En profunditat

Articles centrals

El preu de la riquesa. Cas Chevron Texaco

Pablo Fajardo Mendoza
Advocat dels afectats de l'Amazònia equatoriana en el judici contra Chevron Corporation
Pablo Fajardo

Pablo Fajardo

A mitjans de la dècada dels 60 es va iniciar el pitjor desastre ambiental perpetrat per una empresa petroliera, a la regió Nord de l'Equador. Les víctimes, els pobles originaris: Siekopai, Sionas, Cofanes, Wuaorani, Tetetes i Sansahuari; després també els pobles Shuar, Kichwas, i milers de colons; el victimario Chevron Corporation, abans Texaco; en total, més de 30.000 éssers humans afectats, centenars de morts amb càncer, percentatge d'avortaments espontanis 2.5 més alt que a la resta de l'Equador, dues cultures indígenes extingides, extrema pobresa a la regió, entre d'altres efectes.

Inicialment l'Estat Equatorià va lliurar una concessió a l'empresa Texaco (ara Chevron) d'aproximadament 1.5 milions d'hectàrees per tal que explorés i extragués petroli; però la petroliera, a més d'explorar i explotar petroli, va contaminar una extensió territorial de més de 450 mil hectàrees de selva.  El fràgil territori amazònic va ser envaït d'una forma brutal tot trencant l'equilibri ecosistèmic i afectant greument als seus habitants i finalment a l'Equador i al món, pels danys provocats a una de les regions de major diversitat biològica, la importància de la qual reconeguda per a la producció d'oxigen i la principal font d'aigua dolça del planeta.

La desbrossada de la selva, l'ingrés de maquinària, l'arribada de treballadors petroliers, la sísmica, van ser l'inici d'un desplaçament criminal dels col·lectius assentats a la regió, però també de la migració d'espècies animals i l'extinció d'importants famílies de plantes, que eren font de medicaments i sosteniment alimentari dels pobladors amazònics.

Violència social, racisme, violacions sexuals, alcoholisme, s'anaven establint en el que abans era un sistema pacífic de convivència humana en la seva relació amb la naturalesa.  El xoc cultural que va començar a minar les bases de subsistència de les cultures ancestrals, obligades a incorporar-se a una nova estructura dependent, majoritàriament, dels ingressos que rebien com treballadors en la indústria petroliera.

356 pous i 22 estacions de producció van ser la base d'un negoci rendible, marcat per l'estalvi en les despeses de la petroliera, causant d'una contaminació mai no registrada i que responia a un procés sistemàtic d'ús de tecnologia barata, no utilitzada a cap altre país del món.

16 mil milions de galons d'aigua tòxica regada a estorades i rius, que encara ara són la principal font d'abastament del líquid vital per a la població; abocament intencional de 650 mil barrils de cru directament a la selva; 880 piscines sense recobriment per la que filtren els tòxics; la instal·lació de sistemes de "coll de ganso" per desfogar el cru i aigües de perforació cap a rius i estorades. Tots aquest elements van impactar fortament en l'ambient i la població, que continua sofrint malalties relacionades amb la contaminació.

La part més visible d'aquesta realitat són les afectacions a la salut, amb el desenvolupament de malalties directament associades als químics utilitzats en la indústria petroliera: un índex d'avortaments 2.5 vegades major que la mitjana nacional; leucèmia en nens de 0 a 4 anys, amb un índex que supera tres vegades les existents al país; increment de càncer en una taxa de 150%, amb un nivell de mortalitat 130% major que en altres zones. S'hi sumen violacions als drets humans i col·lectius, nivells de pobresa creixent per la improductivitat de la terra, mort d'animals de corral i afectació a la flora i la fauna originària.

Aquesta realitat és l'origen del judici ambiental més gran de la història en matèria ambiental, tant per la magnitud de la contaminació, com pel temps demorat en el seu tràmit.  20 anys s'han complert des que es va iniciar la primera demanda a Nova York. A l'Equador s'instaura l'any 2003 i el 14 de febrer de 2011, la Cort Suprema de Justícia dicta la sentència en primera instància.

230 mil pàgines d'informació analitzades, més de 40 testimonis de persones afectades per les operacions de Texaco; 106 informes pericials, 60 dels quals van ser pagats totalment per Chevron; més de 80.000 resultats químics de les mostres preses al terra, aigües o sediments; diversos estudis de salut elaborats de manera independent per experts estrangers; més la inspecció i verificació directa del Jutge a 54 llocs operats per la petroliera, són l'aliment d'una condemna per més de 19 mil milions de dòlars, que la petroliera haurà de pagar per a la reparació dels danys.

Aquesta sentencia ratificada en segona instància, en el Ple de la Corte Provincial de Sucumbíos, va determinar que els demandants iniciessin les accions de cobrament. Chevron, per preservar els seus interessos, va retirar tots els seus béns i actius de l'Equador, per tant els afectats han hagut de recórrer a processos internacionals. A cada país en els que s'estableixen les demandes de cobrament, la petroliera, de la mateixa manera com ha actuat a l'Equador, recorre a diversos mecanismes que inclouen pressions de tipus econòmic i polític, a més de males pràctiques processals, per evitar el pagament de la sentència. Fins ara els actors hem plantejat tres accions d'execució de sentència en l'exterior; aquests països són: Canada, Brasil i Argentina, tanmateix estem planificant altres accions en diferents jurisdiccions on Chevron té actius; entre ells diversos països sud-americans, asiàtics, d'Oceania i europeus; l'objectiu dels demandants és perseguir els actius de Chevron fins a cobrar l'últim centau del deute que manté Chevron amb nosaltres.

Després de 20 anys de lluita, per fi, ha arribat la decisió de la Cort Nacional o Cort Suprema de justícia de l'Equador, en la qual es ratifica la condemna a Chevron pel crim ambiental comès en l'Amazonía Ecuatoriana. La sentència de 222 pagines, és contundent en ratificar la condemna a Chevron.

Tanmateix, argüint la falta d'una llei expressa, els jutges Nacionals de l'Equador, van treure la condemna per la mala conducta de Chevron i l'abús del dret. Recordem que en les dues sentències anteriors, s'havia ordenat que Chevron demanés disculpes públiques, i en cas de no fer-ho, es duplicaria la suma de la sentència. L'obligació de disculpar-se i la duplicació de la sentència no s'han donat. En altres paraules, l'abús del dret, l'afectació o el dany moral psicològic causat a les víctimes després de 20 anys de judici i l'ús d'artificis per dilatar un procés, no són sancionats. Tan debò que aviat, els països adoptin normes que castiguin aquestes conductes inapropiades i lesives per a la humanitat i el dret.        

La justícia continua sent parcialment esquiva per a les poblacions afectades, davant el poder econòmic i la influència política de la transnacional Chevron Corporation.