Recomanem

La idea de la justicia

Amartya Sen. La idea de la justicia. Madrid: Taurus, 2010

El fet que un Premi Nobel d'Economia escrigui sobre filosofia no és massa freqüent. Estem parlant d'un autor que porta molts anys plantejant desafiaments al model econòmic dominant. Si aquest model situa l'interès propi com a factor primordial de la motivació humana, Amartya Sen, en canvi, n'emfatitza els valors de les persones. Estem parlant de l'economista que va demostrar que la fam no és conseqüència de la manca d'aliments, sinó de desigualtats en els mecanismes de la seva distribució. Estem parlant de la força inspiradora de l'Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides. Estem parlant del creador del concepte de 'capability' o capacitació. És a dir, un govern ha de ser jutjat en funció de les capacitats concretes dels seus ciutadans. Que en un país els ciutadans tinguin el dret constitucional a votar no significa res si no es reuneixen totes les condicions perquè els ciutadans puguin exercir la seva capacitat de vot, incloent-hi l'accés a l'educació o als mitjans de transport per accedir a les urnes. Només quan aquestes barreres han estat superades es pot dir que el ciutadà pot exercir la seva elecció personal.

Amb aquest nou llibre, la contribució d'Amartya Sen a un dels camps on hi ha hagut aportacions més interessants entre els filòsofs de la nostra era significa, ras i curt, un abans i després en aquesta disciplina. Així, la teoria de la justícia clàssica (Hobbes, Locke, Rousseau, Kant, Rawls) s'havia preguntat com havien de ser les institucions més perfectes possibles, arribant sovint a respostes decebedores "mai podrem arribar-hi a aquest ideal de justícia, per tant no podem fer-hi res". Sen, compromès en situar la persona en el centre de la reflexió, assumint que som éssers socials i reconeixent que les injustícies que ens envolten també ens afecten, recupera la millor versió d'Adam Smith, Marx o Stuart Mill per a preguntar-se com hauríem de promoure la justícia, com podem resoldre les injustícies més flagrants, com podem fer aquest món una mica més just o, per ser més exacte, una mica menys injust. Sembla exagerat afirmar que mai abans un autor havia aconseguit aplicar la teoria de l'elecció social en profit d'altres ciències socials d'una manera tan efectiva. Tot i això, no ho és pas. I les conseqüències pràctiques d'aquesta forma d'entendre la justícia i la injustícia per tal de millorar aquest món són potencialment infinites.
(J.A.)