El crit de la consci\u00e8ncia aplega les confer\u00e8ncies radiof\u00f2niques que Martin Luther King va fer entre novembre i desembre de 1967 \u2013pocs mesos abans del seu assassinat- per a la Canadian Broadcasting Corporation, que li va demanar expl\u00edcitament que hi parl\u00e9s dels temes que consider\u00e9s m\u00e9s importants no per als negres, no per als Estats Units, sin\u00f3 per a tot el m\u00f3n. L\u2019obra aglutina les reflexions m\u00e9s introspectives de Luther King i les seves \u00faltimes impressions del moviment que ell mateixa havia impulsat. Constitueixen, en certa manera, una s\u00edntesi del seu pensament i podr\u00edem considerar-lo el seu testament.
\nAix\u00ed, hi parla dels temes que el capficaven als darrers mesos: la necessitat de convertir la protesta noviolenta en accions de desobedi\u00e8ncia civil massiva; la convicci\u00f3 que calia resistir-se a participar a la guerra del Vietnam, i que la joventut compromesa havia de tenir un paper decisiu en la creaci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n nou, o la necessitat de perseguir el seu somni d\u2019una pau universal.
\nMitjan\u00e7ant les cinc confer\u00e8ncies, corresponents amb els cinc cap\u00edtols del llibre, King destaca un aspecte diferent de la lluita pels drets civils als Estats Units. A la primera, \u201cEl problema de les relacions interracials\u201d, l\u2019autor exposa la preocupaci\u00f3 per la improbable igualtat social als Estats Units i proposa la desobedi\u00e8ncia civil com una for\u00e7a constructiva. A la segona, \u201cLa consci\u00e8ncia i la guerra de Vietnam\u201d, se centra en l\u2019oposici\u00f3 a la guerra. La tercera confer\u00e8ncia, \u201cLa joventut i l\u2019acci\u00f3 social\u201d, tracta la unitat de la joventut i la for\u00e7a del seu activisme per a transformar la societat. En el quart cap\u00edtol, \u201cLa noviol\u00e8ncia i el canvi social\u201d, l\u2019autor defensa la noviol\u00e8ncia com la millor eina per conv\u00e8ncer als amos del poder en resposta a la pobresa. Per \u00faltim, el discurs de conclusi\u00f3 es correspon amb el serm\u00f3 de la Nit de Nadal que King va fer el 1967 a l\u2019esgl\u00e9sia baptista d\u2019Ebenezer.
\nEl llibre, publicat per l\u2019ICIP i Angle Editorial dins la col\u00b7lecci\u00f3 ‘Cl\u00e0ssics de la pau i la noviol\u00e8ncia’, \u00e9s la reedici\u00f3 de la traducci\u00f3 feta per Terenci Moix el 1968 de \u201cThe Trumpet of Conscience\u201d, publicat al 1967. Aquesta nova edici\u00f3 compta amb una introducci\u00f3 de Vicent Mart\u00ednez Guzm\u00e1n, doctor en Filosofia i director honor\u00edfic de la C\u00e0tedra UNESCO de Filosofia per la Pau, i reedita l\u2019ep\u00edleg que Josep Maria Ainaud de Lasarte va escriure per a l\u2019edici\u00f3 de 1968.
\n\u00abEls desposse\u00efts d\u2019aquesta naci\u00f3 nostra \u2014els pobres, tant els blancs com els negres\u2014 viuen en una societat injusta i cruel. Cal que organitzin una revoluci\u00f3 contra aquesta injust\u00edcia, no pas contra la vida de les persones que s\u00f3n els seus germans, sin\u00f3 contra les estructures que dominen aquesta societat.\u00bb
\n\u00abEncara somio que, un dia, la just\u00edcia fluir\u00e0 lliure com l\u2019aigua, i l\u2019honradesa com un corrent poder\u00f3s.\u00bb
\nL’autor
\nMartin Luther King va n\u00e9ixer el 15 de gener de 1929 a Atlanta (Ge\u00f2rgia), fill i n\u00e9t de pastors de l’esgl\u00e9sia baptista d’Ebenezer. Des de jove va prendre consci\u00e8ncia de la situaci\u00f3 de segregaci\u00f3 social i racial en qu\u00e8 vivien els ciutadans negres del seu pa\u00eds, i especialment els dels estats del sud. Convertit en pastor baptista, el 1954 es va fer c\u00e0rrec de l’esgl\u00e9sia de Montgomery, Alabama. A partir de 1955 va liderar la lluita dels nord-americans de ra\u00e7a negra per assolir la igualtat de drets amb els blancs.
\nLa seva acci\u00f3 noviolenta, inspirada en Gandhi, va mobilitzar cada vegada m\u00e9s ciutadans fins a culminar l’estiu de 1963 en la hist\u00f2rica marxa sobre Washington, amb uns 250.000 manifestants. All\u00e0 King va pronunciar el m\u00e9s c\u00e8lebre i commovedor dels seus espl\u00e8ndids discursos: I have a dream (Tinc un somni). El 1964 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, quatre anys abans que fos assassinat a Memphis el 4 d’abril de 1968.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Nou llibre de la col\u00b7lecci\u00f3 ‘Cl\u00e0ssics de la pau i la noviol\u00e8ncia”, publicat per l’ICIP i Angle Editorial.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4004,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-4003","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\n