Recomanem

Més recomanacions

  • Portada del llibre

    Atlas del Militarismo en España 2009

    Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs. Atlas del Militarismo en España 2009. Barcelona: Icaria, 2009

    Resulta gratificant trobar una publicació que sigui d'utilitat tant per professionals, com activistes i ciutadans informats, o amb voluntat de ser-ho. No existia fins ara cap publicació que abordés de forma integral l'anàlisi del militarisme a Espanya. El Centre Delàs, amb més de 10 anys de trajectòria en l'estudi d'aquest àmbit, ha acabat amb aquesta situació. Orfe de l'anàlisi des de les universitats, però amb una societat civil plural i àvida d'estudis, l'antimilitarisme més rigorós, sense renunciar a la denúncia, pren forma amb la publicació de l'Atlas.

    Els vuit capítols del llibre aborden des de la despesa armamentística fins a la indústria, el comerç, el finançament, la política de defensa, les operacions militars, el panorama de la vida militar i les campanyes de desarmament. Elaborats per diferents investigadors del centre, tots ells segueixen un mateix esquema: introducció, comentaris rellevants i conclusions, facilitant-ne així la comprensió. Destaquen especialment el prolífic ús de taules, gràfics i mapes que, a més de sintetitzar la informació, abunden en la claredat expositiva.
     

  • Portada del llibre

    Security and the War on Terror

    Alex J. Bellamy; Roland Bleiker; Sara E. Davies; Richard Devetak (eds.). Security and the War on Terror. New York: Routledge; Taylor and Francis Group, 2008.

    Aquesta compilació de treballs interdisciplinaris explora la política de seguretat contemporània en relació a l'actual "guerra contra el terror". Els seus col·laboradors provenen predominantment de les "Australian Schools", tot proporcionant una comprensió crítica de la política antiterrorista i alhora oferint respostes concretes i pràctiques. El llibre aborda com els atacs de l'11-S van qüestionar la seguretat dominant i el pensament estratègic sobre les amenaces al món occidental, atès el seu caràcter asimètric i la seva imprevisibilitat.

    No obstant això, els autors mostren com la resposta a aquests actes, a través de la "guerra contra el terror" impulsada pels Estats Units, va seguir l'escola tradicionalista del dualisme i el militarisme, que va dominar la política exterior nord-americana durant la Guerra Freda. Les contribucions individuals, posteriorment, apel.len a arguments i elements basats en el dret internacional, l'ètica internacional, el feminisme i el post-modernisme per tal de discutir les conseqüències de les polítiques contra el terrorisme internacional.

  • Portada del llibre

    Zamenhof: autor de l'esperanto

    Boulton, Marjorie. Zamenhof : autor de l'esperanto. Barcelona: El Llamp, 1987.

    És aquest un bon moment per recordar la figura històrica de Lluís Llàtzer Zamenhof. creador de la llengua auxiliar universal. El proper 15 de desembre es compliran 150 anys del seu naixement. A més, el passat setembre va fer 100 anys de la celebració del congrés mundial de Barcelona, inaugurat per l'aleshores alcalde en funcions Francesc Layret, i on el rei Alfons XIII va concedir a Zamenhof l'ordre d'Isabel la Catòlica. De fet, en aquella època, en rebia moltes de condecoracions i es reunia amb la classe política de primer nivell allà on anava. A propòsit, en aquell congrés es van celebrar també uns jocs florals en esperanto, on va guanyar un tal Carles Riba.

    Zamenhof és, per damunt de qualsevol altra cosa, un home de pau, que va patir la persecució jueva des de ben petit i que a diferència d'altres que van optar decididament per la via sionista, va decidir superar tot nacionalisme ideant una forma de comunicació fàcil i neutral, creant l'esperanto com a idealisme utòpic que, de fet, va ser concebit en els seus anys d'adolescent.

    La biografia de la Marjorie Boulton no és ni la primera ni la darrera ni tan sols la més acurada. Però com diu en Jordi Carbonell i Pinyol, traductor a la versió catalana, potser sigui la que equilibra més inspiradament la documentació erudita amb l'emotivitat del tema i és sens dubte una de les més estimades entre la comunitat esperantista. A través del recorregut que en fa l'autora aprenem que en Zamenhof va refer tot el seu projecte de llengua de memòria, ja que el pare (que es guanyava la vida com a censor) va destruir el primer esborrany mentre ell estudiava medicina, per evitar-li problemes en el futur. Ens sobtarà també llegir fins a quin punt era un metge caritatiu i d'una gran humanitat, que fins i tot no cobrava als camperols més pobres. En definitiva, un llibre que ens permet conèixer l'itinerari vital d'un personatge que ha inspirat i (continua inspirant) iniciatives pacifistes arreu del món.

  • Portada del llibre

    Mujeres ante la guerra

    Cynthia Cockburn. Mujeres ante la guerra. Barcelona: Icaria, 2009.

    Cynthia Cockburn és una reconeguda investigadora que en els darrers anys s'ha centrat en l'estudi del gènere en conflictes armats i en processos de pau. És també una activista compromesa en la xarxa antimilitarista internacional de Dones de Negre. Aquest fet li ha permès accedir a altres dones activistes contra la guerra i ha donat lloc, en les seves paraules, a una recerca des de dins que té un propòsit d'acció: reforçar i donar informació a les pròpies organitzacions de dones que són objecte d'estudi.

    Durant dos anys ha recollit les experiències i reflexions de dones en llocs tant distants com Sierra Leone, Colòmbia i l'Índia i també de dones situades als dos costats d'un conflicte (Israel-Palestina i l'ex Iugoslàvia). Les diferències que emergeixen i els debats al voltant del pacifisme tenen a veure amb el que ella anomena la localització: les posicions diferents que generen perspectives diverses en relació amb la guerra.

    Malgrat això l'autora fa un primer esbós del feminisme antimilitarista transnacional i les seves aportacions teòriques. Afirma que no es pot entendre el fet de la guerra sense tenir present la perspectiva de les dones perquè les relacions de gènere actuen en el terreny del militarisme i de la guerra. Així, el militarisme reforça el patriarcat i, al seu torn, el militarisme necessita el patriarcat: els homes fan la guerra, però la guerra també fa als homes. De la lectura d'aquest llibre es desprèn que si es vol treballar per a la desmilitarització i la pau de manera efectiva s'han de revisar i canviar les masculinitats i les relacions que genera el patriarcat.