Ens trobem a l’oc\u00e0s o a l’albada de la construcci\u00f3 de pau? S\u00ed!<\/p>\n\n\n\n
Els enfocaments de construcci\u00f3 de pau que van evolucionar des del final de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica fins a la pand\u00e8mia de la COVID es troben sota pressi\u00f3, si no en col\u00b7lapse. Molts analistes intenten encabir la forma canviant i emergent de les relacions dom\u00e8stiques i internacionals dels Estats Units en categories ideol\u00f2giques establertes. Alternativament, explorar la conflu\u00e8ncia de tres din\u00e0miques centrals podria oferir una perspectiva sobre all\u00f2 que la construcci\u00f3 de pau ha d’afrontar avui: el repte de la visi\u00f3 d’embut;<\/em> el comprom\u00eds totalitzador amb la seguretat nacional militaritzada; i l’ascens dels oligarch-scapes<\/em>.<\/p>\n\n\n\n La visi\u00f3 d’embut descriu la recerca del control absolut i \u00faltim sobre all\u00f2 que roman permanentment inassolible. Un embut funciona portant el moviment fluid i ca\u00f2tic del l\u00edquid en caiguda lliure a l’ordre, obligant-lo a sotmetre’s i passar per un \u00fanic punt de control. En pol\u00edtica nacional, la visi\u00f3 d’embut busca la supremacia en sentit ampli (des del poder pol\u00edtic, econ\u00f2mic i cultural fins al poder narratiu) per dominar les amenaces internes i externes percebudes.<\/p>\n\n\n\n La visi\u00f3 d’embut s’expressa de manera fractal, des de la psicologia individual impulsada per la por i la paranoia fins a l’orientaci\u00f3 sist\u00e8mica que persegueix les amenaces percebudes a aquesta dominaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Els enfocaments autoritaris de la pol\u00edtica han incrementat substancialment la inversi\u00f3 nacional en seguretat militaritzada, fet que ha desencadenat de manera alarmant cap a guerres hegem\u00f2niques i comportaments de caire paramilitar contra la poblaci\u00f3 civil. La militaritzaci\u00f3, especialment en les guerres internacionals, funciona com a oportunitat per desplegar armament de nova generaci\u00f3 i per experimentar amb accions fulminants mancades de planificaci\u00f3 a llarg termini per al benestar local o global.<\/p>\n\n\n\n Un tret com\u00fa a tots aquests enfocaments: les accions preses en nom de la “seguretat nacional” eludeixen la rendici\u00f3 de comptes local, nacional i internacional. Gaireb\u00e9 en tots els casos, l’\u00e8xit es mesura per si s’ha assolit una superioritat militar aclaparadora, i no per cap est\u00e0ndard moral, col\u00b7lectiu o de b\u00e9 global.<\/p>\n\n\n\n Dif\u00edcils de denominar, els patrons emergents fan refer\u00e8ncia a com la riquesa extrema es troba en mans de molt poques persones que exerceixen una influ\u00e8ncia inusitada sobre els actors estatals tradicionals, per\u00f2 que rarament estan subjectes a est\u00e0ndards pol\u00edtics o jur\u00eddics nacionals i internacionals.<\/p>\n\n\n\n Tot i que el terme contemporani oligarca<\/em> s’associa a l’ascens d’individus no estatals d’enorme riquesa en el per\u00edode postsovi\u00e8tec, l’etimologia grega va capturar la din\u00e0mica essencial: “el govern dels pocs”. Tanmateix, hem d’anar m\u00e9s enll\u00e0 d’aquest terme per descriure la din\u00e0mica contempor\u00e0nia. El sufix -scape<\/em> va ser utilitzat per primera vegada en el discurs del neerland\u00e8s mitj\u00e0 (schap<\/em>) per descriure el poder d’emmarcament del paisatge de fons en la pintura de belles arts. Potser oligarch-scape<\/em> ofereix una manera de descriure la realitat complexa que, alhora, identifica l’individu (els pocs de riquesa extraordin\u00e0ria) i tamb\u00e9 captura l’espai p\u00fablic m\u00e9s ampli que modelen, conformen, contenen i pretenen dominar.<\/p>\n\n\n\n La pol\u00edtica contempor\u00e0nia, el govern, els mitjans de comunicaci\u00f3, l’economia i la militaritzaci\u00f3 del conflicte es despleguen en aquest oligarch-scape<\/em>. M\u00e9s que la tirania dels pocs, aquesta din\u00e0mica representa el govern del rerefons sense restriccions, agn\u00f2stic a la ideologia, deslligat de qualsevol br\u00faixola moral col\u00b7lectiva excepte per a l’acumulaci\u00f3 autoreplicant, i sempre situat als marges, just m\u00e9s enll\u00e0 de la responsabilitat directa.<\/p>\n\n\n\n Alternatives de construcci\u00f3 de pau<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquestes tres din\u00e0miques confluents desafien gran part del que s’ha apr\u00e8s mitjan\u00e7ant la pr\u00e0ctica profunda i la recerca sobre all\u00f2 que condueix a la pau i la sost\u00e9. L’aprenentatge evolutiu de la construcci\u00f3 de pau ha demostrat que la complexitat constitueix la natura mateixa dels nostres paisatges pol\u00edtics i socials, i que la interdepend\u00e8ncia \u00e9s la xarxa en la qual han d’emergir la innovaci\u00f3 i la resposta.<\/p>\n\n\n\n En aquest moment de cru\u00eflla, la construcci\u00f3 de pau ha d’oferir vies alternatives a la conflu\u00e8ncia t\u00f2xica de la visi\u00f3 d’embut, la seguretat militaritzada i els oligarch-scapes<\/em>, alhora que innova enfocaments que se situ\u00efn al nucli de l’aprenentatge basat en l’evid\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n En resum, la seguretat tant nacional com internacional no es defineix per la grand\u00e0ria, l’evoluci\u00f3 innovadora ni la quantitat d’armament, ni per l’efici\u00e8ncia t\u00e0ctica del seu \u00fas. M\u00e9s aviat, emergeix de la qualitat de les relacions i de la capacitat que les persones i els l\u00edders tenen per comprometre’s i garantir el respecte mutu, la just\u00edcia i la cohesi\u00f3 al voltant d’un b\u00e9 com\u00fa m\u00e9s ampli.<\/p>\n\n\n\n En ess\u00e8ncia, la clau de la construcci\u00f3 de pau no rau en com dominem la complexitat, sin\u00f3 en com mobilitzem la mentalitat de la contribuci\u00f3 i la coordinaci\u00f3 per sobre de la mentalitat del control, i en com busquem un canvi que humanitzi el conflicte, cultivi la dignitat i construeixi relacions capaces de perseguir la curaci\u00f3 i la just\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n *N. del T.: L’autor encunya el terme oligarch-scape combinant oligarca i el sufix -scape (del neerland\u00e8s mitj\u00e0 schap), que designa el poder d’emmarcament del paisatge de fons. El terme vol capturar alhora els individus de riquesa extrema i l’espai p\u00fablic que modelen de manera invisible.<\/em><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n John Paul Lederach<\/strong> \u00e9s Professor Em\u00e8rit de Construcci\u00f3 de Pau Internacional al Kroc Institute for International Peace Studies, i Senior Fellow a Humanity United.<\/p>\n\n\n\n Aquest article \u00e9s una adaptaci\u00f3 del discurs de John Paul Lederach titulat “L’arc de cinquanta anys: aventures d’un practicant amb els processos de pau”, pronunciat a la Strategic Peacebuilding Academy del Kroc Institute i publicat al podcast Kroc Cast.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"featured_media":62119,"template":"","class_list":["post-62118","icip_opinion","type-icip_opinion","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\nVisi\u00f3 d’embut<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
\n
Seguretat militaritzada<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Oligarch-scapes<\/em><\/strong>*<\/h3>\n\n\n\n
\n