En profunditat
La Campanya del penediment, 3 anys més tard. Reptes i lliçons per al futur
Ucha Nanuashvili i Tea Topuria
Demanar perdó no es fàcil, com tampoc no ho és acceptar unes disculpes. El Centre dels Drets Humans (CGDH - HRIDC) de Geòrgia inicià la Campanya del penediment el març de 2007 amb l'objectiu de canviar la dinàmica i la naturalesa de les relacions establertes entre georgians i abkhazos durant els darrers quinze anys. Aquesta campanya no tenia cap connexió amb la política; era un moviment contra la guerra, ja que considerem que no hi ha cap alternativa al diàleg pacífic i la resolució en comú del conflicte.
La Campanya anava orientada a restablir la confiança entre els pobles georgià i abkhaz i a construir ponts per salvar el buit informatiu. Volíem animar la gent a pensar en els horrors de la guerra i en els errors que havíem comès.
Es tracta d'una via de dues direccions, dissenyada per a les dues bandes. Els georgians s'haurien d'adonar que cap dels dos bàndols no era totalment responsable del que va passar. Els abkhazos no en són els culpables i també haurien de saber que no es cert que tots els georgians pensin venjar-se pel que va passar.
Moltes persones ens han preguntat cínicament "què heu guanyat per demanar disculpes als abkhazos? Res!". La Campanya del penediment fou iniciada des del poble georgià per convèncer-nos d'admetre els nostres errors i d'aprendre'n. Corresponia justament als georgians fer el primer pas. Som més nombrosos i Abkhàzia era part de Geòrgia, no al revés. Teníem un nivell major de responsabilitat pel que passava el nostre país i no ens faria pas cap mal començar a respondre als nostres errors. Volíem manifestar que tenim més responsabilitat pel que passa al nostre país. A més, l'important no era que algú hi respongués i demanés perdó, ja fos llavors o en qualsevol altre moment. Va ser un acte individual. El fet és que hem fet el que calia i no seguirem guardant aquestes paraules dins el nostres cors, que així poden ser alliberats de la càrrega deixada per la guerra.
Els passos radicals sempre resulten dolorosos per a la societat. Podríem ser titllats de traïdors, però aquestes iniciatives sinceres, obertes i pacífiques li donen a la societat l'oportunitat de reconciliar-se. Tothom mira enrere, cap al passat, fins i tot els que es resistiren a la Campanya del penediment.
Al llarg de la campanya, hem rebut amenaces. Diverses persones en han titllat de traïdors i espies. Al seu discurs de novembre de 2007, el president Saakashvili va declarar: "¿per què hem de demanar-los perdó? ¿Els hem de demanar perdó perquè ens van tallar el cap i ens van fer fora d'allà? ¿Els hem de demanar perdó per haver destruït esglésies georgianes? ¿Perquè les nostres criatures van passar fred als ports de muntanya o van ser expulsats d'un avió? ¿També hem de demanar perdó per això? ¿Qui es aquesta gent? ¿I quina organització internacional els ha finançat per escriure aquestes bajanades?".
La nostra crida es va estendre immediatament per internet. Es va convertir en un tema debatut a molts fòrums d'internet, per gent tant georgiana com abkhaza. A alguns no els agradava i altres es van enfadar terriblement. Molta gent entenia que amb la campanya estàvem demanant perdó als criminals, als agressors militars o a les autoritats de facto d'Abkhàzia. No és veritat. Només volíem comunicar-nos amb la gent comuna. Actualment, els abkhazos consideren els georgians simplement com enemics que tornaran a la seva pàtria i mataran tota la seva família. Fins que els abkhazos creguin que les coses poden anar d'una altra manera, faran tot el possible per mantenir el pont del riu Enguri tancat per als georgians. A dir veritat, la seva por té part de realitat. D'acord amb les reaccions que va provocar la campanya, molts georgians encara somien d'irrompre a Abkhàzia amb les armes a la mà. No hi estem d'acord: no volem caure a l'abisme de la guerra. Abans ja hem experimentat aquest buit i no hem pogut escapar-ne de les conseqüències en quinze anys. I el que queda.
Des de l'inici de la campanya, han passat tres anys. La societat ha començat a debatre el tema i hi ha persones a qui no fa vergonya demanar perdó. La gent comuna debat sobre les raons per les quals un país hauria de demanar disculpes a l'altre. Fa tres anys, la paraula "perdó" era un tabú. Parlar d'aquest tema no era ni ben acollit ni segur. La campanya ha tingut èxit, perquè ara molta gent parla d'aquesta qüestió. I tothom hi pensa. De fet, va ser una provocació en positiu. Una provocació que va funcionar. El concepte de penediment i les paraules que l'expressen van exposar moltes coses; ha mostrat si la societat georgiana té realment una actitud pacífica cap al poble abkhaz, així com l'esperit marcial el país i fins a quin punt el govern i la societat són allunyats de la pau.
Un dels principals problemes és que la societat georgiana encara no té la possibilitat de parlar amb els abkhazos, i viceversa. Els ciutadans reben la informació (o desinformació) extremament filtrada. Molt sovint, els mitjans de comunicació d'ambdós bàndols llancen informació falsa i creen la imatge que hi ha un enemic al bàndol contrari. És quelcom que mai no s'acaba.
No hi ha conflictes que no es puguin resoldre: sempre hi ha alternatives i maneres de sortir de superar les situacions complicades. L'important és saber si la societat georgiana se n'adona. La nostra societat es basa en les emocions i no s'imagina una manera pacífica de resoldre el conflicte. No té una comprensió clara de les raons ni dels resultats de la guerra: tot ho interpreta des d'una postura excloent i unilateral, i és incapaç de confessar els seus errors i problemes. Veiem la culpabilitat de tothom, però no la nostra. El govern culpa Rússia i l'oposició, l'oposició culpa el govern, el poble culpa tothom: Rússia, els EUA, Europa, els pobles d'Abkhàzia i Ossètia…
La major part dels mitjans georgians encara bloquegen no només la campanya, sinó també la paraula "perdó" o "penediment". Només n'informen diaris de poca tirada, ràdios i fonts en línia. Tot hom parla de la resolució del conflicte, però, malauradament, la gent ha oblidat una realitat senzilla: sense amor i perdó no es pot fer res. Després de la fi de la violència física i la guerra, el conflicte ha seguit dins els cors i els caps de la gent. L'odi i la ràbia s'apoderen de les vides humanes durant molt de temps. Quan la ràbia i l'odi ocupen el pensament d'una persona, no pot avaluar amb claredat la situació ni mirar clarament al futur. La Campanya del penediment podria ser un primer pas per trencar el cercle negatiu. Exposar la cara humana del bàndol contrari pot fer que la gent superi els obstacles.
Som conscients que una campanya com aquesta només pot tenir resultats en 5, 10 o 20 anys. L'important és que tothom pot fer alguna cosa i que nosaltres centrem la responsabilitat en cada persona, en la responsabilitat pública. Cal establir, entre les dues nacions, relacions honestes, basades en la veritat, la sinceritat, l'amor i el perdó. Cal que ho faci la gent. Els pobles georgià i abkhaz només reclamen la pau i un diàleg obert entre les parts. La Campanya ha après dels errors del passat. Assumeix la nostra responsabilitat en el conflicte. Ambdues nacions hi han perdut, al conflicte. Un cop se n'hagi adonat, la gent s'unirà. És un pas que sempre ha de prendre una de les parts i que, sens dubte, tindrà seguiment; s'hauria de convertir en una mena de catalitzador del canvi social. El penediment: aquest és el camí cap al cor de l'altre.