Per la Pau / Peace in Progress

Luz Marina Bernal
Foto: Irati Lafragua

Luz Marina Bernal ha estat guardonada amb el II Premi ICIP Constructors de Pau 2012 amb altres quatre dones colombianes del col·lectiu anomenat 'Madres de Soacha'. El premi reconeix la lluita per la justícia d'aquestes dones, mares de nois executats extrajudicialment per les forces de seguretat colombianes, casos coneguts com a 'falsos positius'.

Què és un fals positiu?
El reclutament d'indígenes, camperols, joves de baixos recursos que, mitjançant promeses falses de feina, són portats lluny de casa. Allà l'exèrcit els compra com a mercaderia, simulen un combat, els assassinen i, una vegada morts, els vesteixen amb uniformes perquè semblin membres de grups al marge de la llei, com la guerrilla.

Per què els soldats de l'exèrcit assassinen aquests joves?
El 2005, durant el govern d'Álvaro Uribe, es va reglamentar el pagament de recompenses a militars per baixes de guerrillers en combat. Grans remuneracions, a més de cartes de felicitació, medalles o permisos. Això no succeeix només a Soacha: s'han denunciat més de 3.000 execucions extrajudicials a Colòmbia. Busquen les persones més vulnerables, ja que creuen que les famílies no seran capaces d'enfrontar-se a l'estat. Som molt poques les que estem disposades a continuar lluitant per la seva memòria.

Què li va passar al seu fill i per què es va formar el grup Madres de Soacha?
El meu fill Fair Leonardo Porras Bernal, de 26 anys i amb una deficiència mental, no sabia llegir ni escriure, ni coneixia el valor dels diners. El 8 de gener de 2008 va desaparèixer i pocs dies després el va assassinar una brigada de l'exèrcit. Des de llavors, formo part del grup Madres de Soacha, format ara per 21 famílies. Vam descobrir que els van assassinar amb l'únic propòsit d'obtenir beneficis. Els van robar la identitat i els van ficar en fosses comunes perquè no els trobéssim. La nostra fita és lluitar contra un estat que no vol acceptar el que va passar i que és responsable dels assassinats.

Quantes denúncies han presentat i en quin moment es troben?
En el cas de Soacha, hi ha 19 casos denunciats. L'any 2011 es van condemnar vuit militars per dos nois trobats al municipi de Cimitarra. Pel cas del meu fill s'ha condemnat sis militars, tot i que el de més categoria està evadit. El que més ens preocupa és que encara hi ha set casos que es troben en absoluta impunitat. Els jutges no estan acceptant que hi ha un grup criminal dins l'exèrcit, i tampoc reconeixen que són crims de lesa humanitat. És molt trist i aquí ningú, absolutament ningú, no s'hi pronuncia.

En el cas del seu fill i en d'altres, s'ha demostrat que les acusacions de pertinença a un grup il·legal eren falses. Quina és la resposta del govern?
L'any 2010, el llavors president Uribe es va reunir amb algunes mares i els va oferir una indemnització de 18 milions de pesos. Quan m'ho van oferir a mi, els vaig dir que jo no vaig parir els meus fills per a la guerra ni per a vendre'ls. Fins i tot vaig demanar que diguessin al president que, si es tractava de negociar i donava 18 milions de pesos pel meu fill, d'un estrat baix, jo li donava 40 milions per un dels seus. El meu fill és un ser insalvable, ni tots els diners del món podrien tornar-me'l. El que jo exigeixo és veritat, justícia i no repetició d'aquests fets.

La seva lluita contra la impunitat té riscos. Reben amenaces?
Sí, des de la primera denúncia. María Sanabria va ser abordada per dos homes i li van dir que, si no callava, li passaria el mateix que al seu fill. A mi em van començar a amenaçar l'any 2009: em demanen que em calli o que li passarà alguna cosa al meu altre fill. Ens deixen notes amb bales a casa dient que són per a nosaltres. Tenim por, perquè tenim altres fills, però penso donar la meva vida per aquesta lluita.

Confia en les actuals negociacions de pau entre el govern i les FARC?
El procés el va generar el president d'un dia per l'altre perquè vol aconseguir la pau durant el seu govern. Com a víctima, anhelo la pau per a les properes generacions, però crec que aquest procés no és positiu perquè està construït sobre mentides. No han entrevistat cap víctima per saber què en pensem. Només els interessats estan negociant.

Quin paper hauria de tenir la societat civil?
Les organitzacions, les víctimes i els advocats que ens representen haurien de tenir un paper important i no els han tingut en compte en aquest procés. Seria molt trist que aquest fos un procés d'una gran mentida.

Quines condicions són imprescindibles per a la pau a Colòmbia?
Colòmbia necessita igualtat de drets, que es lliurin les armes, que no es continuï assassinant la gent del camp. Que no hi hagi gana i que hi hagi educació, salut i un sostre dignes per a les persones sense recursos. I que es respecti els defensores i defensores dels drets humans. A Colòmbia no hi ha respecte, tenim les presons plenes de defensors dels drets humans.