Els dies 25 i 26 de maig, l\u2019ICIP va acollir dues activitats amb la ge\u00f2grafa i activista Ruth Wilson Gilmore, una de les veus m\u00e9s rellevants del pensament abolicionista contemporani. Al llarg de les seves intervencions a Barcelona, Gilmore va abordar les limitacions estructurals del sistema penal i va defensar l\u2019abolici\u00f3 com una pr\u00e0ctica col\u00b7lectiva centrada en la reparaci\u00f3 del dany i orientada a construir societats m\u00e9s justes, solid\u00e0ries i lliures de viol\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Amb el t\u00edtol \u201cAbolir la ind\u00fastria del c\u00e0stig: reptes i pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques per a l\u2019emancipaci\u00f3\u201d<\/em>, la primera sessi\u00f3 va tenir lloc a la Fira Literal<\/a>, guiada per la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi. Gilmore va exposar algunes de les idees centrals del seu pensament, com ara la noci\u00f3 de l\u2019abolici\u00f3 entesa com una \u201cemancipaci\u00f3 en assaig\u201d, un proc\u00e9s constant per crear espais de llibertat i relacions transformadores.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 va analitzar el que anomena el \u201ccomplex industrial penitenciari\u201d, on va destacar com el sistema penal organitza de manera eficient els recursos estatals (terra, treball, capital i autoritat) per contenir poblacions i reproduir desigualtats. Aquest model prioritza la repressi\u00f3 i el c\u00e0stig per sobre dels serveis essencials, especialment en contextos de retallades i austeritat.<\/p>\n\n\n\n Per a Gilmore, la llibertat \u00e9s un lloc que es construeix col\u00b7lectivament, i la tasca abolicionista no consisteix \u00fanicament a eliminar presons, sin\u00f3 a crear alternatives reals i sostenibles basades en la cura, la responsabilitat comunit\u00e0ria i la just\u00edcia restaurativa.<\/p>\n\n\n\n