En profunditat
Espanya i la Cort Penal Internacional
Antoni Pigrau
La delegació espanyola en la Conferència de Roma de 1998, encapçalada per l'Ambaixador Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, actual Representant Permanent d'Espanya davant de l'ONU, va tenir una participació molt activa en el grup de països impulsors del que va ser l'acord final de creació de la Cort.
El Govern espanyol va ratificar l'estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (CPI) el 19 d'octubre de 2000. Prèviament les Corts havien autoritzat l'esmentada ratificació, d'acord amb les previsions constitucionals, mitjançant la Llei Orgànica 6/2000, de 4 d'octubre (BOE de 5 d'octubre de 2000). Espanya ha fet una declaració en virtut de l'opció que permet l'incís b) del paràgraf 1 de l'article 103 de l'Estatut de la CPI per la qual: "Espanya declara que, en el seu moment, estarà disposada a rebre persones condemnades per la Cort Penal Internacional, a condició que la durada de la pena imposada no excedeixi del màxim més elevat previst per a qualsevol delicte d'acord amb la Legislació espanyola. " Això s'explica per la possibilitat que la CPI imposi penes de cadena perpètua, que no estan contemplades en la legislació penal espanyola actual.
L'Estatut de la CPI va entrar en vigor, per als primers seixanta Estats que el van ratificar, l'1 de juliol de 2002. Actualment són 111 els Estats Part.
Per fer plenament operatiu el vincle de complementarietat que s'estableix entre la jurisdicció de la CPI i les jurisdiccions nacionals, és condició necessària que cada un dels Estats Part s'asseguri que la seva legislació atribueix als seus tribunals nacionals la jurisdicció per jutjar els crims incorporats a l'Estatut de Roma i que les seves lleis penals materials qualifiquen com a punibles tots els comportaments tipificats a l'esmentat Estatut. En el cas d'Espanya aquestes adaptacions legislatives s'han realitzat especialment a través de la Llei Orgànica 15/2003, que va modificar el Codi Penal (BOE de 26 novembre de 2003). Els aspectes més significatius d'aquesta llei, pel que fa a la CPI, són la modificació dels terminis de prescripció dels delictes, la definició de la tortura, la incorporació dels delictes contra l'administració de justícia per la CPI, la incorporació dels crims contra la humanitat i d'alguns crims de guerra i la inclusió de la responsabilitat dels superiors i els efectes de les seves ordres, per delictes comesos pels seus subordinats.
Igualment per articular els diferents aspectes materials o institucionals necessaris per articular la cooperació entre la CPI i els tribunals espanyols, va ser adoptada la Llei Orgànica 18/2003, de 10 desembre, de Cooperació amb la Cort Penal Internacional (BOE de 11 de desembre de 2003). Entre aquests aspectes la Llei preveu els supòsits en què, per haver-se exercit o estar exercint-se jurisdicció penal a Espanya per conèixer de determinats fets presumptament constitutius de crims contemplats a l'Estatut de Roma, és procedent demanar la inhibició al Fiscal de la CPI, si aquest es proposa iniciar una investigació conforme a l'Article 18 de l'Estatut de Roma o impugnar la competència de la CPI o l'admissibilitat d'un assumpte d'acord amb l'Article 19 de l'Estatut de Roma. També s'estableix que només l'executiu, mitjançant acord del Consell de Ministres, podrà sol•licitar al Fiscal de la CPI l'obertura d'una investigació, negant així aquesta possibilitat d'iniciativa a qualsevol instància judicial espanyola. A més es va incloure en aquesta llei una disposició (l'article 7.2) que no tenia res a veure amb la cooperació amb la CPI, sinó més aviat amb un intent de retallar la jurisdicció universal a Espanya, en impedir als òrgans judicials espanyols o als fiscals obrir - d'ofici, o després de denúncia o querella - qualsevol procediment quan es tracti de fets succeïts en altres Estats, els presumptes autors del qual no siguin nacionals espanyols i per a l'enjudiciament del qual pogués ser competent la CPI i permetent només les primeres diligències urgents per a les quals poguessin tenir competència.
Aquest pas ha estat completat per la Llei Orgànica 1/2009, de 3 de novembre, "complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina judicial, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial" (BOE de 4 de novembre de 2009) que ha modificat en un sentit molt restrictiu les possibilitats d'actuació que l'article 23.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial de 1985, oferia a l'Audiència Nacional espanyola en l'àmbit de la persecució universal dels crims de competència de la CPI. Efectivament ara es diu que perquè els tribunals espanyols puguin ocupar-se'n "haurà de quedar acreditat que els seus presumptes responsables es troben a Espanya o que existeixen víctimes de nacionalitat espanyola, o constatar-se algun vincle de connexió rellevant amb Espanya i, en tot cas, que en un altre país competent o al si d'un Tribunal internacional no s'ha iniciat procediment que suposi una investigació i una persecució efectiva, en el seu cas, de tals fets punibles."
Amb això la Cort Penal Internacional ha d'esperar una molt escassa col•laboració per part de la jurisdicció espanyola quan més la necessitaria, és a dir en relació amb la persecució dels crims que impliquen a les autoritats dels Estats que no són Part a l'Estatut de Roma, comesos als seus respectius territoris i contra seus respectius nacionals.