El seminari Drogues, Pol\u00edtiques i Viol\u00e8ncies. Del consens global a nous enfocaments, organitzat per l’ICIP i Casa Am\u00e8rica Catalunya, ha reunit durant dies a Barcelona una vintena d’experts europeus i americans i un centener d’assistents amb l’objectiu de reflexionar sobre les viol\u00e8ncies causades pel narcotr\u00e0fic i la guerra contra les drogues i analitzar els riscos i les oportunitats d’una regulaci\u00f3 del mercat.
\nEl seminari ha abordat q\u00fcestions com la perspectiva hist\u00f2rica en el control de drogues, les noves pol\u00edtiques en la mat\u00e8ria que superen el prohibicionisme imperant, els diners de les drogues i el seu circuit a l’economia mundial, el narcotr\u00e0fic i la captura de l’estat, la viol\u00e8ncia que causen les pol\u00edtiques de drogues i, per \u00faltim, les drogues a les ciutats. En la taula final de conclusions, en la qual han participat deu dels ponents convidats, s’ha compartit la tesi que una reforma de la pol\u00edtica de drogues \u00e9s necess\u00e0ria si es vol reduir l’alt nivell de viol\u00e8ncia que genera actualment el narcotr\u00e0fic i la seva persecuci\u00f3, sobretot en pa\u00efsos de l’Am\u00e8rica Llatina com Col\u00f2mbia, el Brasil o M\u00e8xic.
\n“Cal anar cap a un r\u00e8gim totalment diferent al prohibicionisme, perqu\u00e8 aquest model ha fracassat”, afirma la professora de la Universitat Complutense de Madrid Araceli Manj\u00f3n-Cabeza, mentre que Constanza S\u00e1nchez, de l’International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service, comparteix que “la reforma \u00e9s una oportunitat per a la societat, cal una pol\u00edtica p\u00fablica estrat\u00e8gica encaminada a reduir els danys causats per les drogues”.
\nAn\u00e0lisi de les viol\u00e8ncies
\nBona part dels ponents, com les mexicanes Ana Lilia P\u00e9rez i Lisa S\u00e1nchez, el comissari de policia brasiler Orlando Zaccone o els professors colombians Rodrigo Uprimny i Luis Jorge Garay, han posat de manifest, en les seves intervencions, les m\u00faltiples formes de viol\u00e8ncia que genera el narcotr\u00e0fic i, sobretot, l’elevada viol\u00e8ncia desplegada per l’Estat per reprimir el mercat de drogues i les organitzacions criminals. “Perqu\u00e8 un mercat il\u00b7l\u00edcit s’instal\u00b7li en un pa\u00eds hi ha d’haver viol\u00e8ncia i corrupci\u00f3”, afirma Uprimny. Una corrupci\u00f3 que a Col\u00f2mbia el professor Garay defineix com a “cooptaci\u00f3 institucional”, la infiltraci\u00f3 entre els agents de l’Estat i les institucions p\u00fabliques i privades dins les organitzacions criminals, i que es d\u00f3na tamb\u00e9 a M\u00e8xic, on la periodista Ana Lilia P\u00e9rez constata que el clima de corrupci\u00f3 fa que els cartels de la droga s’endinsin en els circuits financers i empresarials formals, per exemple, en la ind\u00fastria petroliera. “El diner negre ha permeat en l’economia amb la pres\u00e8ncia de grups criminals corporatius”, afirma P\u00e9rez. Al seu torn, Lisa S\u00e1nchez, directora general de M\u00e9xico Unido contra la Delincuencia, sost\u00e9 que a M\u00e8xic hi ha m\u00e9s viol\u00e8ncia perpetrada per la guerra contra el narcotr\u00e0fic que per les pr\u00f2pies xarxes criminals pr\u00f2piament: “L’estat mexic\u00e0 s’ha acarnissat amb la persecuci\u00f3 dels delictes contra les drogues. M\u00e8xic ha declarat la guerra contra les drogues i a qui menys combat \u00e9s als cartels de les drogues”.
\nDe fet, una visi\u00f3 compartida ha estat que la persecuci\u00f3 del narcotr\u00e0fic afecta els actors m\u00e9s d\u00e8bils de l’entramat. “Sud-am\u00e8rica \u00e9s la regi\u00f3 del m\u00f3n que ha pagat els costos m\u00e9s alts en aquesta lluita in\u00fatil contra les drogues, que ha estat dura amb els tous i tova amb els durs. S’ha de descriminalitzar els graons m\u00e9s d\u00e8bils i criminalitzar els durs”, afirma l’expresident colombi\u00e0 Ernesto Samper. “\u00bfQui guanya amb la il\u00b7legalitat d’aquest negoci? Els delinq\u00fcents de guant blanc sempre guanyen”, remarca Anna Lilia P\u00e9rez. A M\u00e8xic, des de l’inici de la guerra contra les drogues decretada el 2006 pel president Felipe Calder\u00f3n, “les organitzacions de narcotraficants han passat de 12 a 240. El 60% s\u2019hi dediquen al sicariat”, ha informat Lisa S\u00e1nchez. Mentrestant, al Brasil, on el 90 per cent dels empresonats ho s\u00f3n per tr\u00e0fic de drogues per quantitats de nom\u00e9s un gram, “les presons, on cada dia hi moren 4 interns, s\u00f3n una m\u00e0quina de matar en comptagotes”, ha denunciat el comissari brasiler Orlando Zaccone.
\nSuperar el prohibicionisme
\nEn aquest escenari de viol\u00e8ncia, la majoria de ponents s’han mostrat a favor de noves pol\u00edtiques que superin el prohibicionisme actual. “La regulaci\u00f3 de les drogues implicaria una reducci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contundent a mitj\u00e0 i curt termini”, afirma Rodrigo Uprimny, que alhora manifesta el risc que suposaria quedar-se amb una legalitzaci\u00f3 nom\u00e9s del c\u00e0nnabis. “El pitjor sistema \u00e9s el que tenim ara, en que el control l’exerceixen els narcos”, diu Araceli Manj\u00f3n-Cabeza.
\nEn el seminari s’han contrastat resultats de les experi\u00e8ncies reguladores del c\u00e0nnabis en pa\u00efsos com Uruguai o Portugal. “La Llei del C\u00e0nnabis ens ha perm\u00e8s perseguir amb m\u00e9s efici\u00e8ncia al narcotr\u00e0fic”, explica Augusto Vitale, exdirector de l’Institut de Control i Regulaci\u00f3 del Cannabis a l\u2019Uruguai. I afegeix que la regulaci\u00f3 del c\u00e0nnabis s’ha fet partint d’un inter\u00e8s general i de salut p\u00fablica, i que no ha disparat el consum.
\nPer la seva banda, el sotsdirector general de Drogodepend\u00e8ncies de la Generalitat, Joan Colom, ha defensat un model regulador intermig, una “regulaci\u00f3 coordinada” que permetria m\u00e9s transpar\u00e8ncia, menys estigmatitzaci\u00f3 i menys c\u00e0rrega policial i judicial.
\nA l’altre extrem, i com a defensor del model prohibicionista, s’ha manifestat David Murray, codirector del Centre d’Investigaci\u00f3 sobre Ab\u00fas de Subst\u00e0ncies del Hudson Institute dels Estats Units. “La vaguetat de les propostes de descriminalitzaci\u00f3 \u00e9s preocupant. La legalitzaci\u00f3 comercial de la marihuana als Estats Units ha provocat efectes astron\u00f2mics de prevalen\u00e7a, el que generar\u00e0 una problem\u00e0tica catastr\u00f2fica. La descriminalitzaci\u00f3 nom\u00e9s empitjorar\u00e0 les coses “, ha afirmat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El seminari organitzat per l’ICIP i Casa Am\u00e8rica Catalunya posa de manifest l’extrema viol\u00e8ncia que genera la guerra actual contra els drogues i el narcotr\u00e0fic.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3568,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-3567","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\n