Des de fa d\u00e8cades, Nacions Unides destaca determinats dies de l\u2019any per prestar atenci\u00f3 a problemes mundials, per acostar-se i acostar-nos a la seva soluci\u00f3. Cada 21 de setembre, hom posa l\u2019\u00e8mfasi en la pau. Enguany Nacions Unides, justament quan commemorem els 70 anys del seu naixement, ha triat com a lema \u201cAssociacions per a la pau. Dignitat per a tothom\u201d. El secretari general de l\u2019ONU ha recordat en proposar el tema que per a construir la pau \u00e9s necess\u00e0ria la col\u00b7laboraci\u00f3 de tothom: persones, empreses, governs i associacions, at\u00e8s el seu paper cabdal en l\u2019assoliment del progr\u00e9s social, la protecci\u00f3 del medi ambient i la creaci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n m\u00e9s just, estable i en pau. I, tal com continua dient el missatge de l\u2019ONU, enguany el dia arriba en moments de perill per\u00f2 alhora prometedors, ja que ser\u00e0 de de gran import\u00e0ncia l\u2019adopci\u00f3 dels nous objectius de desenvolupament sostenible, amb fites per al 2030. Substituiran els Objectius del Mil\u00b7lenni, que acomiadem amb sabor agredol\u00e7: han perm\u00e8s millores substantives per\u00f2 no s\u2019han assolit completament arreu del m\u00f3n. Un moment, doncs, ben interessant i suggestiu, at\u00e8s que els nous objectius incorporen expl\u00edcitament finalitats i fites vinculades a la pau.
\nTanmateix, aquest any la nostra declaraci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s combativa, amb un t\u00edtol contundent, normatiu i no simplement descriptiu. Un t\u00edtol que vol ser en ell mateix una incitaci\u00f3 a l\u2019acci\u00f3: No hi haur\u00e0 pau sense coher\u00e8ncia entre paraules i fets! La coher\u00e8ncia \u00e9s un tema recurrent en l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva per a la pau, com es recorda amb la citaci\u00f3 de la c\u00e8lebre frase \u201cNo hi ha cam\u00ed per a la pau, la pau \u00e9s el cam\u00ed\u201d: els fins i els mitjans han de ser congruents en lluitar per a la pau i la just\u00edcia. O, com es diu en parlar d\u2019educaci\u00f3 per a la pau, cal buscar coher\u00e8ncia entre fets i paraules perqu\u00e8, altrament, si els fets no s\u00f3n congruents amb els mots, el curr\u00edculum ocult -el que els educadors i les institucions educatives transmeten amb el seu quefer procedimental real- acaba anul\u00b7lant i malbaratant el poder transformador del curr\u00edculum expl\u00edcit, del que es diu que es far\u00e0.
\nI aquest \u00e9s el problema punyent que ens interpel\u00b7la aquest 21 de setembre: el curr\u00edculum ocult s\u2019imposa a l\u2019expl\u00edcit; els fets neguen les paraules. Els fets mostren, amb contund\u00e8ncia, la inanitat de moltes paraules. La incoher\u00e8ncia \u00e9s la norma.
\nDe ben segur que ja \u00e9s al cap de tothom a qu\u00e8 ens referim: la crisi humanit\u00e0ria i migrat\u00f2ria procedent dels centenars de milers de refugiats que arriben, a trav\u00e9s de la Mediterr\u00e0nia particularment, al continent europeu, a la recerca d\u2019asil, de refugi, tot demanant que s\u2019apliqui la convenci\u00f3 de 1951 i, sobretot, que siguin veritats les paraules i antics fets que parlen de la UE com un territori de pau, benestar, prosperitat, defensa dels drets humans, d\u2019acollida i esperan\u00e7a, un territori que promou la lliure circulaci\u00f3 de persones, idees, b\u00e9ns… Els fets, per\u00f2, s\u2019entesten a dir altres coses: no hi ha pol\u00edtica comuna d\u2019asil, molt pa\u00efsos comunitaris opten per afegir-se a la moda de construir murs, rebutgen l\u2019entrada de persones, les traslladen a d\u2019altres llocs, modifiquen les seves legislacions per donar aparen\u00e7a de legitimitat a la immoralitat, fins i tot utilitzen gasos lacrim\u00f2gens contra refugiats que v\u00e9nen d\u2019\u00c0frica i d\u2019Orient Mitj\u00e0.
\nM\u00e9s de mig mili\u00f3 de persones han arribat a les nostres costes en el curs de l\u2019any. Certament \u00e9s un problema de gesti\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que la majoria d\u2019elles han estat rebudes amb fets incoherents amb les paraules i ideals que despr\u00e9s de la II Guerra Mundial aconsellaren buscar un mecanisme per acabar amb el flagell de la guerra, tot creant-se les comunitats europees.
\nI tot aix\u00f2 s\u2019esdev\u00e9 en el moment en qu\u00e8 ens preparem per cridar a crear sinergies i aliances per a la pau i el desenvolupament, a dotar-nos d\u2019un nou programa per al 2030. En el moment en qu\u00e8, segons dades recents de l\u2019Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, el m\u00f3n compta amb m\u00e9s de 60 milions de despla\u00e7ats i refugiats, una xifra que nom\u00e9s podria comparar-se, en termes relatius, amb la derivada de la fi de la II Guerra Mundial. O, en xifres \u201cpersonalitzades\u201d, en un moment en qu\u00e8 una de cada 122 persones del m\u00f3n \u00e9s refugiat, despla\u00e7at intern o demandant d\u2019asil. O quan, quatre anys despr\u00e9s de l\u2019inici de la guerra interna a S\u00edria, actualment hi ha m\u00e9s sirians despla\u00e7ats internament i refugiats fora del pa\u00eds que ciutadans sirians que romanen a casa seva.
\nI en aquest context, hem d\u2019acarar, en termes de coher\u00e8ncia, dues not\u00edcies contradict\u00f2ries. Una d\u2019esperan\u00e7adora, que ens omple de joia i d\u2019esperan\u00e7a per al futur: la solidaritat activa i directa de la ciutadania, de moltes ciutats i les seves autoritats, de molts administracions governamentals no centrals, com la catalana i la barcelonina, que es mobilitzen i preparen per acollir persones. La dolenta: l\u2019espectacle vergony\u00f3s de les institucions de la UE, incapaces fins i tot de decidir com repartir l\u2019acolliment entre els estats membres de 120.000 persones, una xifra lluny de la demanada per l\u2019ONU i encara m\u00e9s lluny de les necessitats. A m\u00e9s, les institucions ni tan sols es plantegen seriosament actuar per posar remei a les causes estructurals del moviment de refugiats i per enfrontar la segona onada de la crisi; els propers anys caldr\u00e0 gestionar al continent uns dos milions de refugiats, donat el nombre ja existent i el que es pot derivar de l\u2019aplicaci\u00f3 del dret de reagrupament, que pot multiplicar la xifra actuals per dos o tres.
\nI aqu\u00ed \u00e9s on, com ciutadans de la UE, ens juguem el prestigi. On el curr\u00edculum ocult est\u00e0 acabant amb l\u2019exemple d\u2019una Uni\u00f3 a la que s\u2019atorg\u00e0 un premi Nobel per la seva contribuci\u00f3 a la pau i als drets humans. El que hi ha en joc no \u00e9s nom\u00e9s una crisi humanit\u00e0ria i migrat\u00f2ria, \u00e9s una crisi de dignitat, de coher\u00e8ncia, d\u2019identitat.
\nAquest 21 de setembre no \u00e9s moment de paraules grandioses i de grans reflexions sobre la pau. Cal cridar coher\u00e8ncia, coher\u00e8ncia i coher\u00e8ncia. La pau, avui, significa obrir fronteres, complir les obligacions del dret internacional, acollir persones. Avui, m\u00e9s que mai, la pau i la solidaritat depenen de la tendresa de les persones i del bon capteniment de les institucions.
\nBarcelona, 21 de setembre de 2015<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb el lema ‘No hi haur\u00e0 pau sense coher\u00e8ncia entre paraules i fets!’<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4148,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-4147","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\n