{"id":64976,"date":"2026-08-06T13:13:56","date_gmt":"2026-08-06T13:13:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/?post_type=icip_opinion&p=64976"},"modified":"2026-08-07T10:04:23","modified_gmt":"2026-08-07T10:04:23","slug":"seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada","status":"publish","type":"icip_opinion","link":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\/","title":{"rendered":"Seguretat a Europa: una despesa injustificada"},"content":{"rendered":"\n

Aquest article l’ha escrit Gabriela Iriondo, estudiant participant en el cicle de webinars Rethinking Security in Europe<\/a>, organitzat per l’ICIP i el CIDOB entre els mesos de maig i juny de 2026. El cicle, format per cinc sessions amb investigadors i professionals d’organitzacions de refer\u00e8ncia en la construcci\u00f3 de pau, va explorar les implicacions de la creixent militaritzaci\u00f3 d’Europa. Tamb\u00e9 va examinar enfocaments alternatius centrats en la seguretat humana, la democr\u00e0cia i la construcci\u00f3 de pau. Les reflexions d\u2019aquest article parteixen de les aportacions fetes al llarg del cicle i les connecten amb recerca m\u00e9s \u00e0mplia sobre les pol\u00edtiques de seguretat actuals de la UE.<\/em><\/p>\n\n\n\n

La securititzaci\u00f3 de gaireb\u00e9 totes les compet\u00e8ncies dins l’\u00e0mbit d’actuaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea ha portat a assumir que les vies alternatives cap a la pau i la protecci\u00f3 dels drets humans s\u00f3n ineficients o idealistes. Tanmateix, els costos de la militaritzaci\u00f3 en curs d’Europa, com ara l’augment de preus per a la ciutadania, la influ\u00e8ncia de les grans tecnol\u00f2giques o les narratives polaritzadores, han evidenciat les mancances clares d’aquestes pol\u00edtiques i han revelat el joc de poder que hi ha al darrere.<\/p>\n\n\n\n

Val la pena encetar el debat amb l\u2019aportaci\u00f3 de la investigadora Tutku Ayhan (IBEI, Webinar 1: \u00abThe Militarisation of Security in Europe\u00bb<\/a>), que va argumentar sobre la concepci\u00f3 actual de la seguretat a Europa: el concepte s’ha expandit molt m\u00e9s enll\u00e0 del seu \u00e0mbit tradicional i ha penetrat en la governan\u00e7a, la migraci\u00f3 i la vida quotidiana.<\/p>\n\n\n\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies materials d’aquest proc\u00e9s s\u00f3n m\u00faltiples i nombroses. D’una banda, la securititzaci\u00f3 de la migraci\u00f3 ha incrementat els nivells de viol\u00e8ncia contra les persones migrants i refugiades, i tamb\u00e9 ha reorientat part de la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica i la recerca cap al control fronterer. EuroMed Rights i AlgoRace documenten com el desplegament tecnol\u00f2gic implementat a la frontera sud espanyola ha provocat una intensificaci\u00f3 de les violacions dels drets humans (Bellio et al., 2024: 59), mentre que el Transnational Institute i Stop Wapenhandel informen que, entre el 2002 i el maig del 2025, m\u00e9s de 200 universitats i institucions d’educaci\u00f3 superior van rebre m\u00e9s de 100 milions d’euros en finan\u00e7ament de la UE per a projectes sobre seguretat fronterera, control de fronteres i gesti\u00f3 migrat\u00f2ria (Akkerman, 2026: 14). La seguretat s’est\u00e0 formulant doncs, com un concepte estret que sost\u00e9 la protecci\u00f3 d’uns grups en detriment de la vida d’uns altres. La seguretat humana, en canvi, despla\u00e7a l’objecte de protecci\u00f3 de l’Estat cap a l’individu. Formalitzada a l’Informe sobre Desenvolupament Hum\u00e0 del PNUD de 1994, tracta la llibertat respecte de la necessitat i la llibertat respecte de la por \u2014l’acc\u00e9s a l’habitatge, la salut, l’alimentaci\u00f3 i el treball, aix\u00ed com la integritat f\u00edsica\u2014 com a q\u00fcestions de seguretat per dret propi, i no com a assumptes secundaris respecte de la defensa territorial.<\/p>\n\n\n\n

D’altra banda, Ayhan va destacar la reducci\u00f3 dels pressupostos humanitaris i de desenvolupament \u2014dos sectors considerats en el seu moment actius clau per a la construcci\u00f3 de pau\u2014, aix\u00ed com el debilitament dels projectes centrats en g\u00e8nere. Aquest fet refor\u00e7a l’argument d\u2019en Cl\u00e9ment Meynier (Mines Advisory Group, Webinar 4: \u00abHow is Security Provided? Budget Allocation and Instruments\u00bb<\/a>) que la militaritzaci\u00f3 enforteix un pilar de la seguretat mentre en debilita d’altres. Com a resposta, Meynier recomana que les pol\u00edtiques de seguretat exposin tots els costos que comportaran, a curt i a llarg termini, i assenyala que determinades decisions es prenen en calent i no tenen en compte els seus efectes profunds. L’assignaci\u00f3 de recursos a la defensa t\u00e9 implicacions per al desenvolupament econ\u00f2mic, la cohesi\u00f3 social i la construcci\u00f3 de pau a llarg termini, i despla\u00e7a prioritats en un moment en qu\u00e8 molts pa\u00efsos afronten tamb\u00e9 pressions econ\u00f2miques, riscos clim\u00e0tics i desigualtats socials (Vision of Humanity, 2026). La proposta de Meynier apel\u00b7la a la transpar\u00e8ncia i la rendici\u00f3 de comptes, dos pilars del projecte europeu, l’abs\u00e8ncia dels quals ha estat criticada per nombrosos actors de la societat civil en els darrers anys. Si no s’han demostrat amb rigor els efectes positius d’incrementar els pressupostos de defensa, qu\u00e8 ha tornat a situar la militaritzaci\u00f3 al capdavant de les agendes pol\u00edtiques?<\/p>\n\n\n\n

Una de les respostes \u00e9s la captura corporativa de l’agenda de la UE. Tal com ho va expressar Richard Reeve (Rethinking Security UK, Webinar 3: \u00abWho Rules? Security Decisionmakers\u00bb<\/a>), els diners parlen i orienten les pol\u00edtiques. Va afegir que les ind\u00fastries militars s\u00f3n actualment molt lucratives, per\u00f2, sobretot, va subratllar el seu avantatge comparatiu respecte d’altres sectors. El Corporate Europe Observatory va constatar que el 2025 els grups de pressi\u00f3 empresarials van dominar els di\u00e0legs d’implementaci\u00f3 sobre les decisions reguladores de la Comissi\u00f3 Europea (Haar, 2026: 17, 21). M\u00e9s rellevant encara, en les converses sobre la ind\u00fastria de defensa, la participaci\u00f3 empresarial va representar el 90% de totes les entitats i va deixar les organitzacions de la societat civil en un 10%, que en aquell cas equivalia a nom\u00e9s dos representants (ibid.). Aquesta desproporci\u00f3 explica en part l’augment de les crides de la UE a incrementar els pressupostos de defensa.<\/p>\n\n\n\n

Un altre tema recurrent al llarg del cicle de webinars va ser el paper del discurs i les narratives en la configuraci\u00f3 de la pol\u00edtica de seguretat europea. Es podria argumentar que la militaritzaci\u00f3 actual dels pa\u00efsos de la UE t\u00e9 a veure amb l’agressi\u00f3 russa contra Ucra\u00efna i l’amena\u00e7a que aix\u00f2 suposa per a la pau a Europa. Tanmateix, fins i tot aquest raonament \u00e9s discutible, atesos els diversos enfocaments \u2014de vegades contraposats\u2014 de l’an\u00e0lisi de conflictes i, en darrer terme, de la construcci\u00f3 de pau. Wilbert van der Zeijden (PAX, Webinar 2: \u00abWhose Insecurity? Objects of European Security\u00bb<\/a>) va assenyalar que, de la mateixa manera que reconeixem que R\u00fassia pret\u00e9n soscavar la seguretat i l’economia europees, tamb\u00e9 podem posar l’accent en la depend\u00e8ncia d’Europa respecte de la infraestructura militar nord-americana i israeliana, en la seva vulnerabilitat davant el canvi clim\u00e0tic, en la crisi de l’habitatge o en l’envelliment de la poblaci\u00f3, entre altres q\u00fcestions estructurals. Va afegir que l’obstinaci\u00f3 en la militaritzaci\u00f3, que ignora la seguretat humana, es girar\u00e0 estrat\u00e8gicament en contra de la UE. Tal com apuntava Meynier, els debats s’estan reduint actualment a les mancances militars. N\u00ed Bhriain (2025) ho diu sense embuts: el \u00abWhite Paper for European Defence Readiness 2030<\/em>\u00bb de la UE presenta Europa com un actor passiu que ha de fer front al possible desbordament dels conflictes del nord d’\u00c0frica i l’Orient Mitj\u00e0, i a l’augment migratori que aix\u00f2 comporta, aix\u00ed com a les amenaces de R\u00fassia i la Xina. Aix\u00f2 deixa l’organitzaci\u00f3 amb una \u00fanica opci\u00f3, tal com afirma el mateix White Paper<\/em>: \u00abl’\u00fanica manera de garantir la pau \u00e9s tenir la preparaci\u00f3 necess\u00e0ria per dissuadir aquells que ens vulguin fer mal\u00bb (citat a N\u00ed Bhriain, 2025).<\/p>\n\n\n\n

Andrew de Sousa (Quaker Council for European Affairs, Webinar 5: \u00abCreating Security Beyond the Military: What Else?\u00bb<\/a>) es preguntava de quina manera la dissuasi\u00f3 protegir\u00e0 les nostres societats de la desinformaci\u00f3 i de les crisis econ\u00f2miques. \u00c9s una pregunta pertinent, tenint en compte que la Comissi\u00f3 Europea contra el Racisme i la Intoler\u00e0ncia (ECRI) ha registrat nivells alarmants i hist\u00f2rics de discurs d’odi en l\u00ednia (ECRI, 2026), i que entre el 2010 i el segon trimestre del 2025 els preus de l’habitatge a la UE van augmentar un 60,5% i els lloguers, un 28,8% (Eurostat, 2025). No s\u00f3n tamb\u00e9 q\u00fcestions de seguretat conviure en pau amb els ve\u00efns i tenir un sostre? La dissuasi\u00f3 es basa a construir la idea d’amena\u00e7a, i Pol Bargu\u00e9s (CIDOB, Webinar 2: \u00abWhose Insecurity? Objects of European Security\u00bb) advertia que, si conceptualitzem la seguretat com una q\u00fcesti\u00f3 relacional, sempre hi haur\u00e0 desconfian\u00e7a. Aix\u00f2 suggereix que les conseq\u00fc\u00e8ncies de la militaritzaci\u00f3 s’estenen a molts altres sectors, no nom\u00e9s perqu\u00e8 els priven de pressupost substancial, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 fomenten la sospita en lloc de la col\u00b7laboraci\u00f3, en un moment en qu\u00e8 els discursos racistes i feixistes van a l’al\u00e7a. Concretament, de Sousa va q\u00fcestionar la idea que seguretat equivalgui a militaritzaci\u00f3 i va presentar iniciatives que han funcionat sobre el terreny, com ara els sistemes d’alerta primerenca constru\u00efts per les mateixes comunitats. Aquestes eines s\u00f3n una via viable cap a la pau, especialment perqu\u00e8 estan dissenyades per les persones afectades pel conflicte i per a les persones afectades pel conflicte. Tot i aix\u00ed, s\u00f3n sistem\u00e0ticament ignorades en favor de pressupostos enormes destinats exclusivament a la fabricaci\u00f3 d’armes.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, si portar seguretat a la societat \u00e9s un objectiu de la UE, la despesa desproporcionada actual en defensa no est\u00e0 justificada. Una reorientaci\u00f3 estrat\u00e8gica cap a la regulaci\u00f3 del mercat de l’habitatge, l’enfortiment de la participaci\u00f3 de la societat civil, l’increment dels pressupostos de cooperaci\u00f3 i la regulaci\u00f3 del poder corporatiu tindr\u00e0 un efecte m\u00e9s directe i m\u00e9s potent sobre la vida de les persones, que \u00e9s, en definitiva, all\u00f2 que la seguretat pret\u00e9n defensar.<\/p>\n\n\n\n

Gabriela Iriondo Sumalla<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les opinions expressades en aquest article s\u00f3n de l’autora i no reflecteixen necess\u00e0riament el punt de vista de l’ICIP ni del CIDOB.<\/em><\/p>\n\n\n\n

REFER\u00c8NCIES<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Akkerman, M. (2026) \u00abBorder Labs: How Universities Power Europe’s Border Regime\u00bb. Transnational Institute i Stop Wapenhandel. Disponible en aquest enlla\u00e7<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Bellio, N., Lancho Bances, C., S\u00e1nchez Monedero, J. i Valdivia, A. (2024) \u00abDigital technologies for migration control at the Spanish southern border: A journey to the cross-cutting edge of digital automation in Ceuta and Melilla and the Canary Islands\u00bb. EuroMed Rights i AlgoRace. Disponible en aquest enlla\u00e7<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Comissi\u00f3 Europea contra el Racisme i la Intoler\u00e0ncia (2026) \u00abAlarming levels of hate speech: Council of Europe’s anti-racism commission’s new annual report\u00bb. Disponible en aquest enlla\u00e7<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Eurostat (2025) \u00abOngoing rise: house prices and rents climb further\u00bb. Disponible en aquest enlla\u00e7<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Haar, K. (2026) \u00abThis is what corporate capture looks like! How corporations run the EU deregulation agenda\u00bb. Corporate Europe Observatory. Disponible en aquest enlla\u00e7<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

N\u00ed Bhriain, N. (2025) \u00abThe EU is on a War Path\u00bb. Transnational Institute. Disponible en aquest enlla\u00e7<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (1994) \u00abInforme sobre Desenvolupament Hum\u00e0 1994: Noves dimensions de la seguretat humana\u00bb. Nova York: Oxford University Press.<\/p>\n\n\n\n

Vision of Humanity (2026) \u00abRising military spending in a fragmenting world\u00bb. Disponible en aquest enlla\u00e7<\/a>. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":65080,"template":"","class_list":["post-64976","icip_opinion","type-icip_opinion","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\nSeguretat a Europa: una despesa injustificada - ICIP<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Article escrit per Gabriela Iriondo, estudiant participant en el cicle de webinars Rethinking Security in Europe, organitzat per l'ICIP.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Seguretat a Europa: una despesa injustificada - ICIP\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Article escrit per Gabriela Iriondo, estudiant participant en el cicle de webinars Rethinking Security in Europe, organitzat per l'ICIP.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"ICIP\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-08-07T10:04:23+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Gabriela-Iriondo.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"936\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1318\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/opinion\\\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/opinion\\\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\\\/\",\"name\":\"Seguretat a Europa: una despesa injustificada - ICIP\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/opinion\\\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/opinion\\\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/08\\\/Gabriela-Iriondo.jpg\",\"datePublished\":\"2026-08-06T13:13:56+00:00\",\"dateModified\":\"2026-08-07T10:04:23+00:00\",\"description\":\"Article escrit per Gabriela Iriondo, estudiant participant en el cicle de webinars Rethinking Security in Europe, organitzat per l'ICIP.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/opinion\\\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/opinion\\\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/08\\\/Gabriela-Iriondo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/08\\\/Gabriela-Iriondo.jpg\",\"width\":936,\"height\":1318,\"caption\":\"Screenshot\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/\",\"name\":\"ICIP\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"ICIP\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2021\\\/02\\\/logo-2.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2021\\\/02\\\/logo-2.png\",\"width\":562,\"height\":391,\"caption\":\"ICIP\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.icip.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Seguretat a Europa: una despesa injustificada - ICIP","description":"Article escrit per Gabriela Iriondo, estudiant participant en el cicle de webinars Rethinking Security in Europe, organitzat per l'ICIP.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Seguretat a Europa: una despesa injustificada - ICIP","og_description":"Article escrit per Gabriela Iriondo, estudiant participant en el cicle de webinars Rethinking Security in Europe, organitzat per l'ICIP.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\/","og_site_name":"ICIP","article_modified_time":"2026-08-07T10:04:23+00:00","og_image":[{"width":936,"height":1318,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Gabriela-Iriondo.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\/","name":"Seguretat a Europa: una despesa injustificada - ICIP","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Gabriela-Iriondo.jpg","datePublished":"2026-08-06T13:13:56+00:00","dateModified":"2026-08-07T10:04:23+00:00","description":"Article escrit per Gabriela Iriondo, estudiant participant en el cicle de webinars Rethinking Security in Europe, organitzat per l'ICIP.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/opinion\/seguretat-a-europa-una-despesa-injustificada\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Gabriela-Iriondo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Gabriela-Iriondo.jpg","width":936,"height":1318,"caption":"Screenshot"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/","name":"ICIP","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#organization","name":"ICIP","url":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/logo-2.png","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/logo-2.png","width":562,"height":391,"caption":"ICIP"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion\/64976","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/icip_opinion"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion\/64976\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":65074,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/icip_opinion\/64976\/revisions\/65074"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/65080"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=64976"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}