La demanda global de minerals cr\u00edtics i terres rares ha crescut en un context marcat no nom\u00e9s per la transici\u00f3 energ\u00e8tica i la digitalitzaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel rearmament global, l’augment de la despesa militar i el desenvolupament de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA). Aquests factors han convertit l’extracci\u00f3 de minerals en una q\u00fcesti\u00f3 estrat\u00e8gica per a la ind\u00fastria militar i tecnol\u00f2gica, amb conseq\u00fc\u00e8ncies directes sobre els territoris i les comunitats que viuen als voltants dels jaciments.<\/p>\n\n\n\n
Per analitzar aquestes din\u00e0miques, el 23 d’octubre l’ICIP, l’Observatori del Deute en la Globalitzaci\u00f3 (ODG), l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i el Festival for the Future van organitzar al Hub Social de Barcelona el di\u00e0leg \u00abTerres rares: minerals per a la guerra\u00bb. La trobada va comptar amb les intervencions de Julie Klinger, professora de la Universitat de Delaware i especialista en la ind\u00fastria minera global, i Lars-Marcus Lilja Kuhmunen, l\u00edder de la comunitat ind\u00edgena Sami de Gabna, al nord de Su\u00e8cia. La periodista N\u00faria Jar va moderar la conversa, que va comptar amb el suport de la Uni\u00f3 Europea i l’Ajuntament de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n
Un dels primers aspectes que Julie Klinger va voler q\u00fcestionar \u00e9s la idea que les terres rares s\u00f3n minerals escassos. Els 17 elements qu\u00edmics que formen aquesta fam\u00edlia no s\u00f3n especialment rars a l’escor\u00e7a terrestre: alguns s\u00f3n tan abundants com el coure o el plom. La seva import\u00e0ncia rau en les propietats magn\u00e8tiques, conductives i \u00f2ptiques, que els fan indispensables per a nombroses tecnologies contempor\u00e0nies.<\/p>\n\n\n\n
Segons Klinger, la narrativa de l’escassetat s’utilitza sovint per alimentar l’especulaci\u00f3 financera i legitimar nous projectes extractius. Tamb\u00e9 va alertar dels costos ambientals del seu processament, que requereix tractaments qu\u00edmics intensius i pot generar grans quantitats d’aig\u00fces residuals t\u00f2xiques i residus radioactius.<\/p>\n\n\n\n
La investigadora va posar especial \u00e8mfasi en el paper del complex militar-industrial i de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial en l’augment de la demanda. Les terres rares s’utilitzen en components essencials de l’armament modern, com ara els sistemes de navegaci\u00f3 de drons, les bombes de precisi\u00f3, els avions de combat i els coets. Alhora, la construcci\u00f3 de centres de dades i d’infraestructures digitals destinades a la vigil\u00e0ncia i a la guerra automatitzada incrementa la necessitat de minerals cr\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta realitat q\u00fcestiona el relat que associa l’extracci\u00f3 de minerals exclusivament a la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Molts dels materials presents en tecnologies considerades verdes tamb\u00e9 tenen aplicacions militars, fet que evidencia la connexi\u00f3 entre la cursa tecnol\u00f2gica, el rearmament i l’expansi\u00f3 de l’activitat minera.<\/p>\n\n\n\n
La dimensi\u00f3 humana d’aquest model extractiu va quedar reflectida en el testimoni de Lars-Marcus Lilja Kuhmunen, representant de la comunitat ind\u00edgena Sami de Gabna, situada a la regi\u00f3 de Kiruna, al nord de Su\u00e8cia.<\/p>\n\n\n\n
La comunitat, formada per unes 150 persones, mant\u00e9 des de fa m\u00e9s de 500 anys una forma de vida basada en la pastura transhumant de rens. Aquesta activitat dep\u00e8n de la lliure circulaci\u00f3 dels ramats entre les zones de muntanya, a l’estiu, i els boscos de l’est, durant els mesos d’hivern.<\/p>\n\n\n\n
Aquest model de vida est\u00e0 amena\u00e7at pel projecte miner Per Geijer, impulsat per l’empresa estatal sueca LKAB per explotar un jaciment de terres rares. La nova mina se situaria al bell mig del territori de Gabna i interrompria les rutes migrat\u00f2ries dels ramats. A m\u00e9s, la pols generada per l’activitat minera contamina la vegetaci\u00f3 i altera els h\u00e0bits dels animals, que eviten pasturar a les zones properes a les explotacions.<\/p>\n\n\n\n
\u00abLa posada en marxa d’aquesta nova mina sacrificaria la meva comunitat i el futur dels meus fills, esborrant la cultura Sami i la nostra forma de vida tradicional. \u00c9s extremadament dolor\u00f3s adonar-se que aquest sacrifici no es fa per cap transici\u00f3 ecol\u00f2gica, sin\u00f3 per alimentar guerres a altres llocs del m\u00f3n\u00bb, va denunciar Kuhmunen.<\/p>\n\n\n\n
El representant Sami tamb\u00e9 va alertar de la manca de protecci\u00f3 jur\u00eddica dels drets del seu poble a Su\u00e8cia. El pa\u00eds encara no ha ratificat el Conveni 169 de l’Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball sobre pobles ind\u00edgenes i tribals, i la legislaci\u00f3 minera prioritza l’activitat extractiva per sobre dels drets de les comunitats afectades. Davant d’aquesta situaci\u00f3, la comunitat de Gabna ha iniciat accions legals i treballa per donar visibilitat internacional al seu cas.<\/p>\n\n\n\n
El di\u00e0leg tamb\u00e9 va abordar les dimensions geopol\u00edtiques de la ind\u00fastria de les terres rares i el domini de la Xina sobre bona part de la seva cadena global de subministrament i processament.<\/p>\n\n\n\n
Klinger va explicar que aquesta posici\u00f3 no respon \u00fanicament a la disponibilitat de jaciments, sin\u00f3 a d\u00e8cades d’inversi\u00f3 p\u00fablica en recerca, desenvolupament i capacitat industrial. Entre els anys vuitanta i dos mil, els pa\u00efsos occidentals van externalitzar bona part de l’activitat minera i dels seus costos ambientals cap a la Xina, en un context de desindustrialitzaci\u00f3 i desregulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
L’actual rivalitat geopol\u00edtica entre la Xina, els Estats Units i els seus aliats ha convertit aquesta depend\u00e8ncia en una q\u00fcesti\u00f3 de seguretat estrat\u00e8gica. En resposta, la Uni\u00f3 Europea i els Estats Units impulsen nous projectes miners als seus territoris en nom de la sobirania mineral. Klinger, per\u00f2, va advertir que aquest retorn de l’extractivisme a Occident no implica necess\u00e0riament pr\u00e0ctiques m\u00e9s sostenibles ni respectuoses amb els drets de les comunitats locals.<\/p>\n\n\n\n
En l’\u00faltima part de la conversa, els participants van debatre sobre les alternatives al model extractiu actual. Julie Klinger va defensar que no \u00e9s inevitable obrir nous jaciments ni destruir ecosistemes per garantir l’acc\u00e9s als minerals necessaris. Segons va explicar, les tecnologies de reciclatge i recuperaci\u00f3 de materials ja permeten recuperar terres rares de residus electr\u00f2nics, vehicles fora d’\u00fas i aig\u00fces residuals industrials.<\/p>\n\n\n\n
La investigadora tamb\u00e9 va assenyalar la necessitat de reorientar les subvencions p\u00fabliques cap a la gesti\u00f3 de residus, el disseny de productes m\u00e9s f\u00e0cils de reparar i desmuntar i l’impuls de l’economia circular. Per\u00f2, sobretot, va posar sobre la taula la necessitat de reduir la demanda de minerals associada a l’expansi\u00f3 militar i tecnol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n
La sessi\u00f3 va posar de manifest la necessitat de connectar les agendes antimilitarista i ecologista. Q\u00fcestionar el model de creixement il\u00b7limitat, reduir la despesa militar, impulsar el reciclatge i garantir els drets dels pobles ind\u00edgenes s\u00f3n elements fonamentals per avan\u00e7ar cap a un model de seguretat que posi al centre les persones, les comunitats i la sostenibilitat del planeta.<\/p>\n\n\n\n