Per la Pau / Peace in Progress

Kathi Lynn Austin

Pel rus Andrei Kosolapov, l'hotel davant de la platja tropical era la tapadora ideal per llançar la seva empresa de tràfic d'armes. Amb vistes al mar blau turquesa i un bar amb força whisky, tot el que necessitava era l'aprovació del Govern de la República de Maurici a la seva sol·licitud d'un certificat d'operador aeri.

Quan vaig entrevistar a Kosolapov el juny de 2012 al White Shell Restaurant and Lounge, disposava d'avions, pilots, empreses fantasma i funcionaris locals corruptes. Només li faltava el vistiplau oficial per poder començar a fer contraban d'armes a algunes de les zones més conflictives del món: el Sudan, la República Democràtica del Congo i, possiblement, Síria. Fins i tot tenia una coartada eficaçment provada en cas que fos enganxat in fraganti amb les armes: al·legaria que només era un "transportista".

Kosolapov havia après els trucs del comerç al mercat negre d'un mestre, el seu antic cap ViktorBout. Conegut com "el mercader de la mort", Bout va acumular milions amb els seus negocis, que esquivaven les sancions de l'ONU, i va evadir la seva responsabilitat durant quasi dues dècades aprofitant llacunes legals i lleis nacionals contradictòries, i gràcies a la falta d'un sistema internacional que regulés les operacions transfrontereres dels traficants d'armes. Bout havia pogut utilitzar l'excusa "només sóc un transportista" perquè pocs estats tenien una definició sòlida de "broker d'armes".

El terme tècnic "broker d'armes" (o "corredor d'armes") es refereix a l'intermediari que fa de pont entre els proveïdors d'armes i els que les disparen. Dels quatre actors principals implicats en una venda d'armes: proveïdor, broker, agent que efectua l'entrega i usuaris finals, només un facilita la transacció de principi a fi, el broker d'armes. I, ja que el broker és l'actor central que fa servir la tapadora d'un negoci legítim per desviar armes al comerç il·lícit, hauria de ser aquesta figura la que estigués regulada de la manera més estricta.

Els agents de l'ordre, els experts de l'ONU i els investigadors del tràfic d'armes –com jo- havien posat grans esperances en el Tractat de Comerç d'Armes (TCA), una nova eina internacional que faria més difícil als traficants il·legals exercir el seu negoci mortífer. Però, l'aprovació del TCA l'abril passat realment dificultarà les coses als caps del tràfic d'armes que esperen substituir a ViktorBout?

La resposta a aquesta pregunta no es troba en el text del TCA sinó en la seva implementació efectiva.

Gràcies a la forta pressió de la societat civil i dels estats més progressistes, el TCA inclou una important secció sobre el "desviament", una tècnica clàssica utilitzada pels delinqüents que introdueixen als conductes il·lícits armes comprades legalment. Però, en canvi, la secció del TCA dedicada específicament al corretatge és la més dèbil. L'article només conté dues frases aigualides que no són suficients per crear l'estàndard internacional obligatori i el règim d'autoritzacions que haurien suposat un canvi significatiu per les desenes de milers d'innocents que cauen víctimes dels conflictes.

Molt pocs dels més de 52 països que disposen de lleis relatives als corredors d'armes, com el Regne Unit, tenen definicions que comprenen tota la diversitat d'intermediaris, incloent, per exemple, els transportistes i financers. Encara menys països requereixen el registre, l'obtenció d'autorització i la supervisió extraterritorial d'aquests actors. A més, sense una llista d'alerta mundial, els països desprevinguts continuaran tenint dificultats per distingir els operadors clandestins dels comerciants legítims.

Els promotors del Tractat senzillament no poden quedar-se parats i permetre als governs que regulin la qüestió dels brokers com millor els sembli. En el moment en què els estats comencen a utilitzar les directrius del TCA per promulgar lleis efectives, cal una acció concertada per abordar les carències del llenguatge imprecís del TCA en la qüestió del corretatge d'armes. Per assegurar que els traficants d'armes il·lícits no eludeixen el nou reglament mundial, què haurien de veure's obligats a fer els governs?

Per començar, recomano aquestes "set regles d'or":

1. Establir una definició global de corretatge: La definició ha de ser suficientment àmplia per cobrir la vasta gamma d'activitats que porten a terme els brokers d'armes. Per exemple, hauria d'incorporar a transportistes, agents financers, proveïdors d'assegurances i a tots els altres facilitadors.
2. Autoritzar i registrar: Les reglamentacions nacionals han d'incloure el registre de tots els corredors, fins i tot dels que operen extraterritorialment. També haurien d'exigir l'obtenció d'una autorització individual per cada transacció internacional d'armes.
3. Verificar, verificar i verificar: Tant els estats exportadors com els importadors haurien de verificar que els brokers involucrats estan registrats i autoritzats adequadament i que es controla que les armes transferides corresponen a les autoritzacions.
4. Portar la responsabilitat més enllà de les fronteres: Els estats han de regular les activitats dels seus ciutadans tant en el seu país com a l'estranger. Sense una aplicació extraterritorial, els traficants senzillament operaran en països amb una regulació o implementació dèbils.
5. Portar a terme un treball d'equip: Els estats haurien d'assistir-se proactivament els uns als altres en les investigacions i el processament dels brokers sospitosos. Aquest tipus de col·laboració farà més eficaç la persecució de traficants àgils i de xarxes criminals transnacionals.
6. Registrar i compartir: Els estats han de mantenir els registres adequats i intercanviar informació relativa a les activitats dels brokers. La capacitat d'assenyalar als brokers il·legals és clau per fer que aquests s'hagin de fer responsables dels seus actes.
7. Tipificar com a delicte i castigar: Les lleis nacionals haurien de tipificar els actes de corretatge il·lícit com a delictes i establir sancions adequades.

El Tractat de Comerç d'Armes té el potencial per canviar la situació de la lluita contra l'abús dels traficants d'armes. Amb l'objectiu de garantir que es desenvolupi el seu potencial per salvar vides, els estats han de recórrer el tram final d'aquest camí. Han de demostrar que tenen la voluntat política per superar el dèbil estàndard que regula el corretatge d'armes en el text del tractat. Haurien d'emular els països que ja posseeixen lleis sòlides, amb l'objectiu d'assolir, de manera efectiva, l'estàndard internacional més alt possible. Fins que això passi, el llegat dels mercaders de la guerra com Viktor Bout seguirà viu.

[1]Conflict Awareness Project és una organització no governamental internacional que investiga i porta davant de la justícia a traficants d'armes, mercaders de la guerra i xarxes delictives transnacionals que impulsen conflictes a tot el món.