Les desaparicions for\u00e7ades constitueixen una de les pr\u00e0ctiques m\u00e9s cruels del vast \u2013 massa vast \u2013 ventall de violacions dels drets humans. Aix\u00ed i tot, no reben l\u2019atenci\u00f3 pol\u00edtica necess\u00e0ria ni s\u2019estan prenent mesures suficients per prevenir-les i oferir veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3 a les seves v\u00edctimes.<\/p>\n\n\n\n
No sobren les oportunitats per dimensionar l\u2019abast i impacte de les desaparicions for\u00e7ades. Ni per posar-les a l\u2019agenda internacional. Ni per recon\u00e8ixer el valor dels pocs mecanismes existents per combatre-les. Ni per donar veu a aquelles fam\u00edlies que, amb valentia i tenacitat, busquen \u00e9ssers estimats.<\/p>\n\n\n\n
I precisament perqu\u00e8 no sobren aquestes oportunitats, la celebraci\u00f3, el passat 24 de setembre a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, d’un esdeveniment per marcar els 20 anys de la Convenci\u00f3 sobre Desaparicions For\u00e7ades va ser tot un encert. Els aniversaris s\u00f3n una ocasi\u00f3 excel\u00b7lent per fer revifar l\u2019inter\u00e8s en causes poc visibles. Tamb\u00e9 per fer balan\u00e7.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019adopci\u00f3 de la Convenci\u00f3, el desembre de 2006, va ser una fita molt important, fruit d\u2019un magn\u00edfic treball en qu\u00e8 es van articular col\u00b7lectius de v\u00edctimes, organitzacions de drets humans, juristes i diplom\u00e0tics. L\u2019esfor\u00e7 venia de lluny \u2013 ja a inicis dels anys 1980 se\u2019n veia la necessitat \u2013 i va aconseguir concretar-se en un moment especialment complicat per als drets humans \u2013 despr\u00e9s dels atemptats de l\u201911S i en plena \u201cguerra contra el terror\u201d. El m\u00e8rit de les desenes de persones que ho van fer possible \u00e9s gegant perqu\u00e8 van topar amb l\u2019oposici\u00f3 d\u2019actors poderosos.<\/p>\n\n\n\n
20 anys m\u00e9s tard, en un moment hist\u00f2ric obertament hostil al respecte del dret internacional i dels drets humans, reviure \u00e8xits com aquell \u00e9s reconfortant i d\u2019una gran inspiraci\u00f3. Recomano molt la visualitzaci\u00f3 del v\u00eddeo de l\u2019aniversari<\/a> per fer-se una idea de com van anar les negociacions i com es van anar superant, un per un, tots els obstacles jur\u00eddics i pol\u00edtics. Se\u2019n poden treure aprenentatges molt necessaris.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed i tot, la valoraci\u00f3 dels 20 anys de la Convenci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s aviat modesta. Sense cap mena de dubte, l\u2019escenari seria pitjor sense l\u2019exist\u00e8ncia de la Convenci\u00f3 i del Comit\u00e8 que es va crear per donar-hi seguiment i que fa, amb molt pocs recursos, una feina admirable. Per\u00f2 un rep\u00e0s a la situaci\u00f3 global evidencia que la Convenci\u00f3 no ha sigut capa\u00e7 de posar fi a les desaparicions for\u00e7ades ni de garantir els drets de les v\u00edctimes. Val a dir, d\u2019altra banda, que nom\u00e9s 78 Estats l’han ratificada, cosa que la converteix en la segona convenci\u00f3 de drets humans amb menys ratificacions, despr\u00e9s de la dels treballadors migrants.<\/p>\n\n\n\n Com va advertir Juan Pablo Alb\u00e1n, president del Comit\u00e8 sobre la Desaparici\u00f3 For\u00e7ada: \u201cHi ha m\u00e9s coses per fer que coses aconseguides. La Convenci\u00f3 va canviar el dret internacional, per\u00f2 segueix havent-hi una dist\u00e0ncia enorme entre la norma i el que viuen les v\u00edctimes. Aix\u00f2 ha d\u2019estar al centre de qualsevol balan\u00e7\u201d.<\/p>\n\n\n\n Un balan\u00e7 \u00e9s incomplet si no posa tamb\u00e9 la mirada cap al futur. En el cas de les desaparicions for\u00e7ades sovint es comet el greu error d\u2019associar-les \u00fanicament a una q\u00fcesti\u00f3 del passat a la qual s\u2019ha de donar resposta amb pol\u00edtiques de mem\u00f2ria. Certament, els exercicis de mem\u00f2ria i reconeixement s\u00f3n necessaris, per\u00f2 s\u00f3n clarament insuficients. Les desaparicions for\u00e7ades no s\u00f3n un fenomen del passat. Fins que no s\u2019hagin resolt del tot, s\u00f3n una q\u00fcesti\u00f3 de plena actualitat. <\/p>\n\n\n\n Primer, perqu\u00e8 l\u2019impacte que suposa per a una fam\u00edlia o una comunitat la desaparici\u00f3 d\u2019un dels seus membres \u00e9s tan brutal que no s\u2019esvaeix amb el temps. Nom\u00e9s cal parlar amb les mares que porten una vida sencera buscant els seus fills per adonar-se que es tracta d\u2019un dolor intens amb qu\u00e8 conviuen cada dia. Sovint, a m\u00e9s a m\u00e9s, les conseq\u00fc\u00e8ncies i els traumes s\u2019arrosseguen de generaci\u00f3 en generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Segon, perqu\u00e8 encara que hagin passat d\u00e8cades de la desaparici\u00f3 d\u2019una persona, persisteix el dret a la veritat. El pas del temps no eximeix els Estats de les seves obligacions d’investigar exhaustivament les desaparicions. \u00c9s un fet que tant el Comit\u00e8 com el Grup de Treball de l\u2019ONU sobre les desaparicions for\u00e7ades han recordat repetidament a Espanya. Sense anar m\u00e9s lluny, a Catalunya<\/a> el nombre de fosses de la Guerra Civil i el franquisme que s\u2019han obert \u00e9s encara molt petit i el nombre de cossos identificats i retornats a les seves fam\u00edlies, \u00ednfim. <\/p>\n\n\n\n Tercer, perqu\u00e8, contr\u00e0riament a l\u2019imaginari de molta gent, les desaparicions for\u00e7ades no s\u00f3n nom\u00e9s una pr\u00e0ctica que es donava a les dictadures del segle passat. \u00c9s m\u00e9s, des de l\u2019adopci\u00f3 de la Convenci\u00f3, han anat sorgint nous reptes i s\u2019han diversificat les situacions en qu\u00e8 es perpetren desaparicions.<\/p>\n\n\n\n Per tot el m\u00f3n hi ha gent que est\u00e0 sent subjecte a desaparicions for\u00e7ades ara mateix. Ocorre en els principals conflictes armats com Sudan<\/a>, Ucra\u00efna<\/a> i tants altres, per\u00f2 tamb\u00e9 en situacions de macrocriminalitat com M\u00e8xic<\/a>, en r\u00e8gims autoritaris com Nicaragua<\/a> o Eritrea<\/a>, en l\u2019aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques de \u201cseguretat\u201d com a El Salvador<\/a>, en rutes migrat\u00f2ries<\/a>, etc.<\/p>\n\n\n\n En un context global tan vol\u00e0til amb poca propensi\u00f3 a la protecci\u00f3 dels drets humans, els esfor\u00e7os institucionals per trobar les persones desaparegudes podrien minvar encara m\u00e9s i les situacions en qu\u00e8 es donen desaparicions for\u00e7ades, multiplicar-se. La lluita que van iniciar fam\u00edlies buscadores fa d\u00e8cades segueix vigent, per a elles i el conjunt de la humanitat. \u00c9s hora de tornar-li a donar el pes i suport que requereix.<\/a> <\/a><\/p>\n\n\n\n