Per la Pau / Peace in Progress

Jordi Armadans

Jordi Armadans, politòleg i periodista, és el director de FundiPau. Com a membre de la coalició Armes sota Control, ha seguit les negociacions del TCA des de Nova York.

Catalunya ha participat activament en el procés de negociació del TCA. Per què?

A Catalunya hi ha una sensibilitat especial en els temes de pau que fa que, tot i ser un país petit i sense participació directa en molts afers diplomàtics i polítics en l'àmbit internacional, hi hagi un seguiment de moltes qüestions relacionades amb la pau. Comparat amb altres països, que són més grans, són estats i tenen diplomàcia, etc., a Catalunya hi ha hagut una visió d'entendre que l'aprovació del TCA era un procés important i que no en podíem quedar despenjats. A més, ha tingut les dues potes: la de la societat civil activista, implicada en la campanya directament, i la part d'un centre d'anàlisi i de recerca, que també és una dimensió important.

De quines maneres concretes hem contribuït a que ara tinguem aquest tractat?

Bàsicament de tres maneres: a) sensibilització, perquè nosaltres som molt conscients de la problemàtica del comerç d'armes, del gravíssim impacte humanitari de la proliferació i el descontrol de les armes, però això no és un tema conegut i cal donar a conèixer aquesta realitat i el fet que cal fer alguna cosa; b) connexió amb la xarxa internacional, participar en les campanyes, en els moments i en les accions internacionals, així com la participació física al procés diplomàtic; i c) incidència política, el contacte amb el Govern espanyol per veure que realment n'estigui al cas, que participi a les conferències diplomàtiques, etc.

Contactes també amb el Govern andorrà?

Andorra és un estat molt petit i la seva gent a Nacions Unides està col·lapsada per milions de processos en els quals han de participar i, per tant, hi ha moltes coses en les que no tenen capacitat de ser presents. És cert que a través de la informació que els hi vam passar, de l'estímul que els hi vam fer, es van implicar i van sumar el seu vot i la seva presència a la part final del procés. És un element del qual estem molt contents.

En l'àmbit institucional, quin ha estat el rol dels ajuntaments i/o del Parlament?

Un procés molt maco que s'ha fet a pocs països va tenir lloc el juny de l'any passat, abans de la conferència diplomàtica. La quantitat d'ONG, ajuntaments, el Parlament de Catalunya… que es va aconseguir mobilitzar perquè expressessin públicament el seu suport al TCA demostra que la sensibilització que es va fer aquí genera més sensibilització, perquè se'n parla més als mitjans de comunicació, però alhora també obliga als governs respectius a estar més al cas del tema. En aquest sentit, el TCA va aixecar un suport social i institucional important.

Quina és la relació entre la campanya pel TCA i les campanyes anteriors?

És interessant, perquè és molt poc conegut el fet que probablement l'element previ més antic de coordinació d'ONG és una campanya que es va iniciar a l'Estat espanyol: Hi ha secrets que maten, del 1994, en la qual Vicenç Fisas, una persona amb un gran lideratge i expertesa en aquest tema, impulsa i aconsegueix que ONG que no són del moviment per la pau s'impliquin: Amnistia Internacional, Intermón, Metges sense Fronteres i Greenpeace.

Què es demanava amb Hi ha secrets que maten?

Demanàvem que no hi hagués tanta opacitat i que hi hagués més transparència en el comerç d'armes espanyol. El fet que ONG molt grans treballessin plegades per un tema com aquest va ser una part de l'experiència interessant, que després es va replicar. Per tant, hi ha un fil que ve molt de lluny, però que també ha influït en l'àmbit internacional.

Recuperant la idea amb la que iniciàvem aquesta conversa, creus que als partits polítics catalans hi ha consens sobre la política exterior que s'hauria de fer des d'aquí?

Penso que la sensibilitat de la que he parlat abans s'ha contagiat socialment i, d'alguna manera, els actors polítics beuen i participen d'aquesta tradició. De fet, en tots els processos de desarmament internacional en els quals hem participat i hem demanat al Parlament de Catalunya que es mullés, ho ha fet i, a més, amb tots els partits polítics, en unanimitat: en el TCA, en les armes nuclears, les bombes de dispersió i les armes lleugeres. També cal destacar el fenomen de l'objecció de consciència. Moltíssims joves d'aquests país van fer-se objectors i insubmisos. Això és un pòsit que fa que molta gent tingui present que Catalunya té una certa significació en els temes de pau i qualsevol partit que pensi en quin paper hauria de tenir Catalunya en el futur en l'escena internacional no ho pot obviar.