El di\u00e0leg La construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria, amb els periodistes Martxelo Otamendi i Gorka Landaburu, ha tancat aquest dimarts 22 de novembre el cicle El Pa\u00eds Basc: 5 anys sense la viol\u00e8ncia d’ETA, organitzat per l’ICIP amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la productora audiovisual Clack, amb l’objectiu de reflexionar sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica i social que viu el Pa\u00eds Basc des que ETA va anunciar el cessament de l’activitat armada, la tardor del 2011.
\nEl di\u00e0leg ha contraposat les visions de “dues v\u00edctimes de diferents victimaris”, en paraules del periodista i escriptor Antoni Batista, moderador de l’acte: d’una banda, Gorka Landaburu, periodista de la revista Cambio16, v\u00edctima d’un atemptat d’ETA l’any 2001 que li va causar ferides greus; i de l’altra, Martxelo Otamendi, director del diari Berria, detingut el 2003 en el marc de l’operaci\u00f3 Egunkaria, acusat d’integraci\u00f3 a organitzaci\u00f3 terrorista, que va denunciar haver patit tortures. Ara, quan es compleixen 5 anys sense la viol\u00e8ncia d’ETA, tots dos coincideixen que el proc\u00e9s de pau avan\u00e7a molt lentament, \u00e9s “desesperadament lent”, afirma Landaburu. I explica: “En aquests cinc anys sense viol\u00e8ncia molts hem retrobat la llibertat, es nota al carrer que ETA no hi \u00e9s, han desaparegut les amenaces, les pressions i les mirades d’odi, per\u00f2 queda molt cam\u00ed perqu\u00e8 les ferides s\u00f3n profundes.”. Tamb\u00e9 Otamendi coincideix en que \u00e9s un proc\u00e9s que va per llarg: ” Fa cinc anys ning\u00fa pensava que a hores d’ara no s’hauria complert el desarmament d’ETA ni el tema dels presos”, i es mostra pessimista sobre el futur: “Al Pa\u00eds Basc no hi haur\u00e0 un relat oficial acordat per totes les parts, que en totes les parts assumeixin la seva responsabilitat”.
\nReflexi\u00f3 i autocr\u00edtica
\nEls dos periodistes reconeixen que al Pa\u00eds Basc hi ha hagut moltes viol\u00e8ncies (ETA, els GAL, la Triple A…) i reivindiquen que totes les parts han de fer autocr\u00edtica (ETA, l’esquerra abertzale, els partits pol\u00edtics, les institucions) i que cal treballar per una bona conviv\u00e8ncia. En aquests termes, el mateix Otamendi ha aprofitat l’acte -en el qual ha assistit la filla d’Ernest Lluch, Rosa Lluch- per fer una disculpa p\u00fablica: “Ernest Lluch era col\u00b7laborador d’Egunkaria -diari que dirigia Otamendi- i despr\u00e9s del seu assassinat no vaig tenir el valor ni de trucar a la fam\u00edlia. Tots hem fet coses malament”. Unes paraules que m\u00e9s tard va agrair tamb\u00e9 p\u00fablicament la filla d’Ernest Lluch.
\nDurant el di\u00e0leg tamb\u00e9 s’ha posat sobre la taula el paper dels mitjans de comunicaci\u00f3 en el conflicte basc i en aquest sentit tamb\u00e9 hi ha hagut lloc per l’autocr\u00edtica: “Els mitjans hem at\u00e8s cadasc\u00fa a la seva parr\u00f2quia”, reconeix Otamendi, mentre que Landaburu denuncia que hi ha mitjans de comunicaci\u00f3 que han utilitzat el conflicte per interessos personals i pol\u00edtics.
\nCom a reptes pendents, els dos periodistes reclamen que s’expliqui b\u00e9 el conflicte basc, “qu\u00e8 ha passat i com s’ha arribat fins aqu\u00ed”, a les escoles especialment, per poder avan\u00e7ar cap a una pau activa, basada en el respecte i la conviv\u00e8ncia. I tenir molt present que no hi ha una veritat absoluta, sin\u00f3 una suma de m\u00faltiples veritats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb els periodistes Martxelo Otamendi i Gorka Landaburu.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3916,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-3915","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\n