Per la Pau / Peace in Progress

Coordinador de la xarxa internacional contra l'urani empobrit, ens parla de diferents aspectes relacionats amb la utilització d'armament amb urani empobrit i dels organismes i institucions que s'ocupen d'aquesta problemàtica.

1. Per què van crear la Coalició Internacional per a la Prohibició de les Armes d'Urani (ICBUW)?

Les campanyes contra l'urani empobrit (DU, per les seves sigles en anglès) a Europa, els EUA i Japó han anat creixent i formant xarxes des que, a finals dels anys 90, començà a sorgir la preocupació sobre el possible impacte de les armes d'urani. El 2003, es trobaven molt avançats els debats sobre la millor manera d'afrontar aquesta qüestió, i els membres fundadors de la Coalició començaven a tenir clar que la campanya internacional contra les mines antipersones havia establert un precedent molt important. Aquest va ser el desencadenant del llançament d'una coalició internacional que fes campanya a favor d'un tractat de prohibició de l'ús d'urani en totes les armes no nuclears. Des de llavors, aquesta postura s'ha vist justificada per l'èxit de la Coalició contra les Bombes de Dispersió (Cluster Munition Coalition) i pels nostres propis èxits.

2. Quins han estat fins ara els principals èxits assolits?

L'ICBUW ha emprès una extensa feina en l'àmbit supranacional. Aquesta tasca ha tingut com a conseqüència dues resolucions de l'Assemblea General de les Nacions Unides, totes dues aprovades per majories amplíssimes. El segon d'aquests textos s'aprovà el 2008; posava de manifest greus preocupacions de caire sanitari sobre les armes d'urani i instava les agències de l'ONU a actualitzar els seus estudis sobre l'impacte potencial de l'urani sobre la salut. S'aprovà amb 141 estats a favor i 5 en contra.

També hem treballat estretament amb membres del Parlament Europeu. El parlament ha aprovat diverses resolucions sobre les armes d'urani; d'aquestes, la de maig de 2008 fou la més exhaustiva i de més abast. El text instava a declarar una moratòria vàlida a tota la UE, així com a portar a terme més estudis i projectes de conscienciació sobre riscos, i rebé el suport d'un 94% dels parlamentaris. Darrerament, s'ha presentat una resolució basada en aquest text al Parlament Llatinoamericà, que l'ha aprovada.

En altres llocs, els nostres activistes han tingut un èxit considerable en l'àmbit nacional, sobretot a Bèlgica, on el 21 de juny d'enguany entrà en vigor una llei que prohibia les armes d'urani. Preveiem que, ben aviat, Costa Rica seguirà l'exemple de Bèlgica. També hem celebrat el suport d'EUROMIL —el grup paraigua que aglutina els sindicats militars europeus, Sa Santedat el Dalai Lama i, des de fa poc, el govern noruec, i que ha començat a finançar una part de la nostra tasca investigadora.

El més important és, però, que aquests èxits han contribuït a reintroduir les armes d'urani a l'agenda mundial del desarmament i a convertir la consecució d'una convenció sobre les armes d'urani en una possibilitat realista.

3. Quines lliçons s'han après i seran útils en campanyes futures?

Per a mi, n'hi ha dues que destaquen; en primer lloc, mai no s'ha de subestimar el que pots assolir amb un pressupost limitat i, en segon lloc, que la precisió i la transparència de les dades han de constituir la principal prioritat de qualsevol campanya. Una tercera podria ser que cal mantenir-se sempre centrat en el teu missatge. El nostre tema té una complexitat formidable, i resulta massa fàcil distreure's amb els debats científics i tècnics. També és massa fàcil oblidar el nostre missatge, que és bastant senzill –és immoral contaminar el medi ambient amb residus tòxics i radioactius, quan ets ben conscient del seu potencial per perjudicar la salut humana i mediambiental.

4. Quins són els principals reptes pel futur?

El setembre de 2010, l'Assemblea General de la ONU debatrà una altra vegada la qüestió de les armes d'urani. El resultat del debat dependrà de la postura adoptada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Fins ara han adoptat un posicionament polític, més que científic, sobre les armes d'urani. Aquest és del tot incoherent amb la seva responsabilitat de protecció de la salut pública i, com podria esperar-se, molts governs i fins i tot l'OTAN s'escuden en la postura de l'OMS. Fins que l'OMS no accepti que l'urani empobrit és cancerigen —un fet que té el suport d'un enorme i creixent cos de dades revisades per parells i també per l'IARC, la seva pròpia agència especialitzada en el càncer— serà difícil que es progressi.

Un altre repte consisteix a estendre el principi de precaució a les armes d'urani. Òbviament, no es pot recórrer a analitzar l'urani amb humans, però les proves amb cèl·lules o animals mostren que té un gran potencial per causar danys, tot i que alguns governs no estaran disposats a actuar fins que puguem presentar-los un vincle causal directe entre l'exposició i el perjudici per a la salut. Però exigir això equival a no entendre la natura de l'amenaça; com en el cas de l'asbest, la contaminació ambiental de les municions d'urani representa una amenaça a llarg termini per a la salut de la població civil. Una amenaça que pot trigar molts anys a revelar-se —senzillament, no podem esperar tant de temps o esperar que aquestes armes tornin a ser utilitzades. Si l'urani fos un cosmètic, un medicament o un producte de consum, les dades de toxicitat ja haurien estat suficients per a prohibir-lo però, pel sol fet que es tracta d'una arma, els governs afirmen que aquests criteris no s'hi poden aplicar.

5. Li agradaria afegir un últim comentari per als nostres lectors?

Fins ara, la resposta internacional d'Espanya a la qüestió de les armes d'urani ha estat decebedora. A les dues votacions a l'ONU, ha adoptat una postura pro-OTAN i s'ha abstingut. L'any 2008, mentre Àustria, Alemanya, Itàlia, Irlanda, Noruega, Finlàndia, Islàndia, Suïssa i els Països Baixos es trobaven entre els 141 estats que expressaven la seva preocupació i demanaven més investigació, Espanya (i Portugal) s'alinearen amb Turquia, Rússia, els principals exportadors d'urani i alguns estats de tendència pro-OTAN candidats a l'adhesió a la UE, abstenint-se sobre la qüestió.

Actualment, creiem que és improbable que aquesta situació canviï sense una resposta contundent de la societat civil. Per a l'ICBUW serà un plaer donar suport a totes les organitzacions interessades a promoure l'acceptació del govern espanyol a la postura tant del Parlament Europeu com de molts dels seus veïns d'arreu d'Europa. Donarem una càlida benvinguda a qualsevol ONG que desitgi unir-se a la nostra Coalició. Més informació a www.bandepleteduranium.org

Entrevista realitzada per Javier Alcalde