La treva entre Israel i Ham\u00e0s posa en pausa una guerra que ha durat quinze mesos. Es tracta d\u2019una treva fr\u00e0gil, que es pot trencar en qualsevol moment. De fet, nom\u00e9s hi ha acord sobre la primera fase, els detalls de la segona i la tercera fase estan pendents de negociacions que comen\u00e7aran d\u2019aqu\u00ed a dues setmanes. La treva \u00e9s celebrada, sobretot, per les v\u00edctimes de la guerra: els familiars de les persones segrestades per Ham\u00e0s i la poblaci\u00f3 palestina, que es pregunten, amb ra\u00f3, per qu\u00e8 ha costat tant signar un acord que simplement concreta alguns dels aspectes ja acordats al passat mes de maig.<\/p>\n\n\n\n
La realitat \u00e9s que els drets i necessitats de les v\u00edctimes tenen poca rellev\u00e0ncia en els c\u00e0lculs pol\u00edtics del govern d\u2019Israel i de Ham\u00e0s.<\/strong> La treva ha arribat en el moment en que als EUA els ha interessat de veritat aturar la guerra. L\u2019extrema dreta israeliana ha dimitit en protesta per l\u2019acord, fet que posa de manifest que prefereix el sacrifici dels ostatges encara vius. Ham\u00e0s ha jugat amb la vida de tota la poblaci\u00f3 palestina que diu defensar. El drama de tot plegat \u00e9s que tant Ham\u00e0s, responsable del pitjor atemptat de la hist\u00f2ria recent, i el govern d\u2019Israel, que ha portat a terme una pol\u00edtica genocida contra el poble palest\u00ed, poden cantar vict\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n Israel ha afeblit Ham\u00e0s i tamb\u00e9 Hezbollah fins al punt que cap dels dos t\u00e9 opcions de governar en el curt termini. En un efecte domin\u00f3, l\u2019afebliment de Hezbollah ha propiciat la caiguda del r\u00e8gim siri\u00e0 d\u2019Al Assad. I, tot plegat, ha afeblit l\u2019Iran, el principal enemic d\u2019Israel.<\/p>\n\n\n\n El discurs de vict\u00f2ria de Ham\u00e0s se centra en que la q\u00fcesti\u00f3 palestina torna a ser a l\u2019agenda internacional. Efectivament, abans del 7 d\u2019octubre Israel va estar a punt de signar un acord de normalitzaci\u00f3 de relacions amb l\u2019Ar\u00e0bia Saudita. En canvi, ara \u00e9s impensable la represa de negociacions entre els dos estats sense incorporar una soluci\u00f3 sobre la q\u00fcesti\u00f3 palestina. Paradoxalment, els relats victoriosos contrasten amb la feblesa en que queden les dues parts en confrontaci\u00f3 armada.<\/p>\n\n\n\n Ham\u00e0s no podr\u00e0 tornar a governar Gaza. No ho permetr\u00e0 Israel per\u00f2 tampoc els pa\u00efsos garants de la treva: Egipte, Qatar i els Estats Units. Com a molt podr\u00e0 formar part d\u2019una coalici\u00f3 de forces palestines, sota supervisi\u00f3 d\u2019actors internacionals. A Israel, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, tamb\u00e9 t\u00e9 un futur incert. La coalici\u00f3 de govern s\u2019esquerda i, en temps de treva, l\u2019executiu no podr\u00e0 mantenir la unitat social i pol\u00edtica que requerien els temps de guerra. Els \u00fanics incentius per respectar la treva s\u00f3n, doncs, la pressi\u00f3 internacional sobre les dues parts.<\/p>\n\n\n\n L\u2019impacte de la guerra \u00e9s enorme, dif\u00edcil d\u2019avaluar en totes les seves dimensions. <\/strong>Mai abans un pa\u00eds que es vanta de democr\u00e0tic havia agredit directament la poblaci\u00f3 civil i causat tant de mal com ho ha fet Israel. Com sempre, la destrucci\u00f3 de vides humanes s\u2019alimenta d\u2019un discurs de criminalitzaci\u00f3 i deshumanitzaci\u00f3 de l\u2019adversari<\/strong>. Potser all\u00f2 m\u00e9s trist i preocupant \u00e9s la manca d\u2019empatia de la poblaci\u00f3 d\u2019Israel amb el patiment que han infligit sobre la poblaci\u00f3 palestina. El trauma de la barb\u00e0rie de Ham\u00e0s el 7 d\u2019octubre ha disparat els discursos i pr\u00e0ctiques supremacistes i genocides, amb el consentiment o la indifer\u00e8ncia de la majoria de la poblaci\u00f3 d\u2019Israel. La vict\u00f2ria militar d\u2019Israel ha portat a una derrota moral, que esdev\u00e9 una amena\u00e7a a la seva pr\u00f2pia seguretat. Potser mai abans la legitimitat de l\u2019Estat d\u2019Israel havia estat tan q\u00fcestionada.<\/p>\n\n\n\n Qui tamb\u00e9 surt molt afeblida de la guerra \u00e9s la Uni\u00f3 Europea: una instituci\u00f3 basada en el respecte dels drets humans i la prevenci\u00f3 de les guerres ha estat incapa\u00e7 de posar l\u00edmits a l\u2019actuaci\u00f3 d\u2019Israel.<\/strong> Aquesta postura t\u00e8bia i dubitativa -quan no c\u00f2mplice- contrasta amb la unitat europea davant la invasi\u00f3 russa d\u2019Ucra\u00efna, exposant el que la resta del m\u00f3n percep com una doble moral. Per la seva banda, el suport incondicional dels EUA a Israel l\u2019ha dut a un a\u00efllament sense precedents en votacions a les Nacions Unides. La doble moral occidental, al seu torn, alimenta els discursos de r\u00e8gims com el rus i el xin\u00e8s que fa temps que q\u00fcestionen el sistema internacional i pregonen unes relacions internacionals on els drets humans tinguin menys rellev\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, l\u2019atac inicial de Ham\u00e0s, la resposta d\u2019Israel i les actituds de la Uni\u00f3 Europea i dels EUA contribueixen a erosionar el dret internacional humanitari, les regles que ens hem dotat per prevenir i regular les guerres. S\u2019est\u00e0 normalitzant l\u2019\u00fas de la for\u00e7a, la guerra, com a mecanisme per resoldre els conflictes.<\/p>\n\n\n\n Kristian Herbolzheimer \u00e9s el director de l’ICIP<\/p>\n\n\n\n