L\u2019acceptaci\u00f3 social del c\u00e0stig ha anat variant al llarg dels segles. La reconfiguraci\u00f3 de l\u2019exercici de l\u2019autoritat i el poder ha anat reavaluant cont\u00ednuament la seva forma, cada cop m\u00e9s circumscrita a la garantia d\u2019uns drets humans universalment reconeguts, tals com el dret a la integritat f\u00edsica i moral i la protecci\u00f3 davant la tortura.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed i tot, el c\u00e0stig continua sent habitual a Catalunya com a eina disciplin\u00e0ria, tant en l\u2019esfera privada com en la p\u00fablica, i la seva conveni\u00e8ncia en \u00e0mbits com l\u2019educaci\u00f3, la just\u00edcia i la seguretat p\u00fablica suscita molts debats. De fet, el naixement i l\u2019evoluci\u00f3 del dret penal i la pena, aix\u00ed com un dels seus m\u00e0xims exponents, la pres\u00f3, ha estat un dels temes que m\u00e9s inter\u00e8s i discussions ha generat en els camps de la filosofia pol\u00edtica, la criminologia o la sociologia. Aquesta atenci\u00f3 contrasta, per\u00f2, amb el poc q\u00fcestionament que se n\u2019ha fet des dels partits i la ciutadania. \u00c9s freq\u00fcent que, davant d\u2019un fet violent excepcional, s\u2019adopti una voluntat venjativa i s\u2019advoqui des d\u2019una postura prou acr\u00edtica per accions de m\u00e9s control i repressi\u00f3 o per un enduriment de la via penal, l\u2019anomenat punitivisme<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Com s\u2019expressa el punitivisme en la seguretat i la just\u00edcia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n En primer lloc, \u00e9s important assenyalar que no \u00e9s el mateix defensar la punici\u00f3 d\u2019un fet que mantenir una l\u00f2gica punitivista. Mentre que la primera fa refer\u00e8ncia a la resposta penal ordin\u00e0ria o coercitiva formal per combatre la viol\u00e8ncia i la impunitat, el punitivisme \u00e9s un sistema de creences i pr\u00e0ctiques on el c\u00e0stig i el seu enduriment esdev\u00e9 sempre el principal reclam i el mitj\u00e0 \u00fanic i prioritari per a la resoluci\u00f3 dels conflictes. El poder punitiu de l\u2019Estat \u00e9s el que representa la institucionalitzaci\u00f3 de la punici\u00f3. L\u2019anomenat ius puniendi <\/em>\u00e9s la potestat estatal per castigar mitjan\u00e7ant els dos ordres repressius existents al nostre dret: el dret penal i el dret administratiu sancionador. Aquest poder punitiu t\u00e9 uns axiomes limitadors, com el \u201cprincipi de proporcionalitat de la pena\u201d i, en teoria, tamb\u00e9 ha d\u2019actuar com a ultima ratio<\/em>; \u00e9s a dir, tan sols es pot aplicar per l\u2019Estat com a darrer recurs, quan altres mecanismes han resultat ineficients. Tot i aix\u00f2, el c\u00e0stig sovint s\u2019imposa per conductes considerades poc c\u00edviques o titllades de violentes per un marc ideol\u00f2gic conservador. Alhora, tamb\u00e9 compleix una funci\u00f3 simb\u00f2lica abans de ser aplicat: la producci\u00f3 d\u2019una por dissuas\u00f2ria<\/strong>. L\u2019amena\u00e7a de c\u00e0stig, i d\u2019una conseq\u00fc\u00e8ncia encara pitjor, \u00e9s una de les t\u00e0ctiques m\u00e9s esteses per tal de garantir l\u2019ordre social.<\/p>\n\n\n\n D\u2019una banda, la dissuasi\u00f3 es basa en la idea que l\u2019advert\u00e8ncia latent de conseq\u00fc\u00e8ncies negatives pot mitigar la motivaci\u00f3 per actuar. D\u2019aquesta manera, la por no tan sols serviria per prevenir conductes delictives, sin\u00f3 tamb\u00e9 per evitar comportaments dissidents i mantenir l\u2019statu quo. D\u2019altra banda, la por tamb\u00e9 juga un rol decisiu en la quotidianitat quan la possibilitat de ser v\u00edctima d\u2019un delicte, encara que sigui m\u00ednima, condiciona la pr\u00f2pia percepci\u00f3 de seguretat. Per tot plegat, \u00e9s com\u00fa que s\u2019instrumentalitzi la por des dels partits pol\u00edtics, i es defensi com una soluci\u00f3 miraculosa les an\u00e0lisis vagues i les mesures urgents per fer front a la viol\u00e8ncia o a mers conflictes de conviv\u00e8ncia, malgrat que aix\u00f2 pugui implicar una retallada de garanties democr\u00e0tiques i de drets i llibertats.<\/p>\n\n\n\n De manera paral\u00b7lela, l\u2019actual flux d\u2019informaci\u00f3 facilita l\u2019auge del populisme punitiu \u2013la multiplicaci\u00f3 de respostes socials a favor del c\u00e0stig\u2013, usant arguments estandarditzats mancats de reflexi\u00f3. La difusi\u00f3 de qualsevol not\u00edcia la marca la immediatesa i la viralitat i la multiplicitat de veus legitimades, especialment a les xarxes socials, que passen a ser creadores d\u2019opini\u00f3. Aix\u00ed, \u00e9s freq\u00fcent que davant de qualsevol conflicte la ciutadania tamb\u00e9 reclami respostes contundents i visibles, com s\u00f3n una dotaci\u00f3 policial m\u00e9s gran, m\u00e9s vigil\u00e0ncia i un enduriment de les penes.<\/p>\n\n\n\n Per tal d\u2019analitzar la conveni\u00e8ncia social del c\u00e0stig, ens hem de preguntar: qu\u00e8 busquem amb el c\u00e0stig? Quin objectiu t\u00e9?<\/strong> Si la finalitat \u00e9s neutralitzar l\u2019esclat violent, pot tenir un efecte immediat. Per\u00f2, si ampliem la mirada, cal tenir present que no hi ha cap dada que l\u2019avali per si sol com a mesura eficient per transformar positivament els conflictes o reduir els \u00edndex de delinq\u00fc\u00e8ncia a mitj\u00e0 i llarg termini. Al cap i a la fi, el c\u00e0stig es configura com una relaci\u00f3 violenta per se. D\u2019aqu\u00ed sorgeix l\u2019expressi\u00f3 que \u201cdos mals (el crim i el c\u00e0stig) no poden donar lloc a un b\u00e9\u201d. Com que no se centra en la causa ni t\u00e9 en compte altres viol\u00e8ncies subjacents, sovint s\u2019aplica a les persones que estan m\u00e9s discriminades socialment o que estan en una situaci\u00f3 de m\u00e9s vulnerabilitat. Alhora, com que no busca la transformaci\u00f3 positiva, la viol\u00e8ncia simplement canvia de forma, es despla\u00e7a de lloc o es repeteix en el temps.<\/p>\n\n\n\n El punitivisme resulta, per tant, un marc simplista i altament inefica\u00e7 per abordar la complexitat i multicausalitat de les viol\u00e8ncies, per\u00f2 \u00e9s cert que alimenta un cercle vici\u00f3s entre l\u2019esfera pol\u00edtica i personal<\/strong>: en abs\u00e8ncia d\u2019altres models relacionals de refer\u00e8ncia, sovint reprodu\u00efm pulsions punitives, sentenciem amb rapidesa i convertim la set de venjan\u00e7a en el nostre horitz\u00f3 d\u2019acci\u00f3, i l\u2019abracem sense prud\u00e8ncia ni mesura. Quan dediquem m\u00e9s esfor\u00e7 a buscar un desfogament immediat que a esbrinar com podem prevenir que certes conductes es repeteixin, estem contribuint a la perpetuaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia. Hem de ser conscients que, des d\u2019un punt de vista individual, el c\u00e0stig esperona el malestar, el ressentiment i el retra\u00efment progressiu; des d\u2019un punt de vista social, atia la inseguretat i la desconfian\u00e7a i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la ruptura de vincles i l\u2019individualisme.<\/p>\n\n\n\n Quines alternatives es plantegen?<\/strong><\/p>\n\n\n\n En l\u2019\u00e0mbit de la seguretat, les alternatives que es plantegen es basen en la inversi\u00f3 en pol\u00edtica social en detriment de la pol\u00edtica punitiva. Aix\u00f2 implica enfortir la prevenci\u00f3 de la viol\u00e8ncia atenent les seves causes i els contextos en qu\u00e8 tenen lloc, i promoure la prevenci\u00f3 dels conflictes<\/strong>, \u00e9s a dir, fomentar que les persones tinguin les aptituds necess\u00e0ries per afrontar pac\u00edficament un conflicte. Aquest marc antipunitivista tamb\u00e9 suposa l\u2019obertura de processos de di\u00e0leg i participaci\u00f3 amb la poblaci\u00f3, i la promoci\u00f3 de respostes coordinades a m\u00faltiples nivells \u2014institucional, social i policial. S\u2019ha demostrat que professionals no tradicionalment vinculats a la seguretat, com educadors de carrer o mediadors comunitaris, poden impulsar projectes amb un impacte evident en la millora de la qualitat de la conviv\u00e8ncia i la reducci\u00f3 de les viol\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n En l\u2019\u00e0mbit de la just\u00edcia, i en contraposici\u00f3 a la just\u00edcia retributiva, la promoci\u00f3 d\u2019una \u00f2ptica restaurativa se centra principalment a trobar la via m\u00e9s adequada i constructiva per reparar els danys causats per l\u2019acci\u00f3<\/strong>, i a restituir, en la mesura del possible, el benestar de totes les persones implicades. La just\u00edcia restaurativa promou la participaci\u00f3 activa tant de la v\u00edctima com de l\u2019acusat i, si s\u2019escau, tamb\u00e9 de la comunitat. T\u00e9 per finalitat l\u2019impuls d\u2019un abordatge integral de la viol\u00e8ncia, entesa com una violaci\u00f3 de les relacions i els drets de les persones. Si b\u00e9 no se sol parlar en termes de c\u00e0stig, no eximeix d\u2019obligacions i responsabilitats. En aquesta l\u00ednia, a Catalunya s\u2019ha aprovat aquest 2024 el Programa Marc de Just\u00edcia Restaurativa, i fa anys que es desenvolupen accions restauratives complement\u00e0ries a la condemna, com la mediaci\u00f3 penal, les entrevistes responsabilitzadores amb els victimaris i els cercles de di\u00e0leg, alhora que s\u2019apliquen mecanismes menys aflictius que la privaci\u00f3 de llibertat o les multes, com les Mesures Penals Alternatives (MPA) i les anomenades Mesures Alternatives a la Sanci\u00f3 Econ\u00f2mica (MASE), que tenen una intencionalitat educativa expressa i manifesta, i busquen enfortir el vincle amb la comunitat a trav\u00e9s del treball, la implicaci\u00f3 cultural o la formaci\u00f3. Totes aquestes accions estan obtenint resultats molt positius en la reparaci\u00f3 de les v\u00edctimes, la millora de la conviv\u00e8ncia i la disminuci\u00f3 de la reincid\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n En tot cas, les pr\u00e0ctiques antipunitivistes posen en valor la interdepend\u00e8ncia i parteixen de la capacitat de les persones i les comunitats per actuar creativament i col\u00b7lectivament en la promoci\u00f3 d\u2019una cultura de la pau enfront d\u2019una del c\u00e0stig. <\/strong>Si b\u00e9 tots experimentem impulsos punitius, i s\u00f3n comprensibles i incl\u00fas inevitables en certs moments, no per aix\u00f2 s\u00f3n l\u00f2giques a acceptar acr\u00edticament o de legitimar si el que busquem \u00e9s no agreujar el conflicte o obtenir garanties de no repetici\u00f3. El nostre sentit de la just\u00edcia i la nostra forma de buscar seguretat no poden ser l\u2019excusa per deshumanitzar els altres, i per gaudir fent-ho, perqu\u00e8 llavors reprodu\u00efm patrons abusius. Ho hem de tenir clar: la viol\u00e8ncia sempre engendra m\u00e9s viol\u00e8ncia. Proposar mesures reactives i coercitives \u00e9s la via m\u00e9s r\u00e0pida i f\u00e0cil, per\u00f2 no la m\u00e9s efectiva. L\u2019\u00fas del c\u00e0stig com a imperatiu alimenta una alarma social permanent, i promou alhora la segregaci\u00f3, la desigualtat i la desvinculaci\u00f3, factors de risc en la comissi\u00f3 de conductes reprovables o delictives. Les respostes pausades i integrals s\u00f3n m\u00e9s lentes i molt m\u00e9s complexes, per\u00f2 s\u00f3n les \u00faniques que asseguren resultats m\u00e9s transformadors.<\/p>\n\n\n\n