No \u00e9s cap sorpresa afirmar que el m\u00f3n empitjora si ens fixem en la viol\u00e8ncia armada. Les guerres no nom\u00e9s continuen, sin\u00f3 que es multipliquen en intensitat i complexitat. M\u00e9s enll\u00e0 dels grans conflictes medi\u00e0tics, com la guerra entre R\u00fassia i Ucra\u00efna, el conflicte end\u00e8mic Israel-Palestina en totes les seves derivades o, recentment, la guerra a S\u00edria -un conflicte oblidat que ha tornat al focus amb un desenlla\u00e7 sobtat-, diversos indicadors internacionals ens alerten d\u2019una deriva preocupant.<\/p>\n\n\n\n
El nombre de morts relacionades amb conflictes armats ha passat de 153.100 el 2022 a 170.700 el 2023, i ha assolit el nivell m\u00e9s alt des del 2019. Encara que el nombre d\u2019estats en conflicte ha disminu\u00eft lleugerament \u2014de 55 a 52\u2014, la intensitat i les conseq\u00fc\u00e8ncies de les guerres han augmentat<\/a> de manera alarmant.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Pel que fa al despla\u00e7ament for\u00e7at, les xifres de l\u2019ACNUR<\/a> s\u00f3n esfere\u00efdores: en concret, el nombre de persones refugiades al m\u00f3n ha superat els 40 milions, gaireb\u00e9 tres vegades m\u00e9s que a principis del segle XXI. El m\u00e9s preocupant \u00e9s que m\u00e9s del 75% d\u2019aquestes es troben en pa\u00efsos de renda mitjana o baixa, lluny dels pa\u00efsos desenvolupats, fet que posa de manifest les desigualtats globals en la gesti\u00f3 de les crisis humanit\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n Un altre indicador inquietant \u00e9s l\u2019augment de la despesa militar mundial, que no ha deixat de cr\u00e9ixer durant els darrers nou anys. El 2023 s\u2019hi van destinar 2.443 mil milions de d\u00f2lars, un 6,8% m\u00e9s que l\u2019any anterior. Aquesta xifra marca un doble record negatiu: l\u2019import m\u00e9s alt de despesa militar de la hist\u00f2ria i el creixement anual m\u00e9s significatiu des del 2009.<\/p>\n\n\n\n Aquest context no passa desapercebut per a la ciutadania catalana A proposta de l\u2019ICIP, el Centre d\u2019Estudis d\u2019Opini\u00f3 en el seu darrer \u00d2mnibus<\/a> va preguntar a la poblaci\u00f3 quin creia que seria el principal problema del m\u00f3n d\u2019aqu\u00ed a deu anys. Les respostes indiquen que el canvi clim\u00e0tic i la pobresa son les preocupacions m\u00e9s destacades, per\u00f2 la por als conflictes armats ocupa el tercer lloc<\/strong>. Alhora, en el conjunt de l\u2019Estat espanyol, segons l\u2019enquesta CIS sobre Tend\u00e8ncies Socials<\/a>, la preocupaci\u00f3 per les guerres en els propers deu anys se situa com a primera inquietud.<\/p>\n\n\n\n Malgrat aquesta creixent preocupaci\u00f3, els discursos pol\u00edtics van en una altra direcci\u00f3. Recentment, el secretari general de l\u2019OTAN, Mark Rutte, ha instat<\/a> els pa\u00efsos europeus a \u201cadoptar una mentalitat de guerra\u201d i augmentar encara m\u00e9s la despesa militar. Aquestes declaracions arriben despr\u00e9s que, en els darrers deu anys, tots els pa\u00efsos membres de l\u2019OTAN han incrementat<\/a> significativament els seus pressupostos de defensa.<\/p>\n\n\n\n Ens trobem, doncs, davant d\u2019un m\u00f3n que sembla abocat a una espiral militarista. Tot i que els indicadors assenyalen que aquesta estrat\u00e8gia no ens apropa al desitjat objectiu de la pau, les pol\u00edtiques segueixen prioritzant les armes en comptes del di\u00e0leg.<\/strong> \u00c9s necessari ser un fervent antimilitarista per q\u00fcestionar aquesta din\u00e0mica? Potser no. Potser nom\u00e9s cal observar les dades i reflexionar sobre si les decisions pol\u00edtiques preses fins ara han estat encertades i ens porten en la direcci\u00f3 correcta.<\/p>\n\n\n\n El moment actual exigeix un canvi de rumb. Caldria invertir en construir veritables infraestructures de pau: refor\u00e7ar la diplom\u00e0cia, fomentar la formaci\u00f3 de persones expertes en mediaci\u00f3 i dedicar recursos a entendre i prevenir les causes profundes dels conflictes, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n Aquest canvi de paradigma sembla m\u00e9s alineat amb el sentir de la ciutadania. Un estudi mundial<\/a> de Gallup revela que el 47% de la ciutadania de la Uni\u00f3 Europea no estaria disposada a lluitar per defensar el seu pa\u00eds en cas de guerra, davant del 32% que s\u00ed que ho faria. Alhora, segons la mateixa font, la voluntat de participar en conflictes armats ha disminu\u00eft notablement tamb\u00e9 a escala global: del 61% fa deu anys hem passat a un 52% en l\u2019actualitat.<\/p>\n\n\n\n