L\u2019Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau (ICIP) i el Memorial Democr\u00e0tic han celebrat aquesta setmana el IV Col\u00b7loqui Internacional \u2018Del passat al futur: Mem\u00f2ria i Processos de Transici\u00f3\u2019, en que s\u2019han analitzat diferents processos transicionals que han tingut lloc arreu del m\u00f3n des de la Segona Guerra Mundial fins a l\u2019actualitat.
\nEl Col\u00b7loqui, que ha comptat amb una vintena de ponents i un centenar d\u2019assistents, es va inaugurar el dilluns 30 de novembre en un acte presidit per la consellera de Governaci\u00f3, Meritxell Borr\u00e0s, el president de l\u2019ICIP, Rafael Grasa, i el director del Memorial Democr\u00e0tic, Jordi Palou-Loverdos. La confer\u00e8ncia inaugural va anar a c\u00e0rrec de Maria Clara Galvis, membre del Comit\u00e8 contra les Desaparicions For\u00e7oses de l\u2019ONU, que va defensar el rol de les Nacions Unides \u201ccom a garant de l\u2019establiment de la veritat, de la just\u00edcia i de la reparaci\u00f3 dels abusos del passat\u201d i va destacar la necessitat d\u2019apoderar les v\u00edctimes de conflictes com a titulars de drets i d\u2019obligar els estats a investigar crims i violacions dels drets humans.
\nEstrat\u00e8gies de transicions
\nEls dies 1 i 2 de desembre el Col\u00b7loqui va abordar, amb diverses taules rodones, les diverses estrat\u00e8gies, judicials i no judicials, que caracteritzen els processos de transici\u00f3, ja siguin d\u2019una dictadura a una democr\u00e0cia, o d\u2019un conflicte violent a la pau. En un inici, els professors Ricardo Mart\u00edn de Guardia i Alberto Pellegrini van abordar les transicions de despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial (els casos d\u2019Alemanya, It\u00e0lia i el Jap\u00f3, i la situaci\u00f3 als pa\u00efsos col\u00b7laboracionistes, com Fran\u00e7a, B\u00e8lgica o Holanda); les professores Claudia Jim\u00e9nez i Rosa Ana Alija es van centrar en els principis dels tribunals de Nuremberg i T\u00f2quio, els quals han marcat l\u2019ess\u00e8ncia del dret penal internacional, i els judicis contra el nazisme; i els professors Jos\u00e9 Mar\u00eda Faraldo i Marici\u00f3 Janu\u00e9 van abordar les transicions pol\u00edtiques als pa\u00efsos de l\u2019Europa de l\u2019Est posteriors a la caiguda del Mur de Berl\u00edn, marcades en aquest cas per la consolidaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, l\u2019assumpci\u00f3 de l\u2019economia capitalista i la integraci\u00f3 europea.
\nEn aquesta primera part del Col\u00b7loqui tamb\u00e9 es va tractar el sistema internacional postguerra freda, a c\u00e0rrec del professor Rafael Grasa; l\u2019actual funcionament de la Cort Penal Internacional, per part del fiscal Fabricio Guariglia; els tribunals internacionals per a l\u2019antiga Iugosl\u00e0via i Ruanda, per part de l\u2019expert en dret criminal John Philpot; la just\u00edcia universal des dels tribunals espanyols, amb el professor Manuel Oll\u00e9; i els tribunals internacionals d\u2019opini\u00f3, amb el professor Antoni Pigrau.
\nLes Comissions de la Veritat
\nLa segona part del Col\u00b7loqui va estar centrada en l\u2019an\u00e0lisi de les Comissions de la Veritat com a mecanisme de just\u00edcia transicional: la seva capacitat per transformar un conflicte, esclarir els fets, recon\u00e8ixer responsabilitats i treballar en favor del perd\u00f3 i la reconciliaci\u00f3. \u201cLes Comissions de la Veritat tenen unes expectatives molt altes i sovint generen frustraci\u00f3\u201d, van defensar tant el director de l\u2019Institute for Integrated Transitions, Mark Freeman, com el director de la Fundaci\u00f3 Ernest Lluch, Ferriol Soria, que va centrar-se en el cas de Sud-\u00e0frica. Per la seva banda, el periodista tunisi\u00e0 i membre de la Comissi\u00f3 de la Veritat i Dignitat de Tun\u00edsia, Seif Soudani, va analitzar la transici\u00f3 democr\u00e0tica tunisiana.
\nEl Col\u00b7loqui tamb\u00e9 va centrar-se en els processos de just\u00edcia, preservaci\u00f3 de la mem\u00f2ria i la reparaci\u00f3 de les v\u00edctimes al Pa\u00eds Basc i Col\u00f2mbia amb les pon\u00e8ncies d\u2019Aintzane Ezenarro, directora de l\u2019Institut de la Mem\u00f2ria del Pa\u00eds Basc i Mar\u00eda Camila Moreno, de l\u2019International Center for Transitional Justice, les quals van posar l\u2019accent en la necessitat d\u2019\u201dabordar la mem\u00f2ria des d\u2019una mirada cr\u00edtica del passat\u201d i en el fet que \u201cla mem\u00f2ria no correspon nom\u00e9s a les v\u00edctimes del conflicte, sin\u00f3 al conjunt de la societat\u201d .
\nMem\u00f2ria i just\u00edcia a Catalunya i Espanya
\nPer \u00faltim, el Col\u00b7loqui va tractar la transici\u00f3 democr\u00e0tica a Espanya i Catalunya amb el professor Borja de Riquer, l\u2019actuaci\u00f3 de la just\u00edcia argentina en relaci\u00f3 als crims del franquisme, amb la professora Anna Messuti, i la possibilitat d\u2019instaurar una Comissi\u00f3 de la Veritat sobre els crims de la guerra civil i el franquisme, amb una taula rodona en que van participar els advocats Antoni Cruanyes i Magda Oranich, i els professors Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9 i Assumpci\u00f3 Malgosa.
\nEl professor Borja de Riquer va ser molt cr\u00edtic amb les pol\u00edtiques p\u00fabliques de mem\u00f2ria a nivell d\u2019estat: \u201cEn un estat democr\u00e0tic cal una pol\u00edtica sobre la difusi\u00f3 del passat, perqu\u00e8 no s\u2019ignorin les injust\u00edcies anteriors. I el balan\u00e7 de les pol\u00edtiques p\u00fabliques espanyoles de mem\u00f2ria \u00e9s censurable, a excepci\u00f3 de Catalunya\u201d. En aquest sentit, De Riquer va lloar la tasca que porta a terme el Memorial Democr\u00e0tic.
\nDe Riquer va defensar \u201cla necessitat pol\u00edtica de crear una Comissi\u00f3 de la Veritat a Catalunya\u201d, tal com tamb\u00e9 van fer la resta de ponents. \u201cTothom qui hagi lluitat per la llibertat i la democr\u00e0cia t\u00e9 dret a la mem\u00f2ria\u201d, va assegurar Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9. \u201cL\u2019\u00fanica opci\u00f3 de futur \u00e9s con\u00e8ixer qu\u00e8 va passar i refer tots els epidodis de forma rigorosa\u201d, va manifestar Assumpci\u00f3 Malgosa. Per la seva banda, Josep Cruanyes va explicar que una Comissi\u00f3 de la Veritat a Catalunya \u201c\u00e9s especialment necess\u00e0ria tenint en compte com s\u2019ha fet la transici\u00f3 espanyola\u201d, i Magda Oranich va recordar que \u201chi ha moltes formes de reparar les fam\u00edlies dels represaliats del franquisme en una societat que vol ser justa\u201d.
\nEl Col\u00b7loqui el va clausurar el director general de Relacions Institucionals, Miquel Puig, que va expressar el \u201cple comprom\u00eds del Govern de la Generalitat amb els principis de veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3 de les v\u00edctimes\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Resum del IV Col\u00b7loqui ‘Del passat al futur: Mem\u00f2ria i Processos de Transici\u00f3’, organitzat per l’ICIP i el Memorial Democr\u00e0tic<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4100,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-4099","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\n