{"id":65816,"date":"2026-10-16T08:09:26","date_gmt":"2026-10-16T08:09:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/?p=65816"},"modified":"2026-10-16T08:11:49","modified_gmt":"2026-10-16T08:11:49","slug":"licip-publica-la-sistematitzacio-del-projecte-agora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.icip.cat\/ca\/licip-publica-la-sistematitzacio-del-projecte-agora\/","title":{"rendered":"L\u2019ICIP publica la sistematitzaci\u00f3 del projecte \u00c0gora"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019ICIP publica \u00c0gora de debat democr\u00e0tic. Aprendre a discrepar per enfortir la democr\u00e0cia<\/a><\/em>, el n\u00famero 33 de la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abEines de pau, seguretat i just\u00edcia\u00bb. L\u2019obra, de Pau Mas Codina<\/strong>, un dels impulsors del projecte, explica qu\u00e8 \u00e9s \u00c0gora, com funciona, per qu\u00e8 es va crear i qu\u00e8 se n\u2019ha apr\u00e8s al llarg de les sis edicions celebrades fins ara.<\/p>\n\n\n\n

La publicaci\u00f3 arriba en plena setena edici\u00f3 del programa, que aquest dissabte 17 d\u2019octubre celebra la segona de les tres sessions, amb la fil\u00f2sofa Bego\u00f1a Rom\u00e1n i L\u2019amistat<\/em> de Cicer\u00f3 com a punt de partida.<\/p>\n\n\n\n

Un espai per escoltar-se i discrepar amb respecte<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c0gora \u00e9s un programa de di\u00e0leg democr\u00e0tic impulsat inicialment per l\u2019ICIP, la Fundaci\u00f3 Catalunya Europa i La Casa dels Cl\u00e0ssics, al qual es van sumar posteriorment el Centre d\u2019Estudis de Temes Contemporanis i la Fundaci\u00f3 Llu\u00eds Coromina. Cada edici\u00f3 reuneix una vintena de persones de l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic, cultural, institucional, econ\u00f2mic i social durant tres jornades senceres, separades per un mes. El di\u00e0leg parteix de textos cl\u00e0ssics (La ira<\/em> de S\u00e8neca, L\u2019amistat<\/em> de Cicer\u00f3 i la Hist\u00f2ria de la guerra del Pelopon\u00e8s<\/em> de Tuc\u00eddides) i es regeix per unes normes que protegeixen la sinceritat i garanteixen la confidencialitat, com la regla Chatham House.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu no \u00e9s arribar a consensos ni elaborar documents, sin\u00f3 crear les condicions perqu\u00e8 persones que normalment no es parlen puguin escoltar-se, discrepar amb respecte i recon\u00e8ixer-se m\u00fatuament com a interlocutors leg\u00edtims.<\/p>\n\n\n\n

De l\u2019experiment al model<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre situa \u00c0gora en un context de retroc\u00e9s democr\u00e0tic global i de polaritzaci\u00f3 a Catalunya i a Espanya des de la d\u00e8cada del 2010. Tamb\u00e9 n\u2019explica els fonaments te\u00f2rics: l\u2019agonisme de Chantal Mouffe, que ent\u00e9n el conflicte com a part constitutiva de la vida democr\u00e0tica, i el pragmatisme de John Dewey, per a qui la democr\u00e0cia \u00e9s, abans que res, una manera de viure junts.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aqu\u00ed, l\u2019autor detalla com es va construir el model, sovint per assaig i error. Descriu el paper dels participants, dels ponents i dels conductors, i el disseny de les sessions. Explica l\u2019\u00fas dels cl\u00e0ssics com a \u00abtercer element\u00bb que no pertany a cap b\u00e0ndol, la import\u00e0ncia de l\u2019espai f\u00edsic i la gratu\u00eftat com a decisi\u00f3 estrat\u00e8gica. Alguns dels elements que han acabat sent centrals, com la din\u00e0mica inicial per trencar el gel o el dinar a peu dret, no estaven previstos en el disseny original.<\/p>\n\n\n\n

Un relat honest, amb encerts i errors<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La publicaci\u00f3 es presenta com un document de sistematitzaci\u00f3, no de promoci\u00f3, i dedica tanta atenci\u00f3 als encerts com als errors. \u00abRecon\u00e8ixer l\u2019error o admetre el titubeig no debilita el relat; el fa cre\u00efble\u00bb, escriu l\u2019autor al prefaci. Entre els reptes pendents, assenyala els biaixos que les edicions no han pogut corregir del tot: la menor pres\u00e8ncia de dones, la dificultat d\u2019incorporar perfils conservadors i espanyolistes i el predomini de perfils universitaris. La setena edici\u00f3, en marxa des del setembre, compta amb un grup de composici\u00f3 parit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

El llibre tamb\u00e9 identifica quins elements del model es podrien adaptar, com ampliar la noci\u00f3 de cl\u00e0ssic, incorporar altres llenguatges art\u00edstics o adre\u00e7ar el programa a joves. Al mateix temps, defineix quins s\u00f3n innegociables: la pluralitat real del grup, la confidencialitat, el temps llarg i la figura del conductor. Tanca amb les condicions per consolidar el projecte:<\/p>\n\n\n\n