Per la Pau / Peace in Progress

Alicia Sorroza

Des de la mirada retrospectiva que ens permet realitzar una dècada, es poden extreure algunes conclusions sobre determinades conseqüències que els atacs d'Al-Qaida l'11-S han tingut tant en la seguretat interior de la Unió Europea (UE) com dels Estats Units, malgrat les dificultats comparatives entre ambdós. No obstant això, sí pot dir-se que tots dos són models de referència en la lluita contra el terrorisme de caràcter global, i en els seus esforços per protegir el territori d'amenaces terroristes i d'altra índole que posin en perill el benestar dels seus habitants.

Tot i que hi ha opinions heterogènies sobre l'impacte real dels atemptats terroristes, és difícil negar que els actes de mega-terrorisme de l'11-S hagin estat un punt d'inflexió en la necessitat d'assimilar ràpidament els nous riscos que van irrompre en el segle XXI. Davant l'amenaça terrorista es va plantejar com a necessari actuar en dues direccions: per una banda, protegir el territori, des d'una perspectiva més defensiva, millorant la resposta policial, de protecció d'infraestructures crítiques, prevenció de radicalització, etcètera, i per altra, en una dimensió externa i més ofensiva, combatent els grups terroristes d'Al-Qaida o vinculats a ella, assentats en altres països, per la qual cosa s'utilitza la força militar i en menor mesura eines de cooperació i de diplomàcia pública per intentar limitar algunes de les causes considerades estructurals del terrorisme.

Tanmateix, tant els Estats Units com els països europeus van percebre les amenaces de forma diferent, responent cadascun d'ells segons les seves circumstàncies i condicionants històrics, polítics, socials i fins i tot burocràtics, a la qual cosa cal sumar l'impacte emocional i subjectiu dels atemptats.

La reacció europea ha estat, fonamentalment, judicial i policial, i menys coherent i efectiva del que seria desitjable, amb una important dosi de dispersió institucional i normativa. Cal tenir en compte que s'ha caracteritzat per posar en marxa instruments i mesures complementàries i de coordinació a les ja existents en els seus Estats membres.

Contràriament, la reacció nord-americana es va orientar de forma preponderant a la realització d'accions ofensives, com a forma de protegir el homeland americà, tot i que sense deixar de banda una profunda reorganització de les seves capacitats i la creació de noves estructures per salvaguardar la seguretat interior. Estats Units va declarar la guerra al terrorisme d'abast global, la metàfora de la "guerra" era diagnòstic i prescripció a la vegada.¹ A poc a poc es va anar plasmant en diversos documents oficials una resposta més articulada.² El gran impacte i visibilitat de la dimensió més ofensiva i militar no ha de restar importància a les decisions i mesures que van adoptar en l'àmbit de la seguretat interior, provocant la reorganització governamental de més gran envergadura realitzada en els últims cinquanta anys.

Poc després de l'11-S, el president Bush va crear l'Oficina de Seguretat Interior i la figura del Conseller de Seguretat Interior. Aquesta oficina es va transformar en el Consell de Seguretat Interior (Homeland Security Council), organisme de la Casa Blanca responsable d'avaluar els objectius, els compromisos i els riscos dels Estats Units, i de fer les consegüents recomanacions al President. El 2009, el govern del president Obama va fusionar l'staff del Consell de Seguretat Interior i el Consell de Seguretat Nacional, per crear el National Security Staff.

L'altra novetat va ser la creació d'un nou departament (equivalent a un ministeri) del Govern Federal dels Estats Units. Aquest departament està sota l'autoritat d'un Secretari de Seguretat Interior, la missió del qual consisteix en liderar els esforços unificats per assegurar els Estats Units, prevenir i dissuadir atacs terroristes i protegir i respondre a les diferents amenaces que sorgeixin. També s'encarrega de protegir les fronteres nacionals.³

El maig del 2010 es fa ver pública una nova Estratègia de Seguretat Nacional, i a finals de juny del 2011, l'Estratègia Nacional de lluita contra el terrorisme del president Obama, que plantejava certs canvis conceptuals respecte d'anteriors documents.

Contràriament, els esforços europeus en aquesta matèria liderats per un grup de països (entre els quals es troba Espanya), tot i que limitats i dispersos, han estat molt importants per reforçar la seguretat interior dels Estats membres. La lluita contra el terrorisme global planteja grans desafiaments a un Estat convencional i encara més a una entitat tan heterogènia com la UE, a la qual s'hi han d'incorporar sensibilitats de 27 Estats, amb el conflicte latent entre els esforços dels Estats membres per retenir el control sobre les seves polítiques i instruments propis del nucli dur de la sobirania estatal.

L'11-S i molt especialment el 14-M i el 7-J han significat un punt d'inflexió en l'atenció que es dedica al terrorisme en el si de la UE. La tradicional reticència dels socis europeus va ser superada per la gravetat dels esdeveniments, la qual cosa va permetre avançar en aquesta matèria.⁴

Malgrat els seus condicionats, la UE ha impulsat importants iniciatives i s'ha dotat d'instruments de gran rellevància, com per exemple: l'euro-ordre, Eurojust, Europol, els equips d'investigació conjunts, la llista de persones i grups implicats en actes de terrorisme o la definició comuna de terrorisme. El desembre del 2003 es va aprovar l'Estratègia Europea de Seguretat (EES), document notable però criticat des de la perspectiva de la seguretat interior. Després dels atemptats de Madrid i Londres es va nomenar un coordinador de la lluita contra el terrorisme de la UE, i el novembre del 2004 es va adoptar el Programa de La Haia, en l'àmbit de l'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ), que continua amb el Programa d'Estocolm, de finals del 2009. El desembre del 2005 es va adoptar una Estratègia Europea de lluita contra el terrorisme.

Així mateix, el Tractat de Lisboa reforça l'ELSJ en l'àmbit de la seguretat interior⁵ tot i que es faci referència per primera vegada al fet que "en particular, la seguretat nacional seguirà sent responsabilitat exclusiva de cada Estat membre" (Art. 4.2 TUE)⁶. També es contempla la creació d'un Comitè Permanent de Seguretat Interior (COSI). El febrer del 2010 s'aprovà l'Estratègia de Seguretat interior⁷ i el novembre del 2010, la Comissió presentava el pla d'acció de l'Estratègia de Seguretat Interior.⁸

Finalment, es pot dir que en els últims deu anys, tant la UE con els Estats Units han avançat notablement en els seus esforços per reforçar la seva seguretat interior, tot i que ha estat innegable la millor gestió nord-americana en aquesta matèria.

1. Crenshaw, M., "¿Está Estados Unidos ganando la guerra global contra el terrorismo?", a: Powell i Reinares (eds.), Las democracias occidentales frente al terrorismo global, Ariel-RIE, 2008. (Tornar)
2. Entre ells, es pot esmentar: l'Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units, de setembre del 2002, l'Estratègia Nacional per combatre el Terrorisme del febrer del 2003 i de setembre del 2006, el Pla Estratègic Militar Nacional per a la Guerra contra el terrorisme del febrer del 2006, la renovació de l'Estratègia de Seguretat Nacional el 2006. (Tornar)
3. Per ampliar informació al respecte es pot consultar www.dhs.gov. (Tornar)
4. Powell, C. i Sorroza, A. (2008), La UE y la lucha contra el terrorismo global en las democracias occidentales frente al terrorismo global, Ariel i Real Instituto Elcano, p. 289. (Tornar)
5. Bacquias, J. (2008): Freedom, Security and Justice: the new Lisbon (treaty) agenda, European Policy Centre policy brief, online. Disponible a: http://www.epc.eu/TEWN/pdf/873079151_Freedom,%20security%20and%20justice.pdf (Tornar)
6. House of Lords (2008): The Treaty of Lisbon: an impact assessment, online. Disponible a: http://www.publications.parliament.uk/pa/ld200708/ldselect/ldeucom/62/62.pdf (Tornar)
7. Disponible a: http://register.consilium.europa.eu/pdf/es/10/st05/st05842-re02.es10.pdf (Tornar)
8. The EU Internal Security Strategy in Action: Five steps towards a more secure Europe" (COM(2010)673 final). (Tornar)