RECOMANEM
Més recomanacions
-
Qatar: el país més ric del món
Sanromà Moncunill, Món. Qatar: el país més ric del món. Barcelona: Edicions de 1984, 2013.
En la geopolítica actual, Qatar és el gran desconegut i, alhora, l'actor més important dels que han aparegut en els darrers anys. Amb una diplomàcia intel·ligent i subtil, fent servir el poder suau dels diners i l'atractiu de la comunicació, probablement és l'estat del món que té una influència més desproporcionada des del punt de vista de la mida de la seva població.
El llibre tracta aquestes qüestions i moltes d'altres, des de pinzellades d'anàlisis sociològica sobre la vida dels habitants de l'emirat àrab fins a les condicions de vida del personal immigrant, en ocasions molt proper a un sofisticat sistema d'esclavisme modern.
Escrit en un estil fresc, però alhora rigorós, coma bona obra periodística fa servir les dades necessàries a cada moment. La situació que dibuixa és, però, inquietant. Entre línies, aquesta obra sembla avisar dels compromisos, sovint díficils d'equilibrar, que s'estan fent a la política internacional entre democràcia, creixement econòmic i respecte dels drets humans. D'alguna manera, l'autor ens interpel·la i fa que ens haguem de qüestionar coses que potser encara no ens havíem plantejat. En altres paraules, estem disposats a seguir el model de Qatar?
X.A.
-
Merchant of Death
Farah, Douglas; Braun, Stephan. Merchant of Death: Money, Guns, Planes, and the Man Who Makes War Possible. New Jersey: Wiley, 2008.
Viktor Bout. El mercader de la mort. Una frase que va fer fortuna a la premsa. I a Nacions Unides. I a diferents sectors de la diplomàcia internacional. L'home que amb una flota d'avions més gran que la de diversos països de la OTAN, violava embargaments i venia armament a ambdues parts a desenes de conflictes armats. Sobre tot a Àfrica. Protegit pel govern rus, fins i tot el govern nord-americà hauria utilitzat els seus serveis. I mentre les ONG demanaven una campanya internacional per aconseguir un tractat internacional sobre comerç d'armes, el traficant d'armament més famós del cinema (pensem, per exemple, en El Senyor de la Guerra), seguia cultivant amistats entre els dictadors africans i acumulant una enorme fortuna personal.
Des de la fi de la Guerra Freda fins a l'actualitat, passant per les guerres dels Balcans, els genocidis africans, l'11S i les guerres a l'Afganistan i l'Iraq, a tot arreu sembla ser-hi la seva empremta. Els autors destaquen que va tenir la sort d'actuar en un moment en què les amenaces transnacionals no acabaven de ser considerades prou importants per uns serveis d'espionatge massa deutors del realisme de les relaciones internacionals, que únicament considera els estats com a actors dignes d'atenció.
Aquest llibre, escrit per dos periodistes nord-americans experts en la temàtica i amb un currículum prestigiós s'endinsa en les dades disponibles per oferir-nos un retrat bastant fidel a la realitat, d'una figura esfereïdora, probablement el millor en la seva especialitat, en la seva professió. La mort.
X.A.
-
Armado y peligroso
Kasrils, Ronnie. Armado y peligroso. Txalaparta, 2012.
Aquest llibre és essencial per entendre una bona part de la lluita contra l'apartheid i en bona mesura, complementa els ja clàssics 'Llarg camí a la llibertat' i 'Converses amb mi mateix' de Nelson Mandela. Perquè cal no oblidar que aquesta lluita existí simultàniament en molts fronts. Hi havia accions massives de resistència i desobediència civil noviolenta, hi havia accions del boicot internacional en molts àmbits... però també hi havia la lluita armada. Ronnie Kasrils explica aquí les raons que el van portar a participar d'activitats de sabotatge i a passar bona part de la seva vida formant a activistes que prendrien part en incomptables accions armades. És un llibre sincer, tot i que com no podia ser d'una altra manera, esbiaixat. D'una banda, els crims de l'apartheid se'ns descriuen amb tota la seva cruesa. D'altra banda, punts d'autocrítica hi són, però potser n'hi hauria d'haver més. Després del procés de pau a Sud-àfrica, l'autor ocupà càrrecs de primera línia al govern per acabar dedicant-se al que sembla ser la seva vocació: la mediació i la transformació dels conflictes. Cal destacar que, com bona part dels activistes sud-africans contra la segregació al seu país, s'ha distingit en els darrers anys per criticar públicament les polítiques israelianes en aquest sentit, essent un ferm partidari de la campanya de boicot, desinversió i sancions.
X.A.
-
La primavera árabe: el despertar de la dignidad
Ben Jelloun, Tahar. La primavera árabe: el despertar de la dignidad. Madrid: Alianza, 2011.
L'escriptor marroquí Tahar Ben Jelloun, reconegut amb el Premi per la Pau de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (2006), demostra un cop més les seves habilitats com assagista oferint-nos una nova visió de les primaveres àrabs: les revoltes que estan transformant l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica des de finals de 2010.
Amb La primavera árabe: el despertar de la dignidad, Ben Jelloun es posa dins les ments de cada un dels dictadors àrabs que van haver de donar resposta a l'onada de protestes pacífiques que demanaven democràcia, un augment dels drets de la població, i millores econòmiques.
Escrit en un to lleuger, crític, i en ocasions irònic, l'escriptor marroquí revela a qui culparia Ben Alí de les protestes, abans d'exiliar-se a l'Aràbia Saudita, o què devia pensar Mubarak mentre es produïen els greus enfrontaments que van causar 846 morts al país on havia governat durant 30 anys.
Sense oblidar-se del seu Marroc natal ni del paper que els països europeus han tingut en la consolidació d'alguns d'aquests dictadors -recordem les fotografies d'Aznar, Zapatero, Sarkozy o Berlusconi amb el dictador libi Gaddafi- Ben Jelloun presenta un relat directe que permet que tothom entengui que "arriba un moment que l'home humiliat es nega a viure de genolls i exigeix llibertat i dignitat, fins i tot arriscant la seva vida".
M.S.
-
Global Peace Index 2013
http://www.visionofhumanity.org/#/page/indexes/global-peace-index
L'Institute for Economics and Peace acaba de publicar la setena actualització de l'Índex de Pau Global, un indicador que mesura el grau de pau de cada país. L'índex té en compte 22 factors, que van des del nivell de despesa militar fins a les relacions amb els països veïns o el percentatge de població a la presó.
Els resultats mostren que el món és un 5% menys pacífic que fa 7 anys, quan es va començar a fer aquest índex, a causa d'un fort augment del nombre d'homicidis. Europa és la regió més pacífica, ja que allotja 13 dels 20 països amb millor puntuació, incloent Islàndia, que està al capdamunt de la llista, i Dinamarca, que es troba en segon lloc.
Els tres països menys pacífics del món són l'Afganistan, en guerra des de l'invasió dels Estats Units, Somàlia i Síria, que ha perdut 87 posicions en els últims 7 anys. Líbia, recuperant-se de l'època Gadaffi, ha estat el país que més ha millorat els resultats en relació a l'any passat.
L'Estat espanyol ha quedat en 27è lloc de 162, per darrere de Taiwan (26è) i Polònia (25è). L'Estat és avui una mica menys pacífic que el 2012, sobretot a causa de l'augment del nombre de manifestacions amb violència.
L'Índex de Pau Global és una bona eina que recomanem utilitzar per informes i investigacions. De fet, governs i organitzacions internacionals com Nacions Unides, el Banc Mundial o diverses ONG el fan servir habitualment.
M. S.