![\"\"](\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/0S6A0464-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nDos contextos d’autoritarisme, repressi\u00f3 i exili<\/strong><\/p>\n\n\n\n Durant la conversa es va posar de manifest la gravetat dels contextos pol\u00edtics que es viuen actualment a tots dos pa\u00efsos. En el cas de Nicaragua, Ceshia Ubau va denunciar la consolidaci\u00f3 d’un r\u00e8gim dictatorial que ha eliminat les eleccions lliures, mant\u00e9 nombrosos presos pol\u00edtics i ha for\u00e7at l’exili de m\u00e9s de 800.000 persones des de 2018. Ubau va subratllar la vulneraci\u00f3 de tots els drets civils, la persecuci\u00f3 de la premsa independent i els greus atacs a les comunitats ind\u00edgenes. Com a exemple, va citar la mort sota cust\u00f2dia del l\u00edder ind\u00edgena Brooklyn Rivera, que va qualificar d’assassinat, i la posterior detenci\u00f3 de diversos familiars i persones properes. Aix\u00ed mateix, va explicar que la repressi\u00f3 transnacional ha provocat un segon \u00e8xode de moltes persones exiliades des de Costa Rica cap a Espanya a la recerca de seguretat.<\/p>\n\n\n\n Per la seva banda, Pedro Bermeo va descriure la situaci\u00f3 a l’Equador com una \u00abdictadura civil i constitucional\u00bb sota la presid\u00e8ncia de Daniel Noboa, caracteritzada pel control executiu de tots els poders de l’Estat i la utilitzaci\u00f3 del sistema judicial per perseguir moviments socials i opositors. Com a mostra d’aquesta l\u00ednia de persecuci\u00f3, Bermeo va citar la multa de 18.000 d\u00f2lars que el Tribunal Contenci\u00f3s Electoral, arran d’una den\u00fancia del Consell Nacional Electoral, va imposar a dos membres de Yasunidos \u2014ell incl\u00f2s\u2014 per una difer\u00e8ncia comptable de 39 centaus de d\u00f2lar. A m\u00e9s, va denunciar l’incompliment governamental de la hist\u00f2rica consulta popular d’agost de 2023, en la qual gaireb\u00e9 el 60 % dels votants es va pronunciar a favor d’aturar l’explotaci\u00f3 petroliera del bloc ITT, al Parc Nacional Yasun\u00ed.<\/p>\n\n\n\n La defensa del Yasun\u00ed: democr\u00e0cia i just\u00edcia clim\u00e0tica global<\/strong><\/p>\n\n\n\n Bermeo va remarcar que la protecci\u00f3 del Yasun\u00ed, el lloc amb m\u00e9s biodiversitat per metre quadrat del planeta i llar de pobles ind\u00edgenes en a\u00efllament voluntari, no \u00e9s tan sols una lluita local, sin\u00f3 un imperatiu clim\u00e0tic global. Segons va explicar, l’Amaz\u00f2nia actua com a reguladora de la temperatura i del cicle de l’aigua a escala planet\u00e0ria i est\u00e0 directament connectada amb els fen\u00f2mens d’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica que afecten Europa. Davant la inacci\u00f3 de les cimeres del clima (COP), l’activista va defensar la democr\u00e0cia participativa i la necessitat de deixar els combustibles f\u00f2ssils sota terra com a \u00fanica via efectiva per frenar el col\u00b7lapse clim\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n L’\u00abartivisme\u00bb i la comunitat com a motor d’esperan\u00e7a<\/strong><\/p>\n\n\n\n Un dels eixos centrals del di\u00e0leg va ser el paper de l’art com a eina de resist\u00e8ncia, guarici\u00f3 i transformaci\u00f3 social davant la repressi\u00f3. Ubau va compartir la seva aposta per fer servir la m\u00fasica des de l’esperan\u00e7a i la reflexi\u00f3 interior. Tamb\u00e9 va destacar el canvi de paradigma en les protestes nicarag\u00fcenques: del lema tradicional \u00abPatria libre o morir\u00bb a un de nou, \u00abPatria libre para vivir\u00bb. Durant la sessi\u00f3, la cantautora va interpretar a capella una can\u00e7\u00f3 dedicada a la preservaci\u00f3 de la vida i del riu Papaturro.<\/p>\n\n\n\n Bermeo, per part seva, va emfasitzar el concepte d’\u00abartivisme\u00bb (a trav\u00e9s de la fotografia, el teatre o el cinema) per disputar la narrativa extractivista i connectar emocionalment amb la ciutadania. Tots dos ponents van coincidir que la principal font de motivaci\u00f3 per continuar lluitant rau en el teixit social, la solidaritat comunit\u00e0ria i el suport mutu.<\/p>\n\n\n\n Sobre Ciutats Defensores dels Drets Humans<\/strong><\/p>\n\n\n\n El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans est\u00e0 coordinat pel Fons Catal\u00e0 de Cooperaci\u00f3 al Desenvolupament i gestionat per la Comissi\u00f3 Catalana d’Acci\u00f3 pel Refugi (CCAR). Hi participen una trentena d’ajuntaments i sis entitats i institucions catalanes, entre les quals hi ha l’ICIP i Casa Am\u00e8rica Catalunya. La iniciativa treballa per donar visibilitat a la tasca de les persones defensores i promoure el comprom\u00eds de les institucions i la ciutadania amb els drets humans a escala local i global.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/0S6A0435-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.icip.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/0S6A0471-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n