<\/p>\n\n\n\n
Ning\u00fa va tornar a veure Volod\u00edmir viu. El seu cos no va ser identificat fins al novembre de 2023. En varen treure dues bales d’una pistola Makarov. El desembre el van enterrat, per\u00f2 llavors l’escriptora Vikt\u00f2ria Am\u00e8lina havia visitat el seu poble ja alliberat. Els pares de Volod\u00edmir li van mostrar on havia enterrat els diaris l’escriptor assassinat. Els va desenterrar. En aquests diaris, Volod\u00edmir Vak\u00falenko preveia la seva mort a mans dels ocupants russos. Ara els seus llibres s’han reeditat i, com a escriptor, Volod\u00edmir Vak\u00falenko encara viu. Parla amb els lectors des de les p\u00e0gines dels seus llibres. I ara, mentre us en parlo, tamb\u00e9 tinc la sensaci\u00f3 que \u00e9s viu i en algun lloc de no gaire lluny d\u2019aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
He oblidat els herois de la meva novel\u00b7la inacabada. No s\u00e9 quan tornaran a mi perqu\u00e8 acabi la seva hist\u00f2ria. Ser\u00e0 nom\u00e9s despr\u00e9s del final de la guerra? D’alguna manera estic acostumat a la seva abs\u00e8ncia. Les seves hist\u00f2ries poden esperar. Hi ha hist\u00f2ries m\u00e9s urgents per explicar. I algunes les explico jo.<\/p>\n\n\n\n
Andrei Kurkov, escriptor i expresident del PEN Ucra\u00efn\u00e8s<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquest text a ser publicat originalment el juny de 2023, com a part d\u2019una col\u00b7laboraci\u00f3 entre en PEN Internacional i la producci\u00f3 al West End londinenc de l\u2019obra de teatre de Martin McDonagh The Pillowman.<\/em><\/p>\n","protected":false},"featured_media":44276,"template":"","class_list":["post-44275","icip_opinion","type-icip_opinion","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n