El 5 de febrer de 2026 ha expirat formalment el Tractat de Reducci\u00f3 d\u2019Armes Estrat\u00e8giques, conegut com a New START. Aquesta data no marca \u00fanicament la fi d\u2019un acord t\u00e8cnic entre els Estats Units i R\u00fassia, sin\u00f3 la desaparici\u00f3 de l\u2019\u00faltim marc jur\u00eddic bilateral que limitava les armes nuclears estrat\u00e8giques de llarg abast. At\u00e8s que ambdues pot\u00e8ncies concentren prop del 90% de l\u2019arsenal nuclear mundial i assistim a un moment d\u2019augment de la tensi\u00f3 internacional, l\u2019extinci\u00f3 d\u2019aquest instrument exigeix una lectura que vagi m\u00e9s enll\u00e0 del realisme geopol\u00edtic i s\u2019abordi des d\u2019una perspectiva de pau i seguretat compartida.<\/p>\n\n\n\n
El New START ha funcionat com un mecanisme clau de transpar\u00e8ncia institucionalitzada. El seu valor no residia nom\u00e9s en l\u2019establiment de l\u00edmits quantitatius, sin\u00f3 sobretot en els sistemes de verificaci\u00f3, inspecci\u00f3 i intercanvi de dades que permetien una predictibilitat m\u00fatua entre les parts. Des d\u2019una perspectiva te\u00f2rica de la pau, aquests mecanismes s\u00f3n mesures de construcci\u00f3 de confian\u00e7a essencials per reduir el risc d\u2019escalada derivada d\u2019errors de c\u00e0lcul o percepcions d\u2019amena\u00e7a asim\u00e8trica<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Amb l\u2019expiraci\u00f3 del tractat, ens endinsem en un escenari d\u2019opacitat creixent. La substituci\u00f3 de la verificaci\u00f3 diplom\u00e0tica per sistemes de vigil\u00e0ncia basats en intel\u00b7lig\u00e8ncia tecnol\u00f2gica redueix la interacci\u00f3 humana i pol\u00edtica entre els actors, despla\u00e7ant la gesti\u00f3 del risc cap a din\u00e0miques m\u00e9s automatitzades, unilaterals i, per tant, m\u00e9s vulnerables davant crisis inesperades. La p\u00e8rdua de canals de comunicaci\u00f3 formalitzats no \u00e9s un detall t\u00e8cnic: \u00e9s un factor estructural d\u2019inestabilitat.<\/p>\n\n\n\n L\u2019expiraci\u00f3 del New START no es produeix en un buit diplom\u00e0tic neutral, sin\u00f3 en un context d\u2019inflaci\u00f3 ret\u00f2rica que ha normalitzat l\u2019amena\u00e7a nuclear com a instrument de pressi\u00f3 pol\u00edtica<\/strong>. En els darrers mesos, hem vist un despla\u00e7ament discursiu perill\u00f3s: de la dissuasi\u00f3, entesa tradicionalment com a recurs d\u2019\u00faltim extrem per evitar el conflicte, a l\u2019\u00fas expl\u00edcit de l\u2019arsenal nuclear com a eina de negociaci\u00f3 quotidiana.<\/p>\n\n\n\n Aquesta ret\u00f2rica bel\u00b7licista, lluny de ser mera propaganda, erosiona els tab\u00fas nuclears constru\u00efts al llarg de d\u00e8cades i redueix la dist\u00e0ncia psicol\u00f2gica respecte a l\u2019\u00fas de la for\u00e7a. S\u2019inscriu en una din\u00e0mica m\u00e9s \u00e0mplia de desinter\u00e8s pel control d\u2019armaments per part de les grans pot\u00e8ncies, en un context en qu\u00e8 la sobirania militar es prioritza sistem\u00e0ticament per sobre de l\u2019estabilitat col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n En aquest escenari, s\u2019observa una voluntat deliberada d\u2019alliberar-se dels mecanismes de rendici\u00f3 de comptes, sota l\u2019argument que el control d\u2019armes limita la modernitzaci\u00f3 tecnol\u00f2gica o genera desavantatges estrat\u00e8gics davant tercers actors, com la Xina, que no \u00e9s signat\u00e0ria de cap mecanisme de d’armament nuclear. La desaparici\u00f3 de marcs de control fomenta, aix\u00ed, una l\u00f2gica d\u2019impunitat<\/strong>: sense mecanismes vinculants ni supervisi\u00f3 m\u00fatua, l\u2019amena\u00e7a nuclear esdev\u00e9 un recurs pol\u00edtic de baix cost i alta rendibilitat simb\u00f2lica.<\/p>\n\n\n\n Aquesta pulsi\u00f3 cap a una autonomia estrat\u00e8gica absoluta reflecteix un retorn a l\u2019unilateralisme cl\u00e0ssic, que ignora una realitat fonamental: en l\u2019era nuclear, la seguretat d\u2019un estat no pot construir-se sobre la vulnerabilitat extrema de l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n Un dels riscos m\u00e9s greus del nou buit legal \u00e9s la normalitzaci\u00f3 del discurs nuclear. Hem passat d\u2019una etapa en qu\u00e8 el desarmament constitu\u00efa un horitz\u00f3 compartit a una altra en qu\u00e8 \u201cla necessitat de rearmament responsable\u201d s\u2019ha convertit en la nova narrativa dominant<\/strong>. Mentre els pressupostos destinats a la modernitzaci\u00f3 nuclear augmenten de manera sostinguda, les crisis clim\u00e0tiques, econ\u00f2miques i socials queden relegades, configurant una paradoxa inquietant: a mesura que el control d\u2019armes es desintegra, la seguretat humana es veu amena\u00e7ada no nom\u00e9s pel risc d\u2019\u00fas b\u00e8l\u00b7lic, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la desviaci\u00f3 massiva de recursos p\u00fablics cap a arsenals de destrucci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Al mateix temps, l\u2019abs\u00e8ncia de limitacions bilaterals posa en risc l\u2019arquitectura del Tractat de No Proliferaci\u00f3 Nuclear (TNP). Sense un comprom\u00eds cre\u00efble de desarmament per part de les pot\u00e8ncies nuclears signat\u00e0ries, el r\u00e8gim mundial de no proliferaci\u00f3 perd tant autoritat moral com for\u00e7a jur\u00eddica. Alhora, aquest afebliment no pot desvincular-se de la crisi m\u00e9s \u00e0mplia del multilateralisme ni del menyspreu creixent pel dret internacional. La incapacitat dels espais multilaterals per actualitzar, refor\u00e7ar o fer complir els r\u00e8gims de drets humans evidencia una governan\u00e7a global cada cop m\u00e9s d\u00e8bil i fragmentada.<\/strong><\/p>\n\n\n\nLa ret\u00f2rica de l\u2019escalada i la pulsi\u00f3 de la impunitat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
El retroc\u00e9s del dret internacional<\/strong><\/h3>\n\n\n\n