Recomanem
Més recomanacions
-
La idea de la justicia
Amartya Sen. La idea de la justicia. Madrid: Taurus, 2010
El fet que un Premi Nobel d'Economia escrigui sobre filosofia no és massa freqüent. Estem parlant d'un autor que porta molts anys plantejant desafiaments al model econòmic dominant. Si aquest model situa l'interès propi com a factor primordial de la motivació humana, Amartya Sen, en canvi, n'emfatitza els valors de les persones. Estem parlant de l'economista que va demostrar que la fam no és conseqüència de la manca d'aliments, sinó de desigualtats en els mecanismes de la seva distribució. Estem parlant de la força inspiradora de l'Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides. Estem parlant del creador del concepte de 'capability' o capacitació. És a dir, un govern ha de ser jutjat en funció de les capacitats concretes dels seus ciutadans. Que en un país els ciutadans tinguin el dret constitucional a votar no significa res si no es reuneixen totes les condicions perquè els ciutadans puguin exercir la seva capacitat de vot, incloent-hi l'accés a l'educació o als mitjans de transport per accedir a les urnes. Només quan aquestes barreres han estat superades es pot dir que el ciutadà pot exercir la seva elecció personal.
Amb aquest nou llibre, la contribució d'Amartya Sen a un dels camps on hi ha hagut aportacions més interessants entre els filòsofs de la nostra era significa, ras i curt, un abans i després en aquesta disciplina. Així, la teoria de la justícia clàssica (Hobbes, Locke, Rousseau, Kant, Rawls) s'havia preguntat com havien de ser les institucions més perfectes possibles, arribant sovint a respostes decebedores "mai podrem arribar-hi a aquest ideal de justícia, per tant no podem fer-hi res". Sen, compromès en situar la persona en el centre de la reflexió, assumint que som éssers socials i reconeixent que les injustícies que ens envolten també ens afecten, recupera la millor versió d'Adam Smith, Marx o Stuart Mill per a preguntar-se com hauríem de promoure la justícia, com podem resoldre les injustícies més flagrants, com podem fer aquest món una mica més just o, per ser més exacte, una mica menys injust. Sembla exagerat afirmar que mai abans un autor havia aconseguit aplicar la teoria de l'elecció social en profit d'altres ciències socials d'una manera tan efectiva. Tot i això, no ho és pas. I les conseqüències pràctiques d'aquesta forma d'entendre la justícia i la injustícia per tal de millorar aquest món són potencialment infinites.
(J.A.) -
Women Building Peace: What they do. Why it matters
Sanam Naraghi Anderlini. Women Building Peace: What they do. Why it matters. Londres: Lynne Rienner Publishers, 2007.
Què fan les dones en la construcció de pau? Per què és important? Aquestes són les preguntes de les que parteix l'autora per tal d'examinar les aportacions de dones a la prevenció i transformació dels conflictes; la mediació i les negociacions de pau; els processos de desarmament, desmobilització i reintegrament dels combatents; la governança en els escenaris de postconflicte; la justícia transicional i la reconciliació.
La seva tasca com investigadora, formadora i escriptora que l'ha posat en contacte amb dones de Rwanda, Sri Lanka, Somàlia, Nepal, Uganda, Iraq, Afganistan, Bòsnia, Sud-àfrica, Colòmbia i Palestina, li serveix per a reflexionar sobre l'experiència de tendir ponts entre la realitat del treball de base d'aquestes dones i l'àmbit de la política i les institucions internacionals. D'aquesta reflexió en surt el convenciment que la inclusió i l'apoderament de les dones en la prevenció dels conflictes i en els processos de pau no és idealisme enmig de la realpolitik internacional sinó una opció pragmàtica si l'objectiu que es vol aconseguir és la pau sostenible.
(E.G.) -
El espejismo humanitario: la especie solidaria al descubierto
Jordi Raich. El espejismo humanitario: la especie solidaria al descubierto. Barcelona: Debate, 2004.
Que difícil és fer autocrítica, que poc freqüent és aquest exercici... i que necessari. Doncs això és precisament el que fa Jordi Raich en aquest llibre. I en un sector acostumat a no fer-ne, els comentaris raonats i raonables poden ser el millor antídot a d'altres crítiques a la totalitat que sorgeixen de tant en tant, poc específiques i generalment poc merescudes.
Com bé ens explica l'autor a partir de les seves impactants vivències i amb una particular ironia, els cooperants comparteixen un món d'epidèmies, terratrèmols, fam i guerra, amb altres col·lectius, com víctimes, polítics, periodistes, militars i també altres cooperants. Sovint troben la manera de millorar-lo. De vegades, però, s'acaba assemblant perillosament a d'altres móns on la corrupció, la mediocritat, la competitivitat, el complex de culpa i la ineptitud deixen una situació que pot arribar a ser fins i tot pitjor que la que s'han trobat. Davant aquesta situació d'ombres, la llum ens l'ofereix el propi autor en la seva experiència personal. Després de més vint anys de dedicació a la indústria sense ànim de lucre, hi segueix apostant com una manera imprescindible i en tot cas inevitable de tirar endavant.
En definitiva, cal recuperar una obra única de testimoni i reflexió, escrita a partir de notes redactades en pobles i ciutats de disset països dels dos hemisferis. I cal fer-ho perquè enforteix el sector i perquè ens ajuda a entendre les contradiccions i els dubtes, però també les motivacions i les virtuts d'un conjunt de treballadores i treballadors cada cop més nombrós i influent a les nostres societats.
(J.A.) -
Irán: entre la amenaza nuclear y el sueño occidental
Tréan Claire. Irán: entre la amenaza nuclear y el sueño occidental. Pars: Éditions Robert Laffont, 2006.
Tréan Claire, experta en assumptes de l'Orient Mitjà, elabora en aquest llibre una síntesi perfecta de la història i la geopolítica d'una regió del planeta que, per a molts, constitueix una amenaça per a la pau mundial. Ho fa través d'una sèrie de reportatges i entrevistes que ens presenten testimonis d'iranians de diversa condició social i política.
Al llarg de setze capítols breus, l'autora tracta de donar un enfocament de la regió des de dins mateix, tot indagant en alguns temes tabús i tòpics que es tenen sobre la regió, com ara l'alliberació de la dona, el sistema polític, la discriminació de gènere, política i social, així com la postura i l'opinió de la societat civil sobre la política exterior de l'Iran envers occident i, en concret, envers països com Gran Bretanya i Estats Units. També tracta sobre qüestions relatives a l'armament nuclear i a la resta de conflictes existents a l'Orient Mitjà.
És doncs, un llibre fascinant que ens permet endinsar-nos a aquest país, en les seves necessitats, preocupacions i carències que, més enllà del joc polític mundial i de les relacions internacionals, és el que realment afecta més directament a la societat, tant la iraniana com la nostra.
(R.A.) -
Beyond terror: the truth about the real threats to our world
Chris Abbott; Paul Rogers; John Sloboda. Beyond terror: the truth about the real threats to our world. London: Rider, 2007.
Quatre reptes amenacen el nostre món: el canvi climàtic, la competició pels recursos, la marginació de la majoria 'subdesenvolupada' mundial i la militarització global. Quatre reptes interrelacionats, la solució dels quals és més fàcil del que sembla: només falta voluntat política.
I és que acabar amb la nostra dependència del cru, frenaria la principal font mundial d'emissions de CO2 i reduiria tensions internacionals. Resulta irònica la creixent preocupació que desperta l'impacte del terrorisme islamista radical davant de xifres tan alarmants com el nombre de morts per sida, malnutrició o pneumònia. La desproporció és esgarrifosa. Per no parlar de la creixent divisió nord-sud, riquesa-pobresa, que al seu torn es veurà agreujada pels efectes del canvi climàtic si no es dóna una resposta urgent i coordinada en els pròxims cinc a deu anys.
Els autors analitzen en aquesta publicació cada un dels quatre desafiaments i qüestionen el terrorisme internacional entès en els últims anys com la major amenaça a la seguretat mundial, revelant-nos així el gran error que suposa la 'Política contra el Terror' liderada pels EUA després dels atemptats del 11-S. La presumpta Amenaça Terrorista no és més que una política de guerra preventiva amb la finalitat egoista d'assegurar els seus recursos petrolífers i la seva influència en el Golf Pèrsic – 'paradigma de control'- que intenta distreure'ns de les veritables amenaces que convertiran a la Terra en un lloc altament inestable.
Sota la màxima "curi la malaltia, no ataqui el problema", els autors ens proposen una sèrie de recursos per al canvi buscant la mobilització del lector i la pressió política.
Beyond Terror és una lectura accessible per a tots aquells ciutadans conscienciats que inicien el seu camí al món de la política i les relacions geoestratègiques.
(A.E.) -
Historia de la paz y del pacifismo
Francesc Lluís Cardona Castro. Historia de la paz y del pacifismo. Barcelona: ANUE, 2008.
Afirma en Francesc Lluís Cardona que a la història hi ha hagut moltes guerres, però també moltes paus i molts pacifistes. Ara bé, què vol dir ser pacifista? Ja sigui expressada a través d'un moviment polític o com una ideologia específica, el pacifisme és l'oposició a la guerra i a les altres formes de violència. Es pot basar en principis morals, religiosos o pragmàtics. En qualsevol cas i des de posicionaments merament racionals, el pacifista és conscient dels costos de la guerra i de la violència i aposta, per tant, per altres maneres de resoldre els conflictes.
Aquest necessari llibre detalla l'evolució històrica del pacifisme des d'uns orígens vinculats a l'essència de les grans religions fins als grans reptes de l'actualitat, passant per l'època moderna, la guerra i la post-guerra freda, la formulació dels drets humans, el perill nuclear o les relacions de la pau amb el desenvolupament i el canvi climàtic. El darrer capítol del llibre ens ofereix les biografies d'una sèrie de personatges inspiradors, alguns de molt coneguts, com Gandhi, i d'altres de menys, com Raul Follereau, que va dedicar la seva vida a la dignificació dels malalts de la lepra.
Es tracta, com diu l'autor, d'una llista oberta, que cada lector pot completar al seu gust. Personalment hi hagués inclòs Lluís Llàtzer Zamenhof (1859-1917), creador de la llengua auxiliar universal per facilitar la comunicació entre els pobles, l'esperanto; Óscar Romero (1917-1980), arquebisbe d'El Salvador, defensor dels oprimits i enemic de la violència (para-)militar; o Lluís Maria Xirinacs i Damians, (1932-2007) teòleg, filòsof, polític... i pacifista català, que ens aportà l'acció no violenta contra el franquisme. Són tots ells personatges a imitar, encara que sigui de lluny, perquè com diu el mateix Francesc Lluís Cardona "en la tasca de construir un món més just i solidari hi estem tots implicats".
(J.A.) -
Coalició per la Cort Penal Internacional
La Coalició d'ONG per la Cort Penal Internacional (CCPI) agrupa més de dos mil organitzacions que es coordinen i treballen juntes per tal de recolzar el treball de la Cort Penal Internacional (CPI). S'uniren amb l'objectiu d'aconseguir una CPI justa, efectiva i independent. Han realitzat una gran contribució en cadascuna de les diverses fases del procés, des del comitè preparatori de la Conferència de Roma (1996-1998) fins a les actuals Assemblees dels Estats Part.
El complet web de la Coalició –disponible en anglès, francès, castellà i àrab- inclou informació detallada sobre les campanyes de la Coalició, emmarcades en una estratègia d'informació pública i de sensibilització. En aquest sentit, la CCPI treballa amb l'objectiu d'aconseguir una Cort més efectiva. Destaquem en particular les publicacions i els recursos disponibles que ens permeten seguir tota l'actualitat, detallada per regions i per temàtiques. També inclou informes i documents acadèmics, recursos audiovisuals, projectes de legislació, debats, documents de governs i intergovernamentals...
En definitiva, un esforç imprescindible des de la societat civil a escala global perquè el treball de la CCPI tingui un efecte positiu en els sistemes jurídics i millorar, d'aquesta manera, la protecció dels drets humans arreu.
(M.S.)