Per la Pau / Peace in Progress

Jonan Fernandez
Foto: Karlos Corbella

Jonan Fernandez ha treballat activament pels drets humans i la pau al País Basc. Durant 14 anys va estar al capdavant d'Elkarri (1992-2006) i actualment dirigeix Baketik, un centre d'investigació sobre la resolució ètica dels conflictes basat en la suma de dos conceptes: pau (bak) i ètica (etik). En aquesta entrevista, Fernandez reflexiona sobre els reptes en el procés de pau al País Basc després de la fi de la violència i sobre la importància de la reconciliació per superar el conflicte.

Després de l'anunci d'ETA de cessament definitiu de la violència, ningú dubta que estem davant del principi de la fi del conflicte basc. Ara caldrà resoldre el conflicte polític i establir les bases per a la convivència i la reconciliació... Quina ha de ser la prioritat?
Els dos processos són prioritaris i el més important és que no es barregin. Cal diferenciar entre el procés de resolució del conflicte polític -veure com donar respostes als desacords polítics que hi ha a la societat basca- i el procés de reconciliació de la convivència - què fer per refer els teixits trencats al llarg de les últimes dècades-. Crec que començar per la reconciliació serà més senzill i avançar en qualsevol dels dos ajudarà l'altre.

Quins passos cal donar a l'agenda de la reconciliació?
La reconciliació té tres temps: passat, present i futur. I això no és res més que buscar una resposta compartida a tres preguntes: què ha passat en el passat i per què, què hem de fer ara, i què cal fer perquè no torni a succeir. Com a societat hem de respondre a aquestes tres preguntes mirant als ulls d'un jove de 15 anys. Hem de donar una resposta rigurosa, veraç, que no indueixi a l'odi, sinó a la integració i a la convivència.

La revisió del passat implica fer memòria, parlar de les víctimes i del perdó. És imprescindible perdonar per afrontar el futur?
El perdó és molt important, podríem dir que és gairebé fonamental, però és voluntari. Aquest és el quid de la qüestió. Es planteja com si fos una obligació o una condició, fins i tot de partida de qualsevol procés, i això és un error. Cap llei estableix que algú hagi de demanar perdó per obligació perquè és un contrasentit: la petició o la concessió del perdó formen part de la llibertat humana de rectificació i només pot néixer de la lliure voluntat d'una persona; no es pot imposar ni obligar, es pot recomanar o animar. El que és obligatori en un procés de reconciliació és el reconeixement del dany causat (el reconeixement de les víctimes), un compromís de no repetició i l'assumpció de la responsabilitat que cadascú tingui.

Quin paper han de tenir les víctimes en el procés de reconciliació?
La víctima té dret a ser escoltada, a ser reparada, a ser reconeguda, i a que no construïm el futur com si no hagués passat el que ha passat. Pel què fa a les decisions polítiques, les víctimes han de ser com la resta de ciutadans, no poden tenir un plus.

Què li sembla la creació d'un Centre de la Memòria a Euskadi? És un bon pas?
Ens sembla bé però hi ha un matís que cal subratllar. La revisió crítica del passat ha de tenir una condició innegociable: que sigui capaç d'integrar totes les vulneracions de drets humans que s'hagin produït sense cap excepció. Perquè un procés de reconciliació se'n va en orris si hi ha exclusions a l'hora de reconèixer els sofriments. Un centre de la memòria haurà de tenir en compte tota la memòria, no només una part. De la mateixa manera que haurà de recordar les 839 víctimes mortals provocades per ETA també haurà de dir que hi ha hagut 200 víctimes mortals més produïdes per grups parapolicials o d'extrema dreta o per accions policials que van vulnerar els drets humans. O haurà de parlar de la tortura... Cal fer una memòria sense excloure ni diluir: no es poden utilitzar unes vulneracions de drets humans per diluir-ne altres. Aquest és el gran repte.

Col·laborareu amb el govern basc?
Si es compleix aquest criteri que acabo d'esmentar, Baketik segur que hi col·laborarà. Però si hi ha qualsevol temptació de fer una memòria selectiva, no. Perquè no només no contribueix a la reconciliació de la convivència sinó que la perjudica.

Una altra qüestió que hi ha sobre la taula és la dels presos. Veu urgent canviar la política penitenciària?
Sobre política penitenciària el primer que s'hauria de fer és complir la legalitat i, a partir d'aquí, començar a parlar. Encara que resulti paradoxal, la política d'allunyament actual no es correspon amb el principi de legalitat i això històricament ho ha denunciat Gesto por la Paz, Elkarri, Lokarri... Caldria situar la política penitenciària al punt de la legalitat i, després, el conjunt dels partits polítics i institucions haurien de consensuar una sèrie de mesures (legislatives, polítiques o d'indult) que condueixin a humanitzar la situació penitenciària i consolidar el clima de pau. En tots els processos de pau hi ha hagut aquest tipus de mesures.

Veu el nou govern del PP preparat per fer-ho?
A curt termini no i, en solitari, probablement tampoc. Per això crec que ha de ser una decisió que compti amb el vist-i-plau de tot l'arc polític. A Euskadi sí que hi hauria una majoria molt àmplia que hi donaria suport i suposo que, amb el temps, també hi serà al conjunt de l'estat.

El govern de Rajoy sabrà estar a l'altura de les circumstàncies?
Jo vull pensar que sí. Passats uns primers mesos. hi haurà la intel·ligència suficient per saber prendre les mesures que consolidin de manera definitiva i irreversible aquest estat de coses. Des del punt de vista de la comunitat internacional, no s'entendria una altra cosa.

La fi de la violència d'ETA obliga també les organitzacions pacifistes a resituar-se. Baketik s'ha reformulat després de 5 anys de funcionament i treballarà al costat de Lokarri en el procés de reconciliació. Quin objectiu té l'acord de col·laboració?
És molt important en aquest moment unir forces i empènyer en la mateixa direcció perquè la potència social de la idea de la reconciliació sigui més gran. Lokarri i Baketik, encara que treballem en àmbits diferents, coincidim gairebé al 100% en l'orientació del de la feina. Des dels moviments socials podem col·laborar amb altres agents - el món educatiu o els ajuntaments- per crear una nova pedagogia sobre la manera d'abordar els conflictes, per potenciar una nova cultura de la convivència. Cal aconseguir que l'aprenentatge de la convivència arribi a la vida quotidiana de la gent.

Des de Catalunya també es pot jugar un paper en el procés de pau basc?
Els moviments socials i polítics catalans poden ajudar que el procés s'enforteixi des de diferents àmbits de l'estat. A l'hora de fer una lectura crítica del passat i de defensar una memòria crítica caldran mirades i opinions tant obertes com sigui possible.