En profunditat
Els diamants conflictius i el procés de Kimberley
Antoni Pigrau Solé
La utilització del comerç de valuosos recursos naturals com a mecanisme de finançament dels grups armats en conflicte ha estat molt freqüent a l'Àfrica, com ho demostren els conflictes d'Angola, Sierra Leone, Libèria o la República Democràtica del Congo, que han causat milions de víctimes. Un d'aquests recursos són els diamants.
El Sistema Internacional de Certificació del Procés de Kimberley (des d'ara, Procés Kimberley) és una iniciativa de diferents governs de països exportadors i importadors de diamants, reunits l'any 2000 en aquesta ciutat sud-africana i que es va concretar al 2003, que respon a les propostes de diferents organitzacions no governamentals com Global Witness o Amnistia Internacional. Immediatament va rebre el suport de l'Assemblea General (Resolució 56/263, de desembre de 2002) i del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (Resolució 1459/2003).
El Sistema es refereix a diamants conflictius (conflict diamonds), entesos com a diamants en brut utilitzats pels moviments rebels o pels seus aliats per a finançar conflictes encaminats a desestabilitzar governs legítims, segons ho determini el Consell de Seguretat o l'Assemblea General de l'ONU.
Les obligacions fonamentals dels participants en el procés (no s'apliquen, en principi, a diamants en trànsit) són les següents:
1. Exigir que cada remesa de diamants en brut exportada a un participant vagi acompanyada d'un certificat generat d'acord amb les normes i amb els requisits establerts.
2. Exigir, en relació les remeses importades per un altre participant, el corresponent certificat i garantir que s'envia el més aviat possible confirmació del rebut a l'autoritat d'exportació corresponent.
3. Assegurar-se que cap remesa de diamants en brut s'exporta a, ni s'importa de, un país no participant.
4. Crear un sistema de control intern destinat a eliminar la presència de diamants conflictius en les remeses de diamants en brut importades al seu territori i exportades des del mateix; designar autoritats responsables de les importacions i les exportacions; assegurar-se que els diamants s'importen i exporten en contenidors a prova de manipulacions; i reunir i conservar les dades oficials pertinents sobre la producció, importació i exportació i comunicar-los a les autoritats del Procés.
Com a conseqüència de les deficiències en el control, la República del Congo va ser expulsada del Procés entre 2004 i 2007, any en què fou readmesa.
També la indústria del diamant va tractar d'articular un mecanisme voluntari d'autoregulació per donar suport al Procés Kimberley, que comprèn tots els diamants – en brut o tallats – i està basat en un codi de conducta del sector, dirigit a impedir la compra i venda de diamants procedents de zones de conflicte. Per a això s'ha de lliurar en totes les vendes una garantia de que els diamants procedeixen de zones lliures de conflicte; registrar les factures lliurades i rebudes i sotmetre-les anualment a una auditoria. Igualment han d'informar els seus empleats sobre les polítiques governamentals i industrials per impedir el comerç de diamants de zones en conflicte.
Al gener de 2012, el Procés Kimberley comptava amb 50 participants, que representen a 76 països (la UE i els seus 27 Estats Membres són considerats com un sol participant) i, aproximadament, un 99.8% de la producció mundial de diamants en brut. Són observadors en el Procés el World Diamond Council, que representa a la indústria del diamant, l'Organització Mundial de Duanes i diverses ONGs (www.kimberleyprocess.com). En el marc de la Unió Europea, el Procés Kimberley s'aplica mitjançant el Reglament (CE) No 2368/2002 del Consell, de 20 de desembre de 2002, que va entrar en vigor el 1 de febrer de 2003 i que ha estat modificat en diferents ocasions.
Aquest Procés ha aconseguit, efectivament, reduir de manera substancial el comerç de diamants de conflicte (pel que sembla la seva significació actual és d'un 1% del comerç de diamants, quan va arribar a representar un 15%). Però el Procés Kimberley estava dissenyat per a assegurar que els diamants no financin conflictes armats, el que s'ha demostrat com un enfocament molt limitat. Quan s'ha pogut controlar aquest tipus de comerç han passat a primer plànol altres problemes per als quals el sistema no està preparat, ja que els propis governs productors de diamants formen part d'ells. En molts casos governs autoritaris, que han aprofitat el sistema per a tallar el finançament als grups rebels i, de vegades, per a desfer-se d'ells, extreuen els diamants en un context de vulneració greu dels drets humans i se serveixen dels seus ingressos per a mantenir els seus propis règims, sense que suposin cap benefici per a les seves respectives poblacions. Això ha fet aflorar les contradiccions latents amb les ONG interessades en els drets humans o en la protecció de la mineria artesanal del diamant.
En el cas de Zimbabwe, en relació amb el jaciment de diamants de Marange, a finals de 2009, encara que el Procés de Kimberley va suspendre l'exportació dels minerals preciosos procedents d'aquest jaciment, després de les denúncies d'abusos greus als drets humans per part del règim en la zona d'extracció minera, la suspensió s'ha aixecat al novembre de 2011. Una ONG tan rellevant per al Procés Kimberley com Global Witness ho ha abandonat a l'abril de 2012, per la seva oposició a la manera, al seu judici massa tolerant, en que el Procés ha tractat aquest cas però també els de Costa d'Ivori (des de 2005 sota sancions del Consell de Seguretat que li impedeixen, entre altres coses, comerciar amb diamants) i Veneçuela (que ha abandonat voluntàriament el Procés en 2008, de manera temporal, per problemes de transparència en la política d'explotació i dificultats per al control de les seves exportacions de diamants).
Per altra banda, les enquestes periòdiques que les ONG fan entre els minoristes en diferents països europeus mostren un alt grau de desconeixement tant sobre el Procés Kimberley com sobre les mesures previstes per la indústria. Només una petita part dels mateixos lliuren al comprador certificats sobre la procedència dels diamants; i només una petita part dels compradors sol·licita aquests certificats.
En 2011 els participants en el Procés Kimberley van decidir obrir un període d'avaluació del Procés i van crear per a això un Comitè, a fi d'explorar les propostes per a millorar la seva eficiència. Si no hi ha reforma, el Procés pot entrar en una crisi irreversible.