Recomanem
Més recomanacions
-
Transformació de conflictes
John Paul Lederach. Transformació de conflictes: petit manual d'ús. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Icària, 2010
Amb voluntat pedagògica, John Paul Lederach condensa en aquesta obra bona part del seu pensament i ens explica perquè sovint és més útil transformar els conflictes amb un canvi constructiu que no pas resoldre'ls a curt termini. Es tracta d'un marc conceptual que ha significat un abans i un després en la manera com entenem la construcció de la pau i que, per tant, val la pena conèixer. Des d'aquesta perspectiva, el conflicte és inevitable i això suposa un aspecte molt positiu, perquè ens dona l'oportunitat de canviar. I de crear així una situació millor que la que hi havia en un moment determinat.
Seguint els consells de Lederach, ens hauríem d'acostumar a veure els problemes actuals com una finestra i mirar, doncs, el que hi ha a l'altra banda, especialment a llarg termini. Fugint de la ingenuïtat, l'autor és molt conscient que el món on vivim es caracteritza per una sèrie de complexitats. La seva proposta, però, consisteix en aprofitar els beneficis d'aquestes complexitats i l'existència de múltiples opcions que això implica, les quals no necessàriament són incompatibles entre sí, tot i respectant sempre els sentiments d'identitat de cadascú. Tot això que pot semblar molt dens deixa de ser-ho en un darrer capítol on l'autor aplica la seva teoria a un cas real, una controvèrsia al voltant del rol de la policia que va tenir lloc a Colorado, l'estat nord-americà on resideix Lederach.
Per saber quina opció escollir, l'autor ens demana que observem atentament el context i que ens fem una sèrie de preguntes i replantejaments. Només així serem capaços de fer servir el potencial transformador del conflicte, a tots els nivells, des dels que tenen a veure amb la persona individual fins al futur canvi històric en què, segons Lederach, els patrons de violència i coerció se substituiran per capacitats socials de diàleg i sistemes noviolents que garanteixin la seguretat humana i el canvi social.
J.A.
-
Repensar en femení!
Agneta Söderberg Jacobson. Repensar en femení!: manual per a una pau sostenible. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Icària, 2010
L'ICIP ha decidit encetar la seva col·lecció d'eines de pau, seguretat i justícia amb dos llibres útils: Transformació de conflictes, de John Paul Lederach i Repensar en femení, d'Agneta Söderberg Jacobson. Els dos són manuals breus i clars que ofereixen al lector recursos concrets. El primer hauria de ser un llibre de lectura obligada per a tothom que treballa en aquest tema. El segon, a més, hi afegeix la perspectiva de gènere, que cada vegada està guanyant més pes en la teoria de la resolució de conflictes, però també en la seva pràctica.
Agneta Söderberg ho explica i en dóna multitud d'exemples a Bòsnia-Herzegovina, Cambodja, Libèria, Israel-Palestina, Macedònia, Guatemala, Sèrbia i Montenegro, Ruanda, Timor Oriental, Somàlia, a la Cort Penal Internacional... són casos de la participació de les dones en els processos de pau que han tingut una influència positiva en l'evolució d'aquests conflictes. Tant, que li permeten concloure que es tracta d'un requisit per al desenvolupament sostenible. I és aquí on el llibre fa un salt de qualitat a nivell teòric per proposar un model holístic per a la construcció de pau on la igualtat de gènere hi juga un paper clau en totes i cadascuna de les seves fases: durant la guerra i el conflicte, durant les negociacions de pau i durant el procés de reconstrucció postbèl·lica.
A més de les recomanacions derivades d'aquesta proposta que, d'alguna manera, seria l'objectiu central del llibre, el lector també podrà aprendre dels exemples de bones pràctiques de cooperació entre societat civil del sud i del nord (sovint de països escandinaus), destinades sempre a enfortir les organitzacions del sud de manera que aquestes puguin prendre un rol actiu en el desenvolupament i la transformació del conflicte. Els nexes entre la societat civil nacional i internacional són, doncs, presents en aquesta obra que acaba amb un pensament positiu i optimista: si aconseguim que les dones estiguin incloses en tots els estadis del procés de pau, l'ideal d'un món just i igualitari deixarà de ser només un somni.
J.A.
-
Cinquanta anys d'evolució de la investigació per la pau: tendències i propostes per observar, investigar i actuar
Rafael Grasa. Cinquanta anys d'evolució de la investigació per la pau: tendències i propostes per observar, investigar i actuar. Barcelona: Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, 2010. Col·lecció Recerca per la Pau, 4.
Totes les disciplines científiques són susceptibles de ser revisades i construir la seva pròpia historiografia. Però en el cas de la investigació per la pau aquest repàs resulta encara més necessari pel seu caràcter inèdit. El treball és constitueix en un autèntic manual de la disciplina. El primer apartat es dedica a un repàs, en paraules de l'autor, "a vista d'ocell" del que ha estat la disciplina en els darrers cinquanta anys. El segon apartat es divideix en dos subapartats: un primer centrat en els orígens i les causes del naixement de la investigació per la pau, tot repassant els seus antecedents filosòfics; i un segon estableix els elements que caracteritzen aquesta investigació. El tercer gran apartat es situa a l'actualitat i ofereix claus per entendre i investigar la postguerra freda. El darrer apartat es dedica a les conclusions. El volum s'acompanya d'annexos de gran utilitat oferint exemples sobre l'ús d'indicadors i l'establiment d'observatoris, a més d'informació complementària d'altres autors sobre els conflictes etnopolítics.
En conclusió, el llibre té una gran diversitat de destinataris: des de l'àmbit universitari fins a persones activistes del moviment o treballadores de les entitats. El llenguatge no fa que eviti les disquisicions més profundes o els elements més complexos de l'evolució de la investigació per la pau. Es tracta també d'un punt i seguit a la col·lecció, ja que a partir del proper número passarà a ser editada pel propi ICIP. Difícilment és podia haver escollit una obra que millor escenifiqués aquesta transició.
P.A.
-
Zeitoun
Dave Eggers. Zeitoun. Barcelona: Mondadori, 2010
Segona novel·la del projecte que l'escriptor nord-americà Dave Eggers (Boston, 1970), editor de les revistes literàries de culte McSweeney's i The Believer, va iniciar al 2006 amb Qué es el qué: relatar episodis de la història contemporània a partir del testimoni d'un protagonista real i novel·lar-los.
A Qué es el qué, Eggers reconstruia la història dels nens perduts de la guerra civil del Sudan a partir de l'experiència personal de Valentino Achak Deng. En aquest segon llibre, el protagonista és el sirià Abdulrahman Zeitoun, heroi anònim durant l'huracà Katrina que va castigar Nova Orleans al 2005, que va acabar sent víctima dels despropòsits i prejudicis de la política antiterrorista que els EEUU van posar en marxa després de l'11-S sota la psicosi d'Al-Qaida.
Zeitoun arriba en edició espanyola després d'haver rebut nombrosos guardons: l'American Book Award, el Robert F. Kennedy Distinguished Honor Award i el Muslim Public Affairs Council Media Award, entre d'altres. La virtut d'Eggers és que aconsegueix reconstruir històries dramàtiques sense caure en el sentimentalisme, fins i tot amb tocs d'humor, combinant el context històric amb les peripècies personals dels protagonistes. Tots els beneficis que generen aquestes novel·les van destinats a fundacions sense ànim de lucre.
C.C.
-
République démocratique du Congo, 1993-2003
République démocratique du Congo, 1993-2003. Rapport du Projet Mapping concernant les violacions les plus graves des droits de l'homme et du droit international humanitaire commises entre mars 1993 et juin 2003 sur le territoire de la République démocratique du Congo. Haut-Commissariat des Nations Unies aux droits de l'homme. Nations Unies, 2010.
Disponible a : http://www.ohchr.org/fr/Countries/AfricaRegion/Pages/RDCProjetMapping.aspx
Sense pretendre ser el resultat d'investigacions judicials exhaustives, l'informe ofereix una de les descripcions més completes sobre les violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari comeses a la República democràtica del Congo entre març de 1993 i juny de 2003. Al llarg de les seves 550 pàgines, i basant-se en 1.280 testimonis i 1.500 documents, relata 617 incidents violents que van tenir lloc a diferents regions de la República democràtica del Congo a mans de forces armades – regulars o irregulars – tant congoleses com estrangeres i que van afectar bàsicament a la població civil.
Fruit d'una investigació iniciada el 2005 i finalitzada el 2009, aquest informe de les Nacions Unides s'ha fet esperar. Malgrat un primer esborrany va començar a circular a l'agost de 2010, no ha vist oficialment la llum fins al passat 1 d'octubre.
Sense pretendre ser el resultat d'investigacions judicials exhaustives, l'informe ofereix una de les descripcions més completes sobre les violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari comeses a la República democràtica del Congo entre 1993 i 2003. Al llarg de les seves 550 pàgines, i basant-se en 1.280 testimonis i 1.500 documents, relata 617 incidents violents que van tenir lloc a diferents regions de la República democràtica del Congo a mans de forces armades – regulars o irregulars – tant congoleses com estrangeres i que van afectar especialment a la població civil.
La gran majoria de les violacions de drets documents documentades podrien ser qualificades de crims de guerra o crims contra la humanitat per autoritats judicials competents. Si bé l'informe també es refereix a indicis de genocidi contra hutus al Congo, conclou que una investigació judicial completa seria necessària per a que un tribunal competent pugui determinar-ho.
L'informe dedica una atenció especial a la violència contra les dones i violències sexuals i a la violència contra nens i nenes. D'altra banda, el capítol sobre l'explotació de recursos naturals posa de manifest la relació entre aquesta i la prolongació del conflicte armat i de les violacions de drets humans. L'informe inclou igualment una valoració del sistema de justícia congolès i presenta opcions de justícia transicional per al país.
Durament criticat per països com Uganda, Ruanda, Burundi o Angola, l'informe també ha rebut observacions sobre aspectes concrets per part del govern congolès, malgrat que ha reconegut a l'hora la seva idoneïtat en termes generals i ha recalcat que les dades que proporciona honren a totes les víctimes i recorden el seu dret a la veritat i a la reparació.
S.P.
-
Deviance, Terrorism and War: The Process of Solving Unsolved Social and Political Problems
John Burton. Deviance, Terrorism and War: The Process of Solving Unsolved Social and Political Problems. Palgrave Macmillan, 1979.
John Burton, que ens deixà amb més de 90 anys el 23 de juny de 2010 (veure PIP 4 http://www.icip-perlapau.cat/revista/numero-4-setembre-2010/ens-han-deixat-dues-persones-cabdals-de-la-investigacio-a-la-pau-elise-boulding-i-john-w-burton.htm) va ser un diplomàtic australià mot rellevant (com a part del l'staff del Govern laborista Curtin als anys 40, dissenyà gran part de la política exterior australiana envers Àsia i el Pacífic) i també un acadèmic, en el camp de les relacions internacionals, heterodox i influent.
Una breu ressenya de dues de les seves obres ens permetrà presentar part del seu pensament. La primera, Deviance, Terrorism and War: The Process of Solving Unsolved Social and Political Problems (Oxford, Martin Robertson, 1979), és l'obra que situa Burton com un dels defensors de la teoria de les necessitats humanes bàsiques. Burton, inspirant-se en l'obra d'Abraham Maslow i Paul Sites i les seves vuit necessitats la satisfacció de les quals garantia conductes humanes "normals", les considerà la base objectiva per fonamentar, transcendint les diferències polítiques i culturals locals, una comprensió de les causes dels conflictes. D'aquesta manera, deia, seria possible dissenyar processos de resolució de conflictes i fonamentar l'anàlisi i resolució de conflictes com una disciplina autònoma. La seva visió, pionera, ha estat després recollia per molta altra gent. Concretament, tot criticant les concepcions realistes, Burton considerà que les necessitats més destacades per comprendre els conflictes socials destructius eren la identitat, el reconeixement, la seguretat i el desenvolupament personal. Posteriorment, però, emfatitzà les mancances del sistema d'estats actual per satisfer les necessitats d'identitat com una font primària de les lluites etnonacionalistes contemporànies.
Un segon llibre, molt connectat amb aquest, és Conflict: Resolution and Provention (Nova York, St. Martin Press, 1990), que ofereix una visió històrica i teòrica dels enfocaments de la resolució de conflictes, amb un èmfasi especial en l'aproximació anomenada "resolució de problemes" i , sobretot, en la prevenció dels conflictes violents, que anomenà "provenció", inventant un neologisme per evitar les connotacions de contenció –de simple gestió de conductes- que té el terme prevenció. La primera part del llibre s'ocupa de les qüestions generals, en particular de les assumpcions bàsiques sobre la naturalesa humana, el paper de la teoria de les necessitats, el context dels conflictes o les aproximacions dels enfocaments tradicionals. La segona part, a partir del capítol 7, explora el context polític dels conflictes, en particular les relacions entre autoritats, els problemes de legitimació de l'autoritat o, sobretot, la forma de fer intervencions constructives en els conflictes, del nivell social a l'internacional. La tercera part, a partir del capítol 12, la dedica a la resolució de conflictes i la quarta a la provenció.
Els capítols finals li permeten tornar a un punt central del seu pensament: la resistència a la institucionalització d'un sistema de provenció dels conflictes reflecteix la necessitat d'un canvi de paradigma, la creació d'un sistema polític internacional que posi justament la resolució i provenció al centre, un sistema que descriu (capítol 2) així com el principal instrument per a acostar-nos-hi, l'educació.
Per tant, dos llibres que permeten copsar de forma integral el pensament i l'acció d'una persona cabdal de la investigació per a la pau.
R.G.