{"id":57533,"date":"2025-11-03T13:40:24","date_gmt":"2025-11-03T13:40:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/?p=57533"},"modified":"2025-11-03T13:43:21","modified_gmt":"2025-11-03T13:43:21","slug":"licip-i-el-centre-delas-organitzen-un-seminari-per-repensar-la-relacio-entre-tecnologia-poder-i-pau-des-duna-mirada-feminista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/licip-i-el-centre-delas-organitzen-un-seminari-per-repensar-la-relacio-entre-tecnologia-poder-i-pau-des-duna-mirada-feminista\/","title":{"rendered":"L\u2019ICIP i el Centre Del\u00e0s organitzen un seminari per repensar la relaci\u00f3 entre tecnologia, poder i pau des d\u2019una mirada feminista"},"content":{"rendered":"\n

El 3 de novembre, l\u2019ICIP i el Centre Del\u00e0s d\u2019Estudis per la Pau van organitzar el seminari en l\u00ednia \u201cTecnologies feministes: q\u00fcestionant la guerra i el patriarcat\u201d<\/em>. L\u2019acte, moderat per Sandra Mart\u00ednez (ICIP), va convidar a reflexionar sobre el paper de la tecnologia en un m\u00f3n marcat pel patriarcat, el capitalisme i la militaritzaci\u00f3, i a imaginar alternatives que posin la cura i la just\u00edcia al centre.<\/p>\n\n\n\n

La sessi\u00f3 va analitzar com les tecnologies digitals actuals poden tant reproduir com desafiar les l\u00f2giques de poder i viol\u00e8ncia, i com les mirades feministes obren nous camins cap a societats m\u00e9s segures i equitatives.<\/p>\n\n\n\n

Arrels colonials i patriarcals del m\u00f3n digital<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La investigadora Judith Membrives, membre de Lafede, va obrir la sessi\u00f3 proposant una genealogia cr\u00edtica de la tecnologia digital, que vagi del control a la cura. Va destacar que la tecnologia \u201cno \u00e9s ni nova, ni neutral ni inevitable\u201d, sin\u00f3 una forma hist\u00f2rica de poder que amplifica un sistema basat en el capitalisme, el colonialisme, el racisme i el cisheteropatriarcat.<\/p>\n\n\n\n

Membrives va destacar la plantaci\u00f3 colonial com la primera \u201cmatriu de computaci\u00f3 i de capitalisme de dades\u201d: un sistema que registrava i calculava el rendiment de les persones esclavitzades. Segons la investigadora, el que avui anomenem intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial \u00e9s una \u201cprolongaci\u00f3 directa\u201d d\u2019aquella l\u00f2gica extractiva: \u201cm\u00e0quines que calculen sobre vides que no compten\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 va subratllar els vincles hist\u00f2rics entre tecnologia i complex militar-digital, recordant que Internet va n\u00e9ixer el 1969 com a infraestructura de guerra del Departament de Defensa dels Estats Units. Va reivindicar, a m\u00e9s, la mem\u00f2ria de les dones esborrades de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia, com les programadores de l\u2019ENIAC, invisibilitzades per una epistemologia patriarcal i militar.<\/p>\n\n\n\n

El rastre de la viol\u00e8ncia en la tecnologia<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La investigadora D\u00fania Camps-Febrer, coautora del working paper<\/em> \u201cTecnologies feministes: eines per construir la pau\u201d juntament amb Pere Brunet, va assenyalar que la guerra, les armes, el control de fronteres i la vigil\u00e0ncia s\u00f3n, en ess\u00e8ncia, tecnologies patriarcals.<\/p>\n\n\n\n

Camps-Febrer va explicar que les tecnologies modernes privilegien valors associats a la masculinitat \u2014com la racionalitat, l\u2019objectivitat o el domini\u2014 per sobre de l\u2019emocionalitat, la cura o la cooperaci\u00f3. Tamb\u00e9 va alertar contra el solucionisme tecnol\u00f2gic, el qual proposa respostes t\u00e8cniques i r\u00e0pides sense considerar els contextos pol\u00edtics o socials. \u201cLes Safe Cities no eliminen les viol\u00e8ncies urbanes si nom\u00e9s hi posem m\u00e9s c\u00e0meres i llum\u201d, va dir, \u201ccal repensar les causes estructurals\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La cura com a motor per reimaginar la tecnologia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per la seva banda, Pere Brunet va defensar que \u201csi la guerra ha estat el motor de la innovaci\u00f3, la cura pot ser el motor de la reimaginaci\u00f3\u201d. Segons l\u2019investigador, no \u00e9s possible descarbonitzar ni desmilitaritzar amb el sistema tecnol\u00f2gic actual, \u201cdepredador i violent\u201d. Les tecnologies feministes per a la pau, va manifestar, han de ser eines per al postcapitalisme, fonamentades en la interdepend\u00e8ncia i la sostenibilitat. Brunet va assenyalar sis principis per orientar-ne el disseny: han de ser respectuoses, dins dels l\u00edmits ecol\u00f2gics i amb un consum responsable; locals i pr\u00f2ximes, per reduir la depend\u00e8ncia extractiva; democr\u00e0tiques, sorgides del debat cr\u00edtic i orientades al benestar; comunit\u00e0ries, gestionades des de la base i les cooperatives; ecofeministes i postviolentes, centrades en la cura i la no-viol\u00e8ncia; i lentes, per contrarestar la velocitat i la in\u00e8rcia del sistema actual.<\/p>\n\n\n\n

Repensar, desaprendre i reaprendre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el debat final, les ponents van subratllar la import\u00e0ncia de les accions quotidianes i institucionals per transformar el model tecnol\u00f2gic. Van parlar de \u201cdesaprendre i reaprendre\u201d com a exercici pol\u00edtic: q\u00fcestionar l\u2019\u00fas d\u2019aplicacions quotidianes que recullen dades personals, com les de seguiment menstrual, o impulsar l\u2019objecci\u00f3 tecnol\u00f2gica, decidint col\u00b7lectivament qu\u00e8 no cal dissenyar.<\/p>\n\n\n\n

La sessi\u00f3, moderada per Sandra Mart\u00ednez de l\u2019ICIP, va concloure amb una idea clara: “parlar de tecnologia \u00e9s tamb\u00e9 parlar de poder; un poder que pot ser destructiu o pot ser emancipador i solidari\u201d. Una mirada feminista a la tecnologia ens convida a repensar com es dissenyen les eines, per a qui i amb quines finalitats, i a imaginar formes de desenvolupament tecnol\u00f2gic que realment promoguin la pau i posin la vida al centre\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta sessi\u00f3 forma part del treball de l\u2019ICIP per promoure la reflexi\u00f3 cr\u00edtica i la construcci\u00f3 d\u2019alternatives pac\u00edfiques en els \u00e0mbits de la seguretat.<\/em> Podeu recuperar la sessi\u00f3 en aquest v\u00eddeo: <\/em><\/p>\n\n\n\n

\n