Llegeixo el quadern n\u00famero 214 del centre de pensament \u201cCristianisme i Just\u00edcia\u201d (Fundaci\u00f3 Llu\u00eds Espinal), escrit per en Joan Carrera, amb el t\u00edtol Viure amb menys per viure millor, i em sembla molt inspirador, entre altres coses perqu\u00e8 tracta una problem\u00e0tica que em neguiteja molt: \u00bf\u00c9s possible una evoluci\u00f3 humanista del capitalisme, si aquest viu immers en la ideologia del creixement il\u00b7limitat?<\/p>\n\n\n\n
S\u00ed, ja s\u00e9 que alg\u00fa em pot dir que capitalisme i humanisme s\u00f3n un ox\u00edmoron \u2026 no s\u00f3c pas ingenu, per\u00f2 donada la dificultat per trobar un sistema socioecon\u00f2mic alternatiu a nivell global, la lentitud amb qu\u00e8 els poders i la ciutadania organitzada prenen decisions per fer un m\u00f3n m\u00e9s sostenible, i fins i tot la imperfecci\u00f3 de les mesures per regular \u2013ni que sigui parcialment\u2014la voracitat del capital per generar cada cop m\u00e9s lucre i m\u00e9s desigualtat,\u2026 donada aquesta dificultat, vull posar l\u2019esperan\u00e7a en algunes coses que percebo a partir d\u2019un creixent descontentament social arreu del m\u00f3n. Per\u00f2 primer deixeu-me fer un breu rep\u00e0s al funcionament del capitalisme actual, que ha passat de la postmodernitat a l\u2019edat de la indec\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Comencem pel respecte al planeta on vivim. Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), plantejats per a l\u2019any 2030 i ben coneguts arreu del m\u00f3n, porten un retard vergonyant.<\/strong> El m\u00e9s calent \u00e9s a l\u2019aig\u00fcera: no estem fent els deures, ni a nivell global ni a nivell local ni personal: les empreses industrials evolucionen per canviar algunes coses per\u00f2 no el model de consum, les empreses de serveis \u2013com les tur\u00edstiques, les aeron\u00e0utiques i les grans distribu\u00efdores\u2014no proposen cap canvi que no passi d\u2019algunes millores tecnol\u00f2giques concretes, l\u2019activitat prim\u00e0ria (agricultura, ramaderia, pesca) segueix essent majorit\u00e0riament depredadora, i els nostres h\u00e0bits de consum \u2013fins i tot els de la minvant classe mitjana\u2014han canviat molt poc tot i haver pres consci\u00e8ncia de l\u2019esgotament del planeta, i despr\u00e9s d\u2019una pand\u00e8mia que ens havia d\u2019ensenyar tantes coses sobre la fragilitat humana \u2026<\/p>\n\n\n\n Des del punt de vista socioecon\u00f2mic, estem constatant dues espirals complement\u00e0ries, molt ben descrites pel fil\u00f2sof franc\u00e8s Fr\u00e9d\u00e9ric Gros i que cada cop giren m\u00e9s r\u00e0pid. D\u2019una banda l\u2019espiral d\u2019empobriment de les classes mitjanes<\/strong>, que viuen\/vivim amb menys seguretats, sous m\u00e9s baixos i situacions de precaritzaci\u00f3 que es generalitzen. D\u2019una altra banda l\u2019espiral d\u2019enriquiment exponencial d\u2019una minoria<\/strong> (les elits que conformen un 1% de la poblaci\u00f3 mundial). Les dues s\u00f3n espirals de desclassament, que demostren que l\u2019equilibri de forces entre el treball i el capital s\u2019ha trencat descaradament a favor del segon. Els informes peri\u00f2dics d\u2019Oxfam Interm\u00f3n en donen xifres prou alarmants, el darrer de setembre 2024.<\/p>\n\n\n\n I qu\u00e8 en podem dir de la governabilitat mundial? Els poders p\u00fablics no s\u00f3n capa\u00e7os, avui per avui, de regular les normes de joc per limitar els excessos del capitalisme \u2013que tothom coneix\u2014i orientar normes i lleis cap al b\u00e9 com\u00fa i la igualtat d\u2019oportunitats<\/strong>. Ans al contrari, les portes girat\u00f2ries entre la pol\u00edtica i l\u2019economia s\u2019han fet transparents i ara en ambdues direccions. Primer es va legislar a favor de l\u2019statu quo per defensar el capitalisme, despr\u00e9s es van comen\u00e7ar a laminar alguns drets socials i pol\u00edtics costosament aconseguits, per tal de mantenir la camama, i en un tercer estadi estem assistint als governs d\u2019alguns magnats econ\u00f2mics que no necessiten lacais que els facin la feina; la fan ells mateixos.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic, els aven\u00e7os s\u00f3n impressionants i hi ha un cert consens que aquests han anat molt m\u00e9s r\u00e0pid que la nostra capacitat col\u00b7lectiva per donar-los un sentit humanitzador. La tecnologia ens va humanitzar fa anys i ara pot servir per deshumanitzar-nos. Les forces de la natura eren combatudes per la humanitat per viure en equilibri, fins fa ben poc, i ara \u00e9s la humanitat la que pot acabar amb la natura tal com la coneixem. En aquest canvi d\u2019\u00e8poca no solament estem modificant la nostra forma de vida, sin\u00f3 que tenim el potencial real de destruir-la per pura voracitat.<\/p>\n\n\n\n Segons el meu punt de vista, aix\u00f2 \u00e9s possible per tres factors que es combinen de manera molt s\u00e0via en el capitalisme indecent. La idea de qu\u00e8 significa triomfar a la vida (els valors), el control social per part de les elits (les normes socials) i el domini de les pors col\u00b7lectives per part dels poders p\u00fablics (els l\u00edmits de la desobedi\u00e8ncia). Un conjunt de valors, normes i l\u00edmits sostenen actualment un sistema que molt\u00edssima gent arreu del m\u00f3n posa en dubte, critica, i fins i tot desobeeix a petita escala.<\/p>\n\n\n\n S\u2019ha generalitzat la idea de que el triomf a la vida t\u00e9 molt a veure amb l\u2019acumulaci\u00f3 de diners, en un marc de compet\u00e8ncia amb els altres i en un enaltiment de la llibertat individual per damunt del b\u00e9 col\u00b7lectiu<\/strong>; en una escala de valors on la col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00fatua hi pinta poc i en un substrat social on la igualtat d\u2019oportunitats \u00e9s pura ret\u00f2rica perqu\u00e8 les cartes estan marcades des d\u2019abans de n\u00e9ixer. La mateixa idea de triomf individual i lliure cont\u00e9 una c\u00e0rrega ideol\u00f2gica cada cop m\u00e9s contestada.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, el control social s\u2019ha fet m\u00e9s complex i dif\u00edcil perqu\u00e8 el capitalisme s\u2019ha fet tamb\u00e9 m\u00e9s poli\u00e8dric: enriquiment a trav\u00e9s de l\u2019endeutament generalitzat dels altres, sistematitzaci\u00f3 de l\u2019accionariat, import\u00e0ncia creixent de l\u2019especulaci\u00f3 financera, aven\u00e7os tecnol\u00f2gics que relativitzen sovint la import\u00e0ncia de la for\u00e7a del treball, etc. Dels anys en qu\u00e8 les tres institucions que formaven la gent per a l\u2019obedi\u00e8ncia \u2013l\u2019escola, l\u2019ex\u00e8rcit i les esgl\u00e9sies\u2014tenien un poder real de submissi\u00f3 s\u2019ha passat a una situaci\u00f3 en qu\u00e8 s\u00f3n necess\u00e0ries les \u201cveritats\u201d fabricades des dels poders i les \u201cdistraccions deshumanitzadores\u201d per mantenir el personal obedient i en ordre.<\/p>\n\n\n\n Finalment, the last but not least<\/em>, el capitalisme indecent utilitza alguns mecanismes molt poderosos per mantenir les elits com a tals. Les falses not\u00edcies estan a l\u2019ordre del dia, confonent interessadament uns i altres. Els nacionalismes d\u2019Estat parlen cada cop m\u00e9s d\u2019ells i nosaltres, polaritzant posicions ideol\u00f2giques i anatematitzant l\u2019altre, l\u2019estranger, el que \u00e9s diferent, com una amena\u00e7a potencial per al \u2018nosaltres\u2019. L\u2019obedi\u00e8ncia a les lleis es converteix en un absolut que impedeix la cr\u00edtica. Les pors estan sempre presents a la nostra vida per tal de paralitzar la contestaci\u00f3: quan no \u00e9s el terrorisme \u00e9s una pand\u00e8mia, cat\u00e0strofes no sempre tan naturals o guerres sempre provocades pels altres i que ens amenacen directament<\/strong>. Sab\u00edem de sempre que la por paralitza, per\u00f2 no sospit\u00e0vem que es podria fabricar un escenari de pors permanents.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de relatar aquesta mena d\u2019apocalipsi vull parlar dels motius d\u2019esperan\u00e7a, que tamb\u00e9 hi s\u00f3n i cal ressaltar-los. Hi ha un malestar generalitzat que recorre tots els pa\u00efsos i explosiona de formes molt diverses. Si no ens fixem en el detonant, diferent a cada lloc \u2013l\u2019increment de tarifes de transport a Xile, l\u2019ocultaci\u00f3 de l\u2019abast del coronavirus a la Xina, la corrupci\u00f3 generalitzada al L\u00edban, la manca de llibertats a l\u2019Iran o la injust\u00edcia que provoquen els desnonaments a Catalunya\u2014podem copsar un corrent de fons en aquelles capes de poblaci\u00f3 que s\u2019espolsen la son de les orelles i no estan disposades a mantenir una dieta de treball, lleure i petits plaers a canvi de no governar la pr\u00f2pia vida. Malgrat els esfor\u00e7os del sistema per \u201cgenerar ciutadans acr\u00edtics, poc reflexius, mansos consumidors, competitius i treballadors tecn\u00f2crates\u201d (Joan Carrera) cada cop hi ha m\u00e9s respostes critiques, reflexives, que cerquen un consum diferent, una cooperaci\u00f3 entre iguals i una ciutadania activa.<\/p>\n\n\n\n Un malestar que sovint es manifesta en respostes que beuen del pacifisme i de la noviol\u00e8ncia activa, de la participaci\u00f3 democr\u00e0tica i de l\u2019aprofundiment de valors com la cooperaci\u00f3, la solidaritat, l\u2019altruisme i l\u2019empatia. Uns moviments que van n\u00e9ixer per oposar-se a la globalitzaci\u00f3 del capital han anat prenent altres formes. Des de l\u2019ocupaci\u00f3 de Wall Street o el 15-M a Espanya, ja fa uns anys, a altres moviments socials que cerquen la dignificaci\u00f3 de la vida humana i empenyen governs i poders a prendre mesures, per ara nom\u00e9s reactives, a les demandes socials.<\/p>\n\n\n\n Fa uns anys parl\u00e0vem \u201cd\u2019illes de comprom\u00eds\u201d, de petits exemples locals i concrets que \u201cun altre m\u00f3n \u00e9s possible\u201d. Ara el malestar i les lluites socials es generalitzen en llocs tan distants i diferents com Hong Kong, Bol\u00edvia, Myanmar, Tun\u00edsia, Iran, Espanya, l\u2019\u00cdndia, Brasil, Nig\u00e8ria, Egipte, Fran\u00e7a, Turquia, Argentina o Eti\u00f2pia. Hi ha un corrent soterrat m\u00e9s enll\u00e0 dels conflictes concrets, que empeny molta gent a sortir al carrer arreu del m\u00f3n per defensar drets, per reclamar una forma de vida m\u00e9s humana<\/strong>, amb valors com la simplicitat, la solidaritat, l\u2019austeritat, l\u2019altruisme i la cooperaci\u00f3 entre iguals. L\u2019economia del b\u00e9 com\u00fa era una expressi\u00f3 que feia somriure fa uns anys; ara parlem d\u2019economia circular i els poders econ\u00f2mics la menystenen per\u00f2 ja no se\u2019n riuen.<\/p>\n\n\n\n