Recomanem
Sobre la violència
Hannah Arendt. Sobre la violència. Barcelona: ICIP - Angle Editorial, 2011.
Hannah Arendt és sens dubte una de les ments més lúcides i influents del pensament polític del segle XX i també una de les autores més prolífiques. El Maig del 68 i la Guerra Freda emmarquen el rerefons polític d'aquest assaig escrit en perspectiva històrica. En el text està del tot present el llegat de les guerres i revolucions de la primera meitat del segle passat. En aquesta ocasió, Arendt reflexiona sobre la violència en un context particularment agitat, prenent com a principal referent d'anàlisi els moviments socials - de noviolència i en favor dels drets civils- coetanis a la producció de l'assaig.
L'autora repassa conceptes claus de la teoria política que no eren prou clars en el pensament polític dels anys 70. "Crec que és un reflex bastant trist de l'actual situació de la ciència política el fet que la nostra terminologia no faci distincions entre paraules tan decisives com poder, fortalesa, força, autoritat i, finalment, violència". Totes aquestes paraules suggereixen mitjans de dominació entre els homes. La subtilesa del pensament arendtià aclareix les diferències entre aquests conceptes i conclou que el que singularitza la violència és el seu caràcter instrumental. També s'ocupa del tractament de l'acció política, entesa com una manifestació consubstancial a la condició humana. La xarxa de relacions humanes requereix un context plural per transcendir i adquirir substantivitat teòrica.
Malgrat simpatitzar amb el moviment noviolent, Hannah Arendt reconeix la racionalitat i el contingut emocional en l'ús de la violència com a instrumentalització per a la consecució d'uns objectius, sovint a favor de la moderació i de la justícia. Amb tot, l'autora nega que la violència tingui per si mateixa capacitat per crear poder i fundar llibertat política.
M.L.A.