{"id":53323,"date":"2025-04-07T07:52:58","date_gmt":"2025-04-07T07:52:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/?post_type=icip_opinion&p=53323"},"modified":"2026-01-14T14:21:30","modified_gmt":"2026-01-14T14:21:30","slug":"seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu","status":"publish","type":"icip_opinion","link":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/","title":{"rendered":"Seguretat, defensa o militarisme? 10 preguntes sobre el rearmament europeu"},"content":{"rendered":"\n

La Comissi\u00f3 Europea i els governs de la Uni\u00f3 Europea han obert les portes a un pla de rearmament massiu<\/a>[1]<\/a> que proposa ampliar \u201csubstancialment la despesa en la seguretat i la defensa\u201d per defensar-se de R\u00fassia, principalment, davant les retic\u00e8ncies dels Estats Units a finan\u00e7ar la defensa del bloc. El pla implica augmentar la despesa europea en defensa en 800.000 milions d’euros, i aix\u00f2 est\u00e0 generant una escalada de preocupaci\u00f3 que ens empeny a posicionar-nos des de la dicotomia: a favor (\u201cens hem de preparar ja perqu\u00e8, si es dona el cas, puguem defensar-nos b\u00e9\u201d) o en contra (\u201chem d\u2019evitar aquesta despesa injustificada\u201d). <\/p>\n\n\n\n

Tots ens veiem arrossegats per aquesta onada de resposta urgent que assumeix la guerra com a inevitable i, per tant, el rearmament com a necessari; precisament, per\u00f2, potser el principal repte \u00e9s defugir d\u2019aquesta narrativa b\u00e8l\u00b7lica (la dels b\u00e0ndols i els binomis, la dels arguments simplistes, la dels raonaments des de les presses i la que s\u2019alimenta de la por) i ser capa\u00e7os de fer-nos preguntes que ens col\u00b7loquin en un altre angle.  <\/p>\n\n\n\n

1. De qu\u00e8 es vol defensar la Uni\u00f3 Europea? Quines s\u00f3n les amenaces i riscos<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Segons l’\u00faltim Eurobar\u00f2metre<\/a>, encarregat pel Parlament Europeu, el 36% dels europeus considera que la defensa i la seguretat s\u00f3n dues \u00e0rees en qu\u00e8 la Uni\u00f3 Europea ha de centrar els seus esfor\u00e7os a llarg termini (un punt menys en comparaci\u00f3 el 2024). Per\u00f2, qu\u00e8 ent\u00e9n la ciutadania per \u201cdefensa\u201d? Qu\u00e8 ent\u00e9n per \u201cseguretat\u201d?<\/p>\n\n\n\n

Dos ter\u00e7os dels europeus (66%) diuen que la UE hauria de tenir un paper m\u00e9s important en el futur a l\u2019hora de protegir els ciutadans contra les \u201ccrisis globals\u201d i \u201cels riscos de seguretat\u201d, una proporci\u00f3 que encara \u00e9s m\u00e9s gran entre el jovent (70%), per\u00f2 l\u2019enquesta tampoc no entra a indagar quines s\u00f3n les amenaces i riscos que percep la poblaci\u00f3, ni les vies per gestionar-los. Alhora, els resultats reflecteixen que, enfront de les despeses en armament, la majoria dels ciutadans espanyols estan a favor que les principals \u00e0rees de despesa a prioritzar siguin l\u2019educaci\u00f3 i la recerca. D\u2019igual manera, en altres sondejos recents[2]<\/a>, quan la poblaci\u00f3 ha d\u2019escollir entre invertir m\u00e9s en infraestructura de la UE i en defensa o, pel contrari, en seguretat social i econ\u00f2mica, la majoria opta per aquesta segona opci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La urg\u00e8ncia i la percepci\u00f3 de perill no \u00e9s compartida per tots els pa\u00efsos de la UE. En un context de globalitzaci\u00f3 i d’amenaces noves com la pobresa salarial (l\u2019\u00edndex que m\u00e9s creix a la UE), la dificultat d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge i a la sanitat p\u00fablica, la ciberdelinq\u00fc\u00e8ncia, les crisis humanit\u00e0ries i la crisi clim\u00e0tica, des de l\u2019ICIP pensem que la UE hauria de diversificar els seus recursos i esfor\u00e7os en lloc de centrar-los a potenciar les capacitats d\u2019armament i militars. Precisament, l\u2019Eurobar\u00f2metre sobre joventut<\/a> va concloure que les tres principals problem\u00e0tiques que els joves voldrien que la UE prioritz\u00e9s en els propers cinc anys s\u00f3n l’augment dels preus i el cost de la vida (40%), el medi ambient i el canvi clim\u00e0tic (33%), i la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i creaci\u00f3 de llocs de treball (31%), seguida de prop de l\u2019acc\u00e9s a l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria (29%). Com es canalitzaran totes aquestes demandes, que tamb\u00e9 s\u00f3n una amena\u00e7a di\u00e0ria sobre la qualitat de vida dels europeus?<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 \u00e9s cert que cap persona o pa\u00eds se sentir\u00e0 completament segur fins que no desaparegui la possibilitat que esclatin conflictes armats, tamb\u00e9 ho \u00e9s que la seguretat s\u2019ha de concebre assumint altres dimensions que no siguin \u00fanicament en termes defensius i militars. \u00c9s per aix\u00f2 que des de l\u2019ICIP defensem una seguretat que no es supediti \u00fanicament a criteris geopol\u00edtics i de seguretat nacional, sin\u00f3 que gestioni de manera priorit\u00e0ria les inseguretats provocades per les desigualtats en els \u00e0mbits pol\u00edtic, econ\u00f2mic, social, cultural i mediambiental. Les pol\u00edtiques de seguretat s\u00f3n un veritable instrument de construcci\u00f3 de pau quan tenen com a principi rector que la guerra i la viol\u00e8ncia s\u00f3n una derrota en si mateixes. Partir d\u2019aquesta noci\u00f3 ens permetr\u00e0 apropar-nos a altres preguntes: \u00e9s l’onada militarista una amena\u00e7a en si mateixa?<\/p>\n\n\n\n

2. El pla de rearmament \u00e9s realment necessari i inevitable per protegir la ciutadania europea?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El pla pot ser q\u00fcestionat tant des d\u2019un punt de vista de l\u00f2gica militarista com des d\u2019una l\u00f2gica pacifista, doncs es basa en una estrat\u00e8gia quantitativa, majorit\u00e0riament d\u2019augment d\u2019armament (defensa \u00e0rea i m\u00edssils, sistemes d\u2019artilleria, municions, drones, IA militar i computaci\u00f3 qu\u00e0ntica…). Aquest marc (\u201ccom m\u00e9s, millor\u201d) pot resultar fal\u00b7la\u00e7 perqu\u00e8 la possibilitat de defensar-se no dep\u00e8n tant de la quantitat d\u2019armes, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la voluntat i convicci\u00f3 de fer-les servir. Aix\u00f2 ens porta a altres preguntes: Cal incrementar les capacitats de la UE o, simplement, fer-les m\u00e9s coordinades perqu\u00e8 siguin m\u00e9s efectives? \u00c9s la falta de visi\u00f3 conjunta un dels principals problemes i reptes d\u2019Europa?<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera, la poca justificaci\u00f3 t\u00e8cnica del pla ens planteja la necessitat d\u2019esclarir si la crida al rearmament europeu vol donar resposta a les tensions externes com a objectiu \u00faltim o si la principal finalitat \u00e9s potenciar la ind\u00fastria i compet\u00e8ncia militar, doncs sovint aquesta inversi\u00f3 es converteix en la seva pr\u00f2pia ra\u00f3 de ser i no en el mitj\u00e0 per acabar amb les hostilitats.<\/p>\n\n\n\n

3. Necessitem m\u00e9s despesa militar?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En primer lloc, \u00e9s important esmentar que la despesa militar \u00e9s tan sols una part de la despesa en defensa, de la mateixa manera que la despesa en defensa \u00e9s tan sols una part de la despesa en seguretat. Per tant, podem pensar que cal invertir en tecnologia de defensa en un m\u00f3n tensionat, per\u00f2 aix\u00f2 no t\u00e9 per qu\u00e8 implicar que s\u2019hagi d\u2019enfortir la ind\u00fastria militar convencional.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, se sol partir de la \u201cdebilitat militar de la UE\u201d obviant que la despesa dels pa\u00efsos europeus \u00e9s molt superior, en conjunt, a la de R\u00fassia (l\u2019any passat, va ser 3,5 vegades m\u00e9s gran). Malgrat que en el pre\u00e0mbul del pla de rearmament s\u2019esmenta que \u201cla preparaci\u00f3 en defensa s’ha afeblit per d\u00e8cades de poca inversi\u00f3\u201d, la realitat \u00e9s que la despesa militar europea no ha deixat d’incrementar-se en els darrers 25 anys, aix\u00ed com tampoc no han deixat d\u2019augmentar el nombre de conflictes armats en el m\u00f3n i les persones obligades a abandonar les seves llars (m\u00e9s de 120 milions).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, si es compleixen les declaracions del president del Govern espanyol, en els propers anysla despesa militar podria arribar a ser 10 vegades superior (2% del PIB[3]<\/a>) als fons destinats actualment a la cooperaci\u00f3 al desenvolupament (0,24% del PIB). Aquesta tend\u00e8ncia planteja q\u00fcestions preocupants sobre les prioritats pressupost\u00e0ries i el gran desequilibri entre defensa i solidaritat internacional.<\/p>\n\n\n\n

Cal tenir present que en els pressupostos de les administracions de l’Estat els ingressos i les despeses han d\u2019encaixar si no es vol caure en un excessiu endeutament i d\u00e8ficit. Si b\u00e9 el president espanyol ha assegurat que l’augment de la inversi\u00f3 en defensa sortir\u00e0 d’altres partides existents que s\u2019hi puguin computar (cadenes de subministrament sanit\u00e0ries, ciberseguretat, infraestructures ferrovi\u00e0ries…), caldr\u00e0 veure si finalment altres ministeris patiran retallades per tal de complir amb aquest comprom\u00eds amb l’OTAN i la UE d’arribar al 2% del PIB[4]<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

4. S’han tingut en compte els efectes col\u00b7laterals dels processos de rearmament?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

No es coneixen les garanties que planteja la UE i els seus governs perqu\u00e8 el pla de rearmament massiu no faci escalar encara m\u00e9s les amenaces i desafiaments a qu\u00e8 pret\u00e9n donar resposta.Caldria una an\u00e0lisi profunda de les altres conseq\u00fc\u00e8ncies que podria tenir, com la proliferaci\u00f3 d’armes en zones de conflicte o la reducci\u00f3 en despesa social. Les pol\u00edtiques sense an\u00e0lisi d\u2019impacte sovint es basen en interessos pol\u00edtics momentanis m\u00e9s que en dades objectives i rigoroses, alhora que ignoren els efectes diferencials que poden tenir sobre els grups en situaci\u00f3 de m\u00e9s vulnerabilitat. Aix\u00f2 pot portar a la implementaci\u00f3 d\u2019accions que no resolen els problemes de fons o que acaben sent contraproduents. La manca de previsi\u00f3 sol portar a la implementaci\u00f3 de mesures a curt termini que no tenen una sostenibilitat real, posant en risc els recursos p\u00fablics i la qualitat de vida de les persones. D\u2019igual manera, dificulta la creaci\u00f3 de mecanismes efectius per al seu seguiment i avaluaci\u00f3 posterior.<\/p>\n\n\n\n

5. S’han explorat i finan\u00e7at prou alternatives no militaristes per afrontar les amenaces actuals?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El ventall de mesures recolzades pel Consell Europeu no inclou cap refer\u00e8ncia al desenvolupament de capacitats de suport al di\u00e0leg pol\u00edtic i la mediaci\u00f3 com a \u00e0mbits d\u2019actuaci\u00f3. Tamb\u00e9 cal tenir present que la dissuasi\u00f3, per se, no ha de ser necess\u00e0riament militar. Per evitar les escalades dels conflictes, s\u2019haurien d\u2019explorar altres formes de dissuasi\u00f3 com la diplom\u00e0cia preventiva, les aliances pol\u00edtiques, la cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica o la pressi\u00f3 internacional. Les relacions amb R\u00fassia, i amb qualsevol altre estat, requereixen de l\u2019enfortiment de les vies diplom\u00e0tiques i la distensi\u00f3 en ares de promoure una confian\u00e7a m\u00fatua, i no tot el contrari. Aix\u00f2 implica desplegar mecanismes d\u2019apropament a actors que actualment exerceixen funcions de facilitaci\u00f3 i acompanyament al di\u00e0leg al nou escenari EUA-R\u00fassia i R\u00fassia-Ucra\u00efna. Alhora, des de l\u2019ICIP creiem que enfortir una estructura de seguretat comuna -allunyada dels marcs bel\u00b7licistes- \u00e9s realment la clau per fomentar la cooperaci\u00f3 internacional i reduir les hostilitats i viol\u00e8ncies a llarg termini. Aquesta estructura hauria de centrar les capacitats de negociaci\u00f3 i mediaci\u00f3, i tenir com a horitz\u00f3 la desmilitaritzaci\u00f3 i el desarmament.<\/p>\n\n\n\n

6. Quin paper pot tenir en un futur l\u2019Organitzaci\u00f3 de Seguretat i Cooperaci\u00f3 Europea com a \u00f2rgan multilateral europeu?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L’OSCE ha jugat un paper important en la mediaci\u00f3 i resoluci\u00f3 de conflictes en el passat, per\u00f2 la seva influ\u00e8ncia no ha sabut adaptar-se a un moment d\u2019hiperactivitat dels actors internacionals, de crisi profunda de les institucions globals i d\u2019augment dels canvis geopol\u00edtics. En tot cas, l\u2019OSCE promou un enfocament de seguretat cooperativa en qu\u00e8 els estats no es veuen com a rivals, sin\u00f3 com a actors que han de treballar conjuntament per afrontar amenaces comunes. No obstant, ha estat hist\u00f2ricament criticada perqu\u00e8 es basa en un principi de consens i perqu\u00e8 t\u00e9 una capacitatlimitada quan les grans pot\u00e8ncies, com R\u00fassia o els EUA, mantenen posicions molt marcades que dificulten qualsevol aven\u00e7 en el di\u00e0leg. Cal tenir present, per\u00f2, que l\u2019OSCE ha patit una falta de recursos i de possibilitats per actuar de manera contundent. Arran de la creixent tensi\u00f3 internacional, pensem que s\u2019hauria de valorar positivament la seva revitalitzaci\u00f3 i que aix\u00f2 hauria d\u2019implicar una voluntat formal i expl\u00edcita dels pa\u00efsos de redirigir el finan\u00e7ament i els esfor\u00e7os i d\u2019establir noves din\u00e0miques en termes pol\u00edtics i econ\u00f2mics.<\/p>\n\n\n\n

7. T\u00e9 sentit debatre sobre la possibilitat d\u2019un ex\u00e8rcit europeu?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Una for\u00e7a militar europea requeriria d\u2019una pol\u00edtica exterior que unifiqu\u00e9s els estats membres de la UE en termes de defensa i estrat\u00e8gia militar. La creaci\u00f3 d\u2019un ex\u00e8rcit com\u00fa implicaria defensar aquesta pol\u00edtica compartida, per\u00f2 els pa\u00efsos europeus gaireb\u00e9 mai tenen una visi\u00f3 conjunta en aquest camp i les prioritats de seguretat i defensa varien \u00e0mpliament d\u2019un pa\u00eds a un altre (per factors com la ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica, la hist\u00f2ria, les aliances internacionals i les percepcions sobre les amenaces). De la mateixa manera, els membres de la UE, la majoria dels quals tamb\u00e9 formen part de l’OTAN, tenen ja una estructura de defensa militar consolidada. El debat sobre un ex\u00e8rcit europeu \u00e9s, per tant, poc realista en aquest sentit, doncs el propi Tractat de la Uni\u00f3 Europea i la Pol\u00edtica Comuna de Seguretat i Defensa estableixen que els estats membres s\u00f3n els principals responsables de la seva defensa. S\u00f3n els propis pa\u00efsos els que prefereixen la sobirania sobre les seves forces armades i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la possibilitat pol\u00edtica real de crear una estructura militar comuna \u00e9s quasi inexistent.<\/p>\n\n\n\n

8. S’ha escoltat la ciutadania en la definici\u00f3 de la pol\u00edtica de seguretat i defensa?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La implicaci\u00f3 i la participaci\u00f3 de la ciutadania en el disseny de les pol\u00edtiques p\u00fabliques de seguretat \u00e9s una aposta que es fa, de manera variable, a nivell local. S\u00f3n processos consultius puntuals o eines peri\u00f2diques amb parts interessades, t\u00e8cnics experts o representants de la ciutadania. Aquest paradigma de governan\u00e7a des de la coproducci\u00f3 problematitza la democr\u00e0cia representativa tradicional, en qu\u00e8 la relaci\u00f3 entre poder pol\u00edtic i ciutadania est\u00e0 limitada al vot i aquesta \u00e9s un subjecte passiu amb tan sols capacitat de decisi\u00f3 via eleccions. Les pol\u00edtiques que es desenvolupen sense consulta tenen m\u00e9s probabilitat de ser ineficaces o fins i tot oposades a les necessitats reals de la societat. D\u2019igual manera, les mesures implementades des de la urg\u00e8ncia sovint requereixen de m\u00e9s recursos per compensar les presses i corregir els errors, fet que augmenta encara m\u00e9s la despesa p\u00fablica a llarg termini.<\/p>\n\n\n\n

El debat sobre el rearmament europeu no s\u2019ha traslladat als parlaments ni est\u00e0 tenint la transpar\u00e8ncia pr\u00f2pia de la despesa p\u00fablica (s\u2019apujaran els impostos o hi haur\u00e0 endeutament?), i aix\u00f2 \u00e9s un risc a nivell de confian\u00e7a i legitimitat institucional davant d\u2019un pla que pot tenir enormes repercussions econ\u00f2miques, pol\u00edtiques i socials. La manca de consideraci\u00f3 a la ciutadania, que tan sols pot respondre de forma autoorganitzada i reactiva<\/a>, \u00e9s un risc per a la pr\u00f2pia UE; una senyal molt preocupant de debilitat democr\u00e0tica.  <\/p>\n\n\n\n

9. Com ens hem de situar davant de la por?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Tenir por \u00e9s innat a la nostra naturalesa, per\u00f2 hem de ser conscients que, d\u2019una banda, la por \u00e9s pol\u00edticament poderosa i econ\u00f2micament rendible i, d\u2019altra, no \u00e9s el mateix la por que l\u2019alarmisme. En aquest sentit, la majoria dels operadors pol\u00edtics instrumentalitzen i exacerben l\u2019angoixa com a mecanisme per refor\u00e7ar la pr\u00f2pia legitimitat. Alhora, els mitjans de comunicaci\u00f3 contribueixen a la seva propagaci\u00f3, engrandint aquests dies la ret\u00f2rica de la guerra i la sensaci\u00f3 que vivim en societatspermanentment amena\u00e7ades. En paral\u00b7lel, estan emergint noves elits tecnol\u00f2giques i nous referents culturals que juguen un paper clau en la viralitzaci\u00f3 de la por i la construcci\u00f3 de narratives polaritzadores.<\/p>\n\n\n\n

En tot cas, la sensaci\u00f3 d\u2019inseguretat que patim est\u00e0 molt condicionada per la desinformaci\u00f3 davant de situacions que generen incertesa i el grau d\u2019animadversi\u00f3 que genera l\u2019assenyalament d\u2019un \u201cenemic com\u00fa\u201d. Aix\u00ed, se sol proposar com a solucions quasi miraculoses els diagn\u00f2stics superficials i suposades mesures urgents que responen a \u201camenaces immediates\u201d i impliquen tan sols intervencions dissuasives a curt termini.<\/p>\n\n\n\n

Trobem com a exemple recent, en paral\u00b7lel a l\u2019aprovaci\u00f3 del pla de rearmament, un fet que sembla innocu per\u00f2 que impacta de manera directa en la nostra d\u2019(in)seguretat subjectiva: lacrida a preparar-se un kit d\u2019emerg\u00e8ncia de cara a una guerra o cat\u00e0strofe natural. La CE anunciava que aquests plans de preparaci\u00f3 busquen donar \u201ctranquil\u00b7litat\u201d a la gent i no fomentar l\u2019alarmisme, per\u00f2 han generat tot el contrari, complint aix\u00ed la m\u00e0xima de \u201cens regalen por i ens venen seguretat\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per gestionar la por \u00e9s important contrastar fonts i fer un esfor\u00e7 per escoltar veus diverses. En lloc de consumir not\u00edcies o publicacions de manera passiva i constant, fer-ho de manera selectiva pot ajudar a evitar la sobrec\u00e0rrega informativa i mantenir una perspectiva cr\u00edtica davant els fets.\u00c9s precisament l\u2019espant irracional dels governs, preocupats per perdre la sobirania econ\u00f2mica, la que els porta a voler refor\u00e7ar la sobirania militar, per\u00f2 la ciutadania no acostuma a sortir al carrer a demanar m\u00e9s armament o despesa militar, sortim a reclamar drets b\u00e0sics.<\/p>\n\n\n\n

10. On queda la responsabilitat moral d’Europa<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Des de l\u2019ICIP pensem que, com a Europa, tenim una responsabilitat moral pel que fa a la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica col\u00b7lectiva.La hist\u00f2ria ja ens ha demostrat que la veritable ostentaci\u00f3 de poder no est\u00e0 en les armes, sin\u00f3 en la comprensi\u00f3 de l\u2019altre. El rearmament no ha resultat mai un cam\u00ed definitiu cap a la pau, perqu\u00e8 la viol\u00e8ncia sempre ha acabat engendrant m\u00e9s viol\u00e8ncia; la seguretat veritable, la de tothom, mai s\u2019ha assolit a trav\u00e9s \u00fanicament de la for\u00e7a. Per aquest mateix motiu, la Uni\u00f3 Europea es va construir com un espai pac\u00edfic davant de l’experi\u00e8ncia traum\u00e0tica de la guerra, i als anys vuitanta van apar\u00e8ixer nocions com \u201cseguretat comuna\u201d (amb<\/em> l\u2019altre i no contra<\/em> l\u2019altre), fet que va constituir una rellevant aposta col\u00b7lectiva per superar els dilemes de la Guerra Freda i per posar sobre la taula els principis de cooperaci\u00f3, interdepend\u00e8ncia i responsabilitat compartida.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 creiem que hem d\u2019exigir una responsabilitat \u00e8tica de coher\u00e8ncia. La major part del pla de rearmament est\u00e0 justificat en la idea de defensar Ucra\u00efna[5]<\/a> de l\u2019agressi\u00f3 russa que est\u00e0 patint, per\u00f2, d\u2019una banda, Ucra\u00efna \u00e9s un dels pa\u00efsos que m\u00e9s armes ha importat recentment, i d\u2019altra banda, Europa ven armes a pa\u00efsos que cometen agressions contra el dret internacional de forma sistem\u00e0tica (Israel, Turquia, Ar\u00e0bia Saudita…).<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Quines preguntes ens far\u00edem arasi la despesa de tots aquests anys en favor d’una visi\u00f3 militarista de la seguretat s’hagu\u00e9s destinat a promoure el respecte als drets humans de tothom i refor\u00e7ar una governan\u00e7a democr\u00e0tica global? Defensar la pau \u00e9s vist com a \u201csimplista\u201d o \u201cabsurd\u201d, quan \u00e9s realment l\u2019aposta pol\u00edtica m\u00e9s valenta. La pau que es construeix de manera rec\u00edproca, entre totes les parts, \u00e9s potser la m\u00e9s complicada per\u00f2 la que ens pot oferir amb m\u00e9s garanties el cessament de les hostilitats. Aix\u00f2, sempre, requereix de cessions; d\u2019operar des de la mod\u00e8stia, i no des de la sup\u00e8rbia. Significa estar disposat a assumir la pr\u00f2pia vulnerabilitat i depend\u00e8ncia respecte l\u2019altre; implica, sobretot, acceptar que no s\u2019\u00e9s ni imprescindible ni invencible. Els valors que els europeus volen que defensi el Parlament Europeu s\u00f3n la pau (45%), la democr\u00e0cia (32%) i la protecci\u00f3 dels drets humans a la UE arreu del m\u00f3n (22%), tres pilars que no s\u2019haurien de deslligar mai.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 una part d\u2019Europa assumeix que est\u00e0 en guerra i es resigna als possibles impactes socials de l\u2019augment de despesa en defensa, des de l\u2019ICIP creiem que la millor pol\u00edtica de seguretat \u00e9s la que evita la guerra i que, per tant, m\u00e9s d\u2019hora que tard ser\u00e0 necessari un canvi de paradigma que articuli les estrat\u00e8gies de seguretat situant l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 tant al centre de les accions p\u00fabliques nacionals com de les internacionals. La recerca de la pau \u00e9s un cam\u00ed ple de contradiccions i decisions dif\u00edcils, per\u00f2 no es pot rec\u00f3rrer sense sortir del pensament \u00fanic. Molts posicionaments s\u2019assumeixen m\u00e9s per in\u00e8rcia que per reflexi\u00f3 i aix\u00f2 \u00e9s un perill per a la pr\u00f2pia estabilitat. Tant a escala interpersonal com regional, \u00e9s indispensable creure en el potencial dels debats inc\u00f2modes i de la possibilitat de di\u00e0legs socials i pol\u00edtics complexos que ens apropin a l\u2019inter\u00e8s com\u00fa, que no \u00e9s m\u00e9s que garantir la pr\u00f2pia vida.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> Primer anomenat \u201cReArm Europe Plan\u201d i despr\u00e9s \u201cReadiness 2030\u201d per les queixes rebudes per part d\u2019Espanya i It\u00e0lia.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> https:\/\/library.fes.de\/pdf-files\/bueros\/wien\/21865.pdf<\/a>; https:\/\/europa.eu\/eurobarometer\/surveys\/detail\/3187<\/a><\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> Segons el Centre Del\u00e0s, el pressupost final de l\u2019any 2024 en despesa militar ja va ser de 28.935 M\u20ac i l’aportaci\u00f3 al PIB de l’1,82%, molt proper al 2%, incloent altres despeses militars que es troben repartides en altres ministeris (com els costos de personal paramilitar de la Gu\u00e0rdia Civil; els cr\u00e8dits en R+D militar que provenen del Ministeri d\u2019Ind\u00fastria; les missions militars a l\u2019exterior, etc).  <\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a> Altres governs europeus aposten per un 3 i fins a un 5% de despesa en defensa en relaci\u00f3 al PIB.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> Per dimensionar-ho, en el pla, un document de 22 p\u00e0gines, \u201cUcra\u00efna\u201d es nombra gaireb\u00e9 un centenar de vegades.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Sandra Mart\u00ednez, responsable de l’\u00e0rea “Alternatives de seguretat<\/a>” de l’ICIP<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Article publicat el 5 d’abril de 2025 a Exterior.cat<\/a> <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"featured_media":60496,"template":"","class_list":["post-53323","icip_opinion","type-icip_opinion","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\nSeguretat, defensa o militarisme? 10 preguntes sobre el rearmament europeu - ICIP<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"En el debat sobre el rearmament europeu tenim el repte de defugir la narrativa b\u00e8l\u00b7lica i ser capa\u00e7os de fer-nos preguntes reflexives.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Seguretat, defensa o militarisme? 10 preguntes sobre el rearmament europeu - ICIP\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En el debat sobre el rearmament europeu tenim el repte de defugir la narrativa b\u00e8l\u00b7lica i ser capa\u00e7os de fer-nos preguntes reflexives.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"ICIP\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-01-14T14:21:30+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/sandra.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"235\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"215\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"18 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/\",\"name\":\"Seguretat, defensa o militarisme? 10 preguntes sobre el rearmament europeu - ICIP\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/sandra.png\",\"datePublished\":\"2025-04-07T07:52:58+00:00\",\"dateModified\":\"2026-01-14T14:21:30+00:00\",\"description\":\"En el debat sobre el rearmament europeu tenim el repte de defugir la narrativa b\u00e8l\u00b7lica i ser capa\u00e7os de fer-nos preguntes reflexives.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/sandra.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/sandra.png\",\"width\":235,\"height\":215},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/\",\"name\":\"ICIP\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#organization\",\"name\":\"ICIP\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/logo-2.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/logo-2.png\",\"width\":562,\"height\":391,\"caption\":\"ICIP\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Seguretat, defensa o militarisme? 10 preguntes sobre el rearmament europeu - ICIP","description":"En el debat sobre el rearmament europeu tenim el repte de defugir la narrativa b\u00e8l\u00b7lica i ser capa\u00e7os de fer-nos preguntes reflexives.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Seguretat, defensa o militarisme? 10 preguntes sobre el rearmament europeu - ICIP","og_description":"En el debat sobre el rearmament europeu tenim el repte de defugir la narrativa b\u00e8l\u00b7lica i ser capa\u00e7os de fer-nos preguntes reflexives.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/","og_site_name":"ICIP","article_modified_time":"2026-01-14T14:21:30+00:00","og_image":[{"width":235,"height":215,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/sandra.png","type":"image\/png"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"18 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/","name":"Seguretat, defensa o militarisme? 10 preguntes sobre el rearmament europeu - ICIP","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/sandra.png","datePublished":"2025-04-07T07:52:58+00:00","dateModified":"2026-01-14T14:21:30+00:00","description":"En el debat sobre el rearmament europeu tenim el repte de defugir la narrativa b\u00e8l\u00b7lica i ser capa\u00e7os de fer-nos preguntes reflexives.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-defensa-o-militarisme-10-preguntes-sobre-el-rearmament-europeu\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/sandra.png","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/sandra.png","width":235,"height":215},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/","name":"ICIP","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#organization","name":"ICIP","url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/logo-2.png","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/logo-2.png","width":562,"height":391,"caption":"ICIP"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion\/53323","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/icip_opinion"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion\/53323\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":53483,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion\/53323\/revisions\/53483"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/60496"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=53323"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}