Per la Pau / Peace in Progress

Roberto García Moritán

Amb gairebé 40 anys de carrera professional, centrada en temes de seguretat internacional i de desarmament, l'ambaixador argentí Roberto García Moritán té ara el privilegi de dirigir les reunions del Tractat Mundial de Comerç d'Armes (TCA) i presidir la Conferència Diplomàtica d'aquest mes de juliol a Nova York. Amb ell parlem dels beneficis que suposarà el TCA i de les dificultats que han marcat el llarg procés per a la seva aprovació.

De vostè s'ha dit que és una persona de consens, d'hàbil conducció, amb molta experiència en diplomàcia. Aquest perfil ha facilitat les negociacions del TCA? Se sent satisfet de la feina feta fins ara?

El procés del TCA comença el 2005 i des del primer moment vaig assumir la conducció de les diferents etapes evolutives. La primera, en un Grup d'Experts de les Nacions Unides, després en un òrgan subsidiari de l'Assemblea General i, finalment, al Comitè Preparatori per a la Conferència Diplomàtica per negociar el Tractat. Ha estat un camí llarg i intens, i el resultat ha estat satisfactori perquè ha permès que tots els Estats entenguin què significaria un TCA. I també ha estat un èxit si es té en compte l'asimetria de percepcions sobre temes de seguretat internacional que hi ha a l'ONU, ja que s'ha arribat a la convocatòria del juliol on els 193 membres estan disposats a negociar, cosa que no ha passat en altres òrgans, com a la Conferència de Desarmament. Estic satisfet de veure la voluntat política de tots plegats d'avançar cap a una negociació seriosa i complexa.

Un dels punts que encara cal negociar és com ha de ser el consens sobre el Tractat. Es contemplen diverses opcions: que el text s'aprovi per àmplia majoria o que els estats puguin tenir dret a veto. El consens pot ser un obstacle?

El fet que l'adopció del Tractat hagi de ser per consens és, sens dubte, un desafiament, però no és un impediment. De fet, l'experiència del Tractat sobre Armes Químiques o del de Prohibició d'Assaigs d'Armes Nuclears ha posat de relleu que el consens no és un inconvenient quan hi ha voluntat política. En el cas del TCA, malgrat les diferències lògiques de fons -manifestades durant el debat en el Comitè Preparatori- s'ha mantingut sempre el factor de la voluntat política. Sobre aquesta base, sóc optimista i no crec que la regla del consens sigui una dificultat si som capaços d'acordar i negociar els punts substancials de manera seriosa i responsable. Quan hi ha voluntat sempre hi ha una forma gramatical per trobar l'equilibri, fins i tot en una disposició jurídica.

Suposem que sobre un punt concret del tractat hi ha acord gairebé unànime, amb l'única oposició d'un o dos estats. Això es podria considerar consens?

Consens i unanimitat no són el mateix. Amb tot, a les Nacions Unides hi ha una tendència a fer servir els dos termes com a sinònims. Per això, per determinar el grau de consens hauríem de veure també altres factors sobre els quals aquests Estats s'oposen. Recentment, per exemple, en una reunió multilateral sobre un tema ambiental l'oposició d'un estat va ser considerada com a consens. Ara bé, naturalment sempre és més fàcil i còmode negociar una cosa que se sotmet a votació, però no serviria de res un Tractat que no aconseguís una adhesió universal. El vot sol ser, en molts casos, una dificultat per aconseguir aquest objectiu. Segons la meva opinió un TCA efectiu ha de ser universal i el consens pot ajudar en aquest propòsit.

Aconseguir un gran consens pot portar a un text menys ambiciós?

Tota negociació pressuposa que els estats cedeixen en les seves ambicions en nom d'un objectiu comú i és evident que el consens obliga a acomodar posicions. El resultat final, en termes de fortalesa conceptual de l'instrument, dependrà en última instància de l'habilitat d'aquesta negociació diplomàtica perquè no es perdi l'essència del que es pretén.

Quines són les línies vermelles que no s'haurien de creuar per no deslegitimar l'essència del tractat?

Pel què fa al seu abast, el TCA ha d'incloure les armes petites i lleugeres, els seus components i també les municions. No m'imagino un tractat que no inclogui aquestes armes. Quant als criteris o paràmetres, no m'imagino un tractat que no inclogui de manera ferma i categòrica la qüestió dels drets humans i el dret internacional humanitari. I, pel què fa als objectius, el Tractat ha de tendir a la regulació tant del mercat legal com de l'il·lícit.

Les organitzacions de la societat civil també defensen que el TCA reguli les tecnologies necessàries per a la fabricació de les armes, incloent les de doble ús. Veu factible que els estats assumeixin aquesta qüestió?

Si l'ús dual es refereix a les armes utilitzades per a esports i altres activitats recreatives, al meu parer s'haurien d'incloure i, potser en matèria d'implementació, considerar algun criteri que les diferenciï. Si el concepte d'ús dual es refereix a tecnologia, el tema ja pren una altra dimensió i l'experiència podria indicar certes dificultats. Això no vol dir que no es puguin trobar formes de tractar el tema esquivant la preocupació d'aquells que creuen que podria afectar les seves polítiques de desenvolupament.

Quin paper han de tenir les ONG en el procés? Haurien de poder assistir a totes les reunions de treball al costat dels estats?

Les ONG han estat un soci important des del començament. Han donat suport i han treballat molt perquè el Tractat pugui ser una realitat, i la comunitat internacional hauria d'estar agraïda per aquesta feina. A la Conferència del juliol les ONG hi seran presents i donaran a conèixer els seus punts de vista. Sense la societat civil, no hi haurà Tractat.

La violència a Síria, amb més de 10.000 morts segons l'ONU, demostra que el TCA és imprescindible? El Tractat hauria evitat les transferències d'armes a Síria?

La violència al món demostra que el TCA és necessari encara que no sigui una panacea. Lamentablement hi ha molts exemples de conflictes i violència indiscriminada, uns més urgents que d'altres. Cada cas posa en evidència que amb un instrument que reguli el comerç d'armes, l'adquisició d'armament per exercir la violència no seria un tràmit tan senzill. Els drets humans no serien violats sistemàticament i es reduiria el patiment humà. I el mateix es pot dir respecte al crim organitzat i el terrorisme. El TCA evitarà, a través d'un mecanisme de control similar a tots els estats, que aquests grups criminals tinguin un accés fàcil a les armes i farà que hi hagi una forta cooperació perquè això no passi.

Quins altres beneficis suposarà el Tractat?

A més d'estrènyer més el setge al crim organitzat i al terrorisme, contribuirà a la transparència i a la confiança entre els països i també pot tenir efecte en el camp humanitari. No serà la panacea però estic convençut que és un bon pas en la direcció correcta.